Revista CERCLES

Números publicats > Núm. 27

El regionalismo funcional de la Dirección General de Regiones Devastadas. Continuidades y divulgación del contexto de Cataluña a través de la revista Reconstrucción

Ana Rodríguez Granell
Universitat Oberta de Catalunya

 

DOI: 10.1344/cercles2024.27.1003.

 

Paraules clau: franquismo, arquitectura moderna, regionalismo, reconstrucción, arquitectura rural.

 

Resum:A partir de 1939 con la instauración del «nuevo Estado» fran¬quista, nuevos proyectos de nación irrumpen en el ámbito cultural y polí¬tico. En materia arquitectónica y propagandística del primer franquismo, cobran especial interés la Dirección General de Regiones Devastadas y Re¬paraciones (DGRDR) y, particularmente, la vivienda rural y la tradición vernácula. Más allá de la reivindicación de las diversas identidades locales y regionales, o a pesar del común rechazo del movimiento moderno como «barbarie roja» por parte del régimen franquista, las intervenciones de nue¬va planta, ensanches o vivienda en poblaciones devastadas no pudieron dejar de acomodar, al ropaje tradicionalista, ciertas dinámicas de lógica racionalista. Este artículo pretende explorar cómo el diálogo entre moder¬nidad, región y tradición se desarrolla como parte de las tecnologías de gobierno del primer franquismo. Nuestro objetivo es, recuperando el con¬cepto de «regionalismo funcionalista», comprobar cómo a través de la DGRDR se dan conexiones entre la cultura vernácula de los años treinta y el primer debate en materia arquitectónica de la élite profesional y cómo se asumen cuestiones de orden lógico-moderno. Para ello mencionaremos al¬gunas intervenciones en Cataluña y su despliegue visual en las publicacio¬nes oficiales (Reconstrucción, entre 1940 y 1953).

El regionalisme funcional de la Dirección General de Regiones Devastadas. Continuïtats i divulgació del context de Catalunya a través de la revista Reconstrucción

Resum: A partir de 1939, amb la instauració del Nou Estat franquista, nous projectes de nació irrompen en el terreny cultural i polític. En ma­tèria arquitectònica i propagandística del primer franquisme, té un espe­cial interès la Dirección General de Regiones Devastadas y Reparaciones (DGRDR) i, particularment, l’habitatge rural i la tradició vernacla. Més enllà de la reivindicació de les diverses identitats locals i regionals, o mal­grat el comú rebuig del Moviment modern com a barbàrie roja per part del Règim, les intervencions de nova planta, eixamples o habitatge en poblacions devastades no van poder deixar d’acomodar, sota formes tradi­cionalistes, dinàmiques de lògica racionalista. Aquest article explora la manera en què el diàleg entre modernitat, regió i tradició es desenvolupa com a part de les tecnologies de govern del primer franquisme. Recupe­rant el concepte de regionalisme funcionalista es comprova com, a través de la DGRDR, hi ha connexions entre la cultura vernacla dels anys trenta i el primer debat en matèria arquitectònica de l’elit professional tot assu­mint qüestions d’ordre lògic-modern. Per a això s’esmenten algunes inter­vencions a Catalunya i el seu desplegament visual en les publicacions ofi­cials (Reconstrucción 1940-1953).

 

Paraules clau: franquisme, arquitectura moderna, regionalisme, re­construcció, arquitectura rural.

The functional regionalism of Dirección General de Regiones Devastadas. Continuities and dissemination of the Catalan context through the journal Reconstrucción

Abstract: From 1939, with the establishment of Franco’s New State, new nation projects emerged in the cultural and political fields. The Director­ate General of Devastated Regions and Repairs (DGRDR) was particu­larly interested in the architectural and propaganda aspects of the first Franco era, especially rural housing and vernacular tradition. Beyond the vindication of the various local and regional identities, or despite the Re­gime’s common rejection of the Modern Movement as red barbarism, housing plans in devastated urban contexts could not fail to accommo­date, under traditionalist forms, dynamics of rationalist logic. This article aims to explore how the dialogue between modernity, region and tradition developed as part of the technologies of governance of the early Franco regime. Our objective is, by recovering the concept of functional regional­ism, to verify how through the DGRDR there are connections between the vernacular culture of the 1930s and the first architectural debate of the professional elite while assuming questions of a logical-modern order. To this end we will mention some interventions in Catalonia and their visual deployment in official publications (Reconstrucción 1940–1953).

 

Keywords: Francoism, modern architecture, regionalism, reconstruc­tion, rural architecture.

© L’autor. Els continguts de la revista estan subjectes a la llicència Creative Commons CC BY-NC-ND 4.0 DEED Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Comparteix a xarxes

Solverwp- WordPress Theme and Plugin