El sionisme com integració del sentit de poble elegit i dels principis conformadors de l'estat-nació.
L'Aparició del moviment nacional jueu, el sionisme, va constituir indubtablement un gir decisiu en la història jueva moderna. La tendència a l'integració en la societat gentil i les conquestes en el pla de l'emancipació facilitarien la identificació progressiva dels jueus amb les poblacions de les nacions on vivien. Però ni en aquells països en que es constataven obstacles per la integració i l'emancipació, ni entre els cercles ortodoxos, on mai s'havia dubtat de la singularitat i el caràcter d'elegit del poble jueu, no s'havia fet sentir la necessitat d'una activitat política independent ni el plantejament d'objectius polítics relacionats exclusivament amb el poble jueu en conjunt. Llavors durant el segle XIX apareixen certs pensadors nacionalistes que en poc temps traçaren un programa de talan totalment radical (constituint una resposta històrica al fracàs de l'emancipació i al desenvolupament del nacionalisme europeu sent, doncs, el sionisme conseqüència directa del "Jewish problem"):
- Tots els jueus, siguin d'on siguin, constitueixen una Nació, la unitat de la qual no es basa únicament en tradicions comuns, religió i caràcters culturals, sinó també en l'esperança posada en un futur compartit que es construirà damunt un programa nacional i polític.
- L'Activitat política nacional es potarà a la pràctica de forma independent pel poble jueu mitjançant la consolidació d'una estrectura específica jueva i la unificació de totes les forces nacionals per a l'obtenció dels objectius mencionats. Els jueus buscaran aliats, però només ells, podran fer triumfar el seu ideal, ningú fora d'ells podrà assegurar la seva llibertat i el seu futur.