Conclusions.

En el cas d'Itàlia, la situació actual presenta alguns elements clars. L'evidència del caràcter estructural de la immigració a aquest país; la tendència del projecte migratori a convertir-se permanent; la necessitat de desenvolupar una nova consciència sobre el paper positiu, si no essencial, de la presència dels immigrants. Es manté de forma ambigua el reconeixement dels drets, o l'establiment de les condicions pel seu exercici efectiu.

Partint d'això, hi ha dues qüestions que ha de ser resoltes el més ràpid possible: el reconeixement del dret a vot, que requereix la modificació de la constitució i, per tant, pot ser un procés llarg i difícil, però que comporta un valor simbòlic; i la reforma del dret de nacionalitat.

I en relació a la Unió Europea, el primer que s'hauria de fer és atorgar el dret al sufragi en eleccions locals a les persones amb residència permanent.- Aquest és un aspecte que probablement no pugui quedar resolt en una normativa d'immigració comunitària, però si que s'han d'obrir portes per a que sigui regulat mitjançant altres lleis, sigui a nivell comunitari, o sigui a través de cada Estat membre. També, com a lliure circulació, pot vincular-se a la disposició de la residència permanent.

També la UE, hauria d'assegurar la possibilitat de disfrutar dels drets i llibertats fonamentals de les persones immigrades. La salvaguarda dels drets fonamentals, en el cas dels ciutadans de tercers països, no està tant assegurada com quan es tracta de ciutadans comunitaris, clarament més protegits pels mecanismes constitucionals dels Estats membres. En aquest sentit, seria útil establir unes clàusules de salvaguarda referides als drets com: la igualtat davant la llei; la prohibició de qualsevol discriminació per raons d'ètnia, nacionalitat, color de pell, sexe religió...; el dret al treball; a l'educació, la protecció a la família...

Però en relació als refugiats, la situació és totalment diferent ja que sobretot els de caràcter polític, saben que no es poden quedar ni a Itàlia, ni a cap país de la Unió Europea. La seva estància sempre és de caràcter temporal, i quan la situació del seu país és considerada com estable, els refugiats són retornats al seu país.

Finalment, podem concloure dient que en la última dècada s'ha desenvolupat molta legislació per a la legalitat dels immigrants (no tanta pels refugiats donat que és un fenomen molt novedós), però que no s'ha desenvolupat tant el concepte de ciutadania europea en relació a aquesta població. Per tant, molts d'ells poden estar ja fa temps a Europa i no aconseguir els mateixos drets que un "ciutadà europeu", així doncs, s'hauria de trencar aquesta "fortalesa europea" per tal de modificar-ho, i poder tenir la mateixa condició de ciutadà.