Susanna Tavera
Universitat de Barcelona (UB)

No sols han estat relacions interdisciplinàries d’anada, tots aquests processos han estat de naturalesa tan diversa que no es poden equiparar els de fora amb els de dintre i entre aquests també és complex trobar-ne un entrellat plausible. Tot i això cal reconèixer que a Catalunya i a la resta de l’Estat hi comptaren de manera decisiva la desaparició de les seguretats ideològiques i polítiques que havien caracteritzat els treballs d’aquells historiadors que van emprendre amb rendiments diversos la recuperació professional de la història política del moviment obrer com a mínim durant les dues dècades que posteriors al 1968. Els historiadors catalans titllats de «frontpopulistes» el 1990-1991 per Ucelay-Da Cal ho varen fer amb una voluntat receptiva respecte a un grapat d’opcions polítiques esquerranes dels anys 1936-1939 que ells projectaren vers la política universitària antifranquista amb el característic recurs a «un sincretisme» que combinava aquestes herències amb la barreja de catalanisme militant i metodologia marxista que llavors estava tan en voga. Però fou a la resta de l’Estat on sortiren, després del 1980, les primeres veus que manifestaren la seva …