Un dels temes que ens ocupa i ens preocupa en els darrers temps és el paper  dels  intel·lectuals  en  moments  d’especial  tensió  entre  les  opcions democràtiques i les opcions totalitàries. No hi ha dubte que aquesta tensió és un   dels   elements   que   va   marcar   el   segle   XX,   ja   des del   període d’entreguerres,   però   també   durant   la   Guerra   Freda. Amb   l’interès d’aprofundir  en  aquesta  complexa  problemàtica,  el  GEHCI  va  convocar  el març de 2010 un seminari de treball sota el tema “La gran confrontació entre democràcia i dictadura”, que va aplegar a Barcelona especialistes francesos, italians,  portuguesos,  espanyols  i  catalans  de  set universitats  diferents.  Com ja  hem fet en altres ocasions, la convocatòria del seminari volia ser un punt de   trobada   amb   investigadors   d’altres   països   de   l’entorn   mediterrani europeu,  que  ajudés  a  plantejar  els  temes  de  debat i  ens  permetés  situar millor posteriorment la nostra recerca concreta sobre l’àmbit cultural català; sempre hem cregut en la història comparada, que ens obliga a concretar molt més  el  llenguatge  i  perfilar  les  similituds/diferències  dels  diversos  processos concrets i particulars. El nostre enfocament de la temàtica té en compte tant la  dimensió  més  estrictament  política  com  la  generació  de  discurs,  que  en moments  de  trànsit  violent  adquireix  una  dimensió  excepcional.  Aquest número de Cercles. Revista d’Història Cultural és un reflex d’aquell seminari, tot  i  que  és  molt  difícil  reproduir  per  escrit  les llargues  estones  que  el seminari  va  destinar  a  les  discussions  entre  els  participants.  Tanmateix,  el lector  podrà  trobar  la  major  part  de  les  ponències que  es  van  presentar,  i La gran confrontació entre democràcia i dictadura també  un  resum  dels  principals  debats  que  es  van  produir,  recollits  pels professors  Antoni  Marimon  i  Giovanni  Cattini,  que  és  un  indicatiu  de  la riquesa de les discussions. 

Com  dèiem,  el  seminari  és  l’espina  dorsal  d’aquest número,  però  en l’apartat miscel·lani s’hi encabeixen articles que en realitat també s’interessen pel mateix  tema  de  fons,  i  que  són  aportacions  sobre  persones  i  grups  de  l’àmbit lingüístic  català.  És  el  cas  de  l’article  de  Ferran  Archilés  sobre  Joan  Fuster,  el màxim representant de la intel·lectualitat valenciana en l’etapa franquista que va haver de viure precisament entre la dictadura, la radicalitat liberal i el marxisme. Giaime   Pala   contribueix   al   debat   amb   una   recerca   sobre   el   paper   dels intel·lectuals  en  la  conformació  del  PSUC,  i  sobretot  en  el  moment  d’inflexió  i relleu  generacional  de  finals  de  la  dècada  dels  cinquanta.  Per  últim,  Francisco Gràcia  aporta  una  investigació  sobre  Pere  Bosch  Gimpera  −prehistoriador  i darrer rector de la nostra universitat abans del franquisme− que torna a situar la rellevància  de  l’exili  dels  intel·lectuals  en  aquesta  tensió  entre  democràcia  i dictadura, i també la dificultat de la transmissió cultural en aquests contextos. 

En definitiva, recerques concretes que afegeixen elements de judici per al debat  que  el  GEHCI  tira  endavant  els  darrers  anys, i  que  vol  continuar promovent en el futur més immediat. En aquest sentit, tenim previst celebrar a finals  d’aquest  any  2011  un  nou  seminari  per  centrar  el  tema  d’estudi  en  una conjuntura  molt  concreta,  que  és  el  del  canvi  de  cultura  política  de  la  dècada dels seixanta. Confiem que els materials d’estudi que avui posem a disposició de tothom, i les recerques i discussions que seguim promovent serveixin per revisar apriorismes i anar consolidant una producció historiogràfica prou sòlida.

Per  últim,  voldríem informar els lectors de Cercles. Revista d’Història Cultural que  podran  trobar  tots  els  números  de  la  revista  a la  xarxa  ja  que està  ara  totalment  digitalitzada  i  es  pot  consultar  en  accés  obert  al  portal RACO (http://www.raco.cat/index.php/Cercles). 

A  més  a  més,  a  partir  del  present  número  14,  tots  els  continguts inclosos a Cercles. Revista d’Història Cultural estaran subjectes a la llicència Reconeixement-No  comercial-Sense  obra  derivada  3.0 Espanya,  per  la  qual la   seva   reproducció,  distribució  i  comunicació  pública  estarà  permesa sempre que no es faci amb una finalitat comercial i es reconegui a l’autor i la revista. Qualsevol tipus de transformació necessitarà el consentiment exprés i escrit dels autors.