Ni la Declaració Balfour, ni l'Holocaust patit durant el nacisme, no havíen ajudat a determinar la creació de l'Estat d'Israel. En acabar la II Guerra Mundial i després de la gran immigració que es dóna, els països àrabs no estaven d'acord amb la creació d'un estat jueu, igual que els jueus no estaven d'acord amb la divisió territorial efectuada per l'ONU. D'aquesta manera s'arriba a l'any 1948, on la figura de Ben Gurion pren la responsabilitat de fer la "Declaració d'independència de l'Estat D'Israel", el 14 de maig de 1948. Amb això es dóna forma al desig somniat dels jueus de constituir-se en un Estat Nacional. Ben Gurion Organitza l'estructura del país on destaca la manca d'una Constitució permanent, es basen en Lleis Generals i la creació del parlament (KNESSET), al febrer de 1949. El President del nou Estat jueu fou Chaim Weizmann i David Ben Gurion el primer Ministre. Al 1950 es decreta la "Llei de Retorn", donant la possibilitat a tot jueu d'emigrar a Israel.