Eusebi Casanelles i Rahola

Un dia de fa una mica menys de quaranta anys era amb uns companys de segon de carrera en un d’aquells enormes passadissos que hi havia a l’Escola d’Enginyers, havíem estat parlant de les assignatures del proper any i fèiem comentaris sobre els professors que ens podien tocar. Un d’ells, assenyalant cap a un grup de professors que estaven drets no gaire lluny de nosaltres, em va dir: «aquell és en Santi Riera». En Santi formava part de la Càtedra de Termodinàmica i Fisicoquímica i, naturalment, era dels que sortia en les converses, però no el coneixia, tenia fama d’explicar les classes molt bé, de ser molt rigorós i en general estava qualifi cat com un bon professor. No ho dic perquè aquest escrit està dins d’una publicació d’homenatge, ho podeu preguntar als enginyers que estan al voltant dels seixanta i us ho confi rmaran. També infonia respecte. I recordo que aquella vegada portava bigoti, estava serio, duia una bata blanca i, com que era més alt que la mitjana, imposava …