El primer obstacle a l'assimilació són els mateixos hebreus, acostumats al seu aïllament en els guettos, apegats a les seves costums, a les restriccions amb els goim i els seus privilegis. Els jueus no volien deixar la seva manera de viure, volien seguir sent un poble a part dels goim, elegit providencialment i per tant, amb unes característiques diferents. En lo teològic eren el poble elegit i els portadors de l'espereança en la Promesa Divina. En lo quotidià tenien uns trets diferents, com la barba, no treballar l'agricultura i no fer el servei militar, coses que els governs lliberals volien suprimir per igualar-los als súbdits. Dintre d'aquest àmbit, es manté la Sinagoga com a punt d'unió i les tradicions com el més definidor dels jueus. El rebuig a l'assimilació també és un rebuig a la reforma, la Haskala i la no acceptació de formar part d'un Estat cristà, com a súbdit (en tot cas, sí dins d'un estat laic).