Situació social i política dels jueus a Europa abans de Napoleó.
La reforma del segle XVI trenca la unitat religiosa d'Europa i deixa al XVII amb la novetat d'un estat absolut que fins i tot determina la religió. Proliferen les esglésies i les sectes, i que els governants determinéssin la fe, agreujà la situació de les minories religioses. Per tant, començaran a sorgir les idees e tolerancia religiosa que encapçala John Locke, per acabar al segle XVIII amb la idea de l'estat laic. El canvi que es constata en el segle XVIII i el moviment de la Il·lustració, influirà en la situació dels jueus a europa.
En aquests moments els jueus són minories marginals dins dels estats. La seva condició de jueus, als cristians els crea un rebuig religiós fins i tot perseguit. Situats en guettos i marcats per ser diferenciats del comú dels ciutadans, viuen dins l'Estat però sense formar-ne part. Així estan lluny dels càrregs públics i fins i tot, de la vida pública, ja que viuen en la seva comunitat mantenint les tradicions antigues. La possibilitat de ser assimilats passa únicament per la seva conversió, cosa no desitjada, i el tracta amb els Goim (infidels) que sempre és restrictiu. Els jueus doncs, es troben formant un Estat dins de l'estat, però el segle XIX s'encarregarà de construir, intentant absorvir totes les facetes de la realitat social, un nou ordre.