L’habitatge: De compra o de lloguer? Coneix els teus drets i deures en contractar

ClinHab és la Clínica en Dret Immobiliari i Mediació Residencial de la Facultat de Dret de la UB, que ofereix un servei gratuït de consultes en matèria d'habitatge obert al públic en general. Des que vam obrir el 2012, hem atès mig miler de famílies afectades per problemes residencials. Per a més informació: http://www.clinicajuridicaimmobiliaria.org/

La Càtedra Jean Monnet de Dret Privat Europeu duu a terme moltes activitats de recerca, formació i divulgació del Dret europeu i vol posar a la vostra disposició els coneixements adquirits en aquest àmbit. Per a més informació: http://www.ub.edu/jeanmonnet_dretprivateuropeu/

Moltes persones demanen un préstec al banc per a poder adquirir un habitatge, però d’altres persones prefereixen anar de lloguer. De vegades, una o altra opció depèn de les circumstancies laborals (les persones que es desplacen a una altra ciutat per a estudiar o treballar no necessiten comprar un pis allà) o de la capacitat econòmica de cadascú (no tothom té els diners necessaris que calen per poder pagar ni tan sols una part del preu que costa el pis). Sigui quina sigui l’opció triada o imposada, cal saber què s’ha de tenir en compte a l’hora de signar un contracte de lloguer o de compravenda i conèixer els drets i deures de cada part en el contracte. Si l’opció triada és la compra, cal saber també quan i en quines circumstàncies es pot obtenir un préstec per a finançar l’adquisició. Cal estar previnguts no només per saber què hem de fer i què podem exigir a l’arrendador o al venedor, sinó també per evitar que ens enganyin venent-nos o llogant-nos un pis que ja té un propietari o que no té les condicions d’habitabilitat necessàries, per posar només dos exemples. És convenient també saber perquè els ciutadans que no han pogut tornar el préstec que va servir per adquirir l’habitatge l’han perdut i l’han hagut de cedir al banc. En aquesta matèria, el fet de pertànyer a la Unió europea ha estat un gran avantatge pels consumidors espanyols i catalans, ja que el Tribunal de Justícia de la Unió europea ha ajudat a determinar quines clàusules del contracte de préstec no s’haurien d’haver consentit mai, i, per tant, s’han hagut de declarar nul·les, com si mai no haguessin existit. Afortunadament, això ha frenat l’expulsió del seu habitatge de moltes famílies que no podien fer front a la devolució del préstec i ha permès alleujar mínimament la penosa situació en què moltes d’elles es troben.

Sabies que, en altres casos, sovint han hagut d’ocupat il·legalment pisos buits? Si vols conèixer de prop totes aquestes qüestions i com el dret protegeix a aquestes persones, però també als seus legítims propietaris, aquest és el teu projecte!