EEvidentment, i com ja hem vist dins la reforma del judaisme, les aspiracions a l'emancipació són grans i variades. Al mateix temps, el tradicionalisme, és a dir, els ue dintre de l'ortodoxia es mantenen fidels a la tradició, també manifesten unes diferents variants a l'assimilació. Ens trobem amb la figura de R. Simsom Raphael Hirsch, fundador de la nova ortodoxia d'Alemanya, que s'acosta als postulats emancipadors, tot i que, l'ortodoxia resta aïllada d'aquesta tendència. Dins els maskilims, considerats pels ortodoxos com uns adventicis, també hi ha diferents graus de crítica contra els ortodoxos, però tots tenen en comú el considerar-los com uns rebels obstinats que es neguen a colaborar, i deixar les classes populars en una situació vergonyosa i ofensiva que els anava degradant.

La lluita es va mantenir en dos plans: en el públic i el polític, i en el ideològic i literari. La sàtira dels maskilim contra els "obscurantistes" i el seu procés radicalitzador, va fer que finalment els tradicionalistes acostessin posicions amb els goim, per procurar l'assimilació.