Laura Manzanera

El 1895, els germans Lumière van rodar L’Arrivée d’un Train (‘L’arrivada d’un tren’), un esdeveniment real captat per la càmera el mateix lloc i temps que es desenvolupava, és a dir, una filmació «en estat pur», sense adulteracions, al més a prop possible de la realitat. Des d’aleshores, la finalitat del documental ha seguit sent el mateix: explicar un fet, tot i que en el segle XXI els mitjans que ho fan possible semblen estar a anys llum d’aquell experiment pioner. Realitat i ficció cinematogràfica, com a representació d’uns fets històrics —malgrat que aquests estiguin succeint en el mateix moment de ser filmats—, apareixen tan entremesclades que de vegades resulta pràcticament impossible distingir l’una de l’altra …