Amb el número cinc de CERCLES. REVISTA D’HISTÒRIA CULTURAL, elGEHCI ha volgut presentar el ventall més ampli possible de treballs sobrediferents aspectes de la història cultural i política del vuit-cents, especialmentrelacionats amb l’anàlisi iconogràfica i simbòlica, els programes culturals deregeneració nacional, el món del llibre, la premsa, el periodisme, elcatolicisme liberal i la formació d’elits. Cal destacar també la conversa afons mantinguda amb el Dr. Santiago Riera i Tuèbols, professor d’Història dela Ciència de la Universitat de Barcelona, i la nova secció «Documents», queté com a objectiu donar a conèixer i facilitar la consulta de documentshistòrics inèdits o de difícil localització.

La nostra intenció ha estat contribuir modestament a omplir els buits icorregir les mancances i desequilibris dels treballs existents sobre el vuit-cents, especialment en el camp de la història cultural integradora, aquellaque vol superar els compartiments tancats de les històries de la literatura, elpensament, la filosofia, la política, l’edició, el llibre, la premsa o la mateixa historiografia.

En aquest número comptem amb la participació de membres del GEHCI i d’historiadors de reconegut prestigi en els seus camps de recerca respectius, com ara el Dr. Juan Francisco Fuentes, de la Universidad Complutense de Madrid, el Dr. Joaquim M. Puigvert, de la Universitat de Girona, el Dr. Pere Fullana, de la Universitat de les Illes Balears i la Dra.Catherine Valenti, de la Université de Provence. Cal destacar també la col·laboració del professor Paul Aubert, de la Université de Provence, que recorda la figura i la trajectòria professional del malaguanyat hispanista francès Carlos Serrano.

La nostra voluntat és la d’obrir espais historiogràfics a noves perspectives, sense oblidar el diàleg enriquidor amb tots aquells que han contribuït i continuen contribuint a un coneixement millor i més exacte del passat. Malgrat tot, som conscients que cal ser molt prudents, especialment en aquests moments de canvi i crisi de valors, quan les eines conceptuals i els esquemes interpretatius que s’utilitzaven, molts dels quals provenien de la historiografia marxista, s’han mostrat insuficients i han estat aparcats pels seus antics valedors. A més a més, som conscients que vivim uns moments en els quals els corrents conservadors se senten forts, especialment a l’Estat espanyol, i que plantegen sense embuts la reinterpretació de la història. És per tot això que volem evitar el presentisme i la ideologització de la història.

La nostra voluntat és continuar investigant sobre el segle XIX amb la intenció d’aprofundir, millorar i corregir les imatges incompletes i esbiaixades. Aquest és el nostre objectiu, aquest és un dels nostres reptes.