Aquest 2010 representa un any especial, ja que celebrem el vintè ani-versari de la fundació del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels In-tel·lectuals (GEHCI). El GEHCI va néixer precisament el curs 1989-1990, quan Jordi Casassas va organitzar un seminari amb un grup d’estudiants de darrer curs per ampliar i aprofundir llurs coneixements, i va dedicar un am-pli espai també als diferents corrents historiogràfics, dels quals es privilegià el corrent de la nova història cultural, aleshores minoritària en el món uni-versitari català.

Des d’aleshores, el GEHCI s’han anat consolidant institucionalment com a grup adscrit al Departament d’Història Contemporània de la Universi-tat de Barcelona, i ha rebut el reconeixement de grup d’excel·lència de la Generalitat de Catalunya amb projectes I+D finançats pel Ministeri de Cièn-cia i Tecnologia, i s’ha projectat internacionalment gràcies a la creació de la Xarxa d’Història Cultural de la Mediterrània, de la qual s’han fet una dotze-na llarga de trobades internacionals fins ara.

Voldríem remarcar que l’últim trimestre de 2009 es va publicar el tre-ball Les identitats a la Catalunya contemporània (Barcelona, Galerada, 2009), coordinat per Jordi Casassas. Aquest treball recull la tasca investigadora centrada en el projecte I+D amb el títol Política e identidad. La construcción de los discursos identitarios en la Europa contemporánea: el caso de Cataluña, projecte que va centrar els estudis i els seminaris del GEHCI en el període 2005-2008. Aprofitant l’avinentesa de l’aparició d’aquest treball, el lector podrà trobar en aquest número de Cercles una reflexió sobre el tema de les identitats a càrrec de Xavier Filella, que va centrar una sessió del seminari del nostre grup de recerca. Pel que fa al període 2009-2011, el GEHCI gaudeix d’un projecte I+D amb el títol La gran confrontación entre democràcia y dictadura: los efectos de la Guerra Civil y el Franquismo en la cultura política de Cataluña y Bale-ares (1936-1960). D’una manera o altra, aquest projecte el podem conside-rar la continuació de l’anterior sobre les identitats. Vèiem aleshores que les identitats contemporànies es formulen dinàmicament, però amb una intensitat especial en els moments de més tensió, agressió exterior o conflicte. Per altra banda, com que des de sempre la nostra recerca ha tingut vocació d’integrar-se en l’europea circumdant (tant temàticament com per plantejaments i centres d’interès), entenem el nostre tema de recerca com una especificitat del gran drama europeu dels anys centrals del segle XX, d’una importància capital en la formulació dels grans pressupòsits cultural-polítics que utilitzem fins als nostres dies. En aquest marc, vam decidir convocar un seminari internacional, que vam titular expressament La gran confrontació entre democràcia i dictadura, i que es va celebrar dies 19 i 20 de març de 2010.

La nostra intenció és reflexionar sobre els diferents plans en què es va moure la comprensió dels esdeveniments i poder elaborar un estat de la qües-tió sobre la historiografia d’alguns països de l’arc mediterrani, com França, Itàlia, Grècia, Portugal i Espanya/Catalunya/Balears, i de com es van rebre i van interpretar aquests fenòmens dictatorials entre els anys 1920 i 1960 (més l’extensió dels nous revisionismes). Aquest seminari compta amb l’aportació de destacats especialistes internacionals com els professors: Paul Aubert (Université de Provence Aix-Marseille I), Mauro Canali (Università degli Studi di Camerino), Jordi Casassas (Universitat de Barcelona), Fernando Catroga (Universidade de Coimbra), Giovanni C. Cattini (Universitat de Bar-celona), Rui Luís Vide de Cunha Martins (Universidade de Coimbra), Elio d’Auria (Università degli Studi della Tuscia), Antoni Marimon (Universitat de les Illes Balears), Javier Múñoz Soro (Universidad Complutense de Madrid), Carles Santacana (Universitat de Barcelona) i Sebastià Serra (Universitat de les Illes Balears). 

Aquests elements i els vint anys de vida del GEHCI són la prova fefaent de l’energia que anima el grup a continuar i profunditzar en el tema de la història cultural i dels intel·lectuals. Des d’aquesta perspectiva, aquest nou Cercles que el lector té a les mans, és un número miscel·lani que té com a trait d’union el prisma de la història cultural, en què tenen cabuda estudis i refle-xions sobre polítiques culturals, identitats locals i nacionals, cultures políti-ques i mediadors culturals amb un horitzó que va més enllà del context català i espanyol. El lector podrà veure en les pàgines següents les heterogènies i valuoses aportacions que provenen d’un conjunt d’especialistes reconeguts i vinculats a diferents universitats (Universitat de Barcelona, Universitat de Lleida, Universitat Rovira Virgili, Universitat de Provença, Universitat de Buenos Aires i Universitat L’Orientale de Nàpols) i també de joves investiga-dors que ofereixen les seves primerenques i significatives aportacions en el camp de la història cultural. Tanquem aquest número recordant la trajectòria del prolífic historiador reusenc Pere Anguera, que ens va deixar prematura-ment el gener de 2010.