Grup d’Estudis d’Història de la Cultura GEHCI

Universitat de Barcelona

El present número 17 de Cercles. Revista d’Història Cultural apareix en concomitància amb el vint-i-cinquè aniversari del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel· lectuals (GEHCI). Des del 1989, Jordi Casassas Ymbert dirigeix aquest grup de recerca que ha comptat amb reconeixements com ara els atorgats per la Generalitat de Catalunya —ha obtingut diferents projectes SGR de suport a la recerca— o pel Ministeri de Ciència i Tecnologia (projectes I+D) i participant també en el projecte europeu «Cuius Regio», finançat per l’European Science Foundation. Des del 1998 el GEHCI anima una Xarxa Mediterrània d’Història Cultural que ha organitzat catorze sessions plenàries i ha materialitzat els seus resultats parcials en diversos treballs científics. En aquest marc i els últims tres anys, l’activitat del GEHCI ha estat força prolífica, com ho demostren l’aparició d’Entre el malson i l’oblit. L’impacte del franquisme en la cultura a Catalunya i Balears (1939-1960) (Afers, 2013), un estudi col· lectiu i coordinat per Carles Santacana i que representa el resultat de les recerques dutes a terme en l’àmbit del projecte HAR2008-0539, finançat pel Ministeri, o els diferents seminaris d’investigació realitzats els últims anys i finalitzats en la reflexió sobre la confrontació democràcia i dictadura en l’Europa del segle XX (2010), sobre la dècada de 1960 com a època de construcció d’un nou univers cultural català (2011), o les influències entre dinàmiques migratòries i canvis culturals entre 1920 i 1980 (2013). Si els primers dos seminaris estan recollits precisament en els Cercles 14 (2011) i 16 (2013), el tercer es troba en premsa i sortirà publicat pròximament.

Si tot això ens permet mirar cap al passat amb una legítima satisfacció per la feina feta, no deixa, però, de preocupar-nos pel present, ja que els temps actuals es caracteritzen per una reducció considerable dels ajuts públics i privats al món de la cultura, i específicament a l’àmbit de recerca de les humanitats. Malgrat tot, el lector habitual de la nostra revista i, gràcies a la xarxa, els nous lectors en línia —que, des dels seus inicis, se situen en més d’un seixanta per cent a l’Estat espanyol i la resta a tot el món— podran comprovar, un cop més, la validesa científica i la qualitat de les aportacions publicades en el present exemplar. Aquest Cercles és un volum miscel· lani amb diferents aportacions que comparteixen l’interès per la història cultural i que espaien diverses qüestions: la secció «temes» s’obre amb una reflexió sobre el paper de la recerca històrica i de l’historiador en el període contemporani, i continua amb estudis sobre la comunitat catalana de Montevideo entre el final del segle XVIII i començament del XIX, el paper dels intel· lectuals en la funció pública de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República, la contribució de Joan Estelrich a la construcció del discurs humanista els anys 1930 o el paper del cinema en la difusió d’una identitat diferencial valenciana. També en l’«Espai monografies i recerques» hi ha aportacions que provenen de recerques d’investigadors sobre la figura del president Sunyol i la de Nicolau d’Olwer. A més, la revista es fa ressò de dues pèrdues importants a nivell català i internacional com són la de l’historiador de la literatura Jordi Castellanos i la de l’historiador marxista Eric Hobsbawm. Finalment, la revista es clou amb la secció «Projecte Almirall», dedicada a analitzar la presència de la literatura romàntica en la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, i l’apartat de ressenyes.