Oriol Ponsatí-Murlà
Departament de Filosofia
Facultat de Lletres
Universitat de Girona
Plaça de Josep Ferrater i Mora, 1
17004 – Girona

DOI: DOI: 10.1344/cercles2023.26.1002

Paraules clau: Guerra Civil, Agrupació d’Escriptors Catalans, UGT, CNT, revolució social

Resum: Les condicions imposades per la revolució social que esclatà a Catalunya després del 19 de juliol de 1936 obligaren totes les organitzacions de treballadors a adherir-se a un dels dos sindicats majoritaris: la Unió General de Treballadors (UGT) i la Confederació Nacional del Treball (CNT). Tots els oficis que fins aleshores no havien vist la necessitat de sindicar-se, hagueren de crear les estructures mínimes per satisfer la sindicació obligatòria. Aquest era el cas dels escriptors. Entre les últimes setmanes de juliol i les primeres d’agost hi hagué diversos intents de portar a terme aquesta sindicació dels autors literaris, però l’únic d’aquests intents que clarament va reeixir va ser el de l’Agrupació d’Escriptors Catalans (AEC).

L’AEC va aprofitar una estructura associativa prèvia, el Club dels Novel·listes, per adaptar-se als nous temps revolucionaris i adherir-se a la UGT.

L’encaix d’un col·lectiu com el dels escriptors en una estructura sindical no podia ser senzill. A partir de l’octubre del 1936, el Departament d’Edicions de la Secretaria de Treball Col·lectiu (UGT-CNT) començà a llançar admonicions clares contra l’AEC i a qüestionar alguna de les seves activitats principals. Per sortir d’aquest atzucac, els escriptors iniciaren un viratge d’aproximació ràpida al Departament de Cultura, ja que sol·licitaren al conseller la creació del Comitè d’Edicions Catalanes i el transformaren immediatament en la Comissió de les Lletres Catalanes, preludi de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).