Els guettos surgeixen de la tradició estructural mediaval del corporativisme. Així el cos dels jueus residien a part i amb les tradicions i costums. En l'època moderna les connotacions que pren el guetto lliguen amb el rebuig de la societat cristiana i de la Il·lustració. Uns pel fet religiós, arrel del qual construien llegendes com la del "Xai d'or", la olor del jueu comparada amb la del cristià,...La Il·lustració a més, dóna un to ancestral, parlant de que són supersticiosos i obscurantistes, i tenen una mala imatge.

El guetto, era una zona de la ciutat, reservada enterament als jueus, constituint un barri hebreu. En ell tenien la sinagoga, els rabins ensenyaven als joves, i dirigien la comunitat, i tots tenien distintiu alhora de barrejar-se amb els cristians. Cada ciutat tenia unes lleis que feien referència a les activitats que podien realitzar els jueus dintre la ciutat i els càstigs alhora de incumplir-los. Així a Roma, passar la nit fora del guetto podia suposar un càstig corporal. També tenien limitades les feines que es centraven bàsicament en l'artesania. Però entendre millor com es veia el guettos finals del XVIII, abans de l'emancipació, millor llegir el testimoni de Goethe, publicat a "Poesia i Veritat" després de la seva visita al guetto de Frankfort, entorn l'any 1760.