Coordinació: Mònica Martínez Mauri
Davant l’actual mercantilització d’expressions culturals indígenes s’accentuen les afirmacions en favor de l’ús exclusiu de la cultura material i augmenta el debat sobre el repartiment dels beneficis derivats de l’explotació comercial d’imatges, dissenys o coneixements tradicionals. A la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes (2007) diversos articles ressalten el dret d’aquests pobles a controlar, protegir i desenvolupar el seu patrimoni cultural; l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) ha creat un Comitè Intergovernamental per negociar nous instruments per protegir la propietat intel·lectual dels Recursos Genètics, Coneixements Tradicionals i Expressions Culturals Tradicionals. El Fòrum Permanent de les Nacions Unides sobre les Qüestions Indígenes, any rere any, intenta captar l’atenció dels acadèmics per a que impulsin estudis que serveixin per generar nous mecanismes de protecció. Des del CINAF considerem necessari reflexionar sobre la inserció d’algunes expressions culturals indígenes en el mercat global tenint en compte la seva re-conceptualització com a patrimoni, mercaderia i propietat intel·lectual