Una vegada que ja hem vist el transcurs històric del poble jueu des de la situació de l'Antic Règim fins a l'Estat d'Israel, i veient la particularitat d'aquest poble, no podem fer més que preguntar-nos, com entenen la ciutadania els jueus?

Sembla paradoxal perque aquells que es distingien com apàtrides, internacionalistes, que no eren reconeguts com a ciutadans de cap estat i això els definia o entrava dins del concepte de jueu, ara tenien una nació, que els reconeix per ser qui són. El títol de "Llar Nacional" jueva lliga amb això, entenet-se com la pàtria d'un conjunt de persones que són diferents a la resta del món, tot només per ser jueu. És a dir, que un pot ser un jueu argentí o americà, però pel fet de ser jueu té un lloc a la Nació dels jueus, a l'Estat d'Israel. Evidentment, això és signe de que són un poble diferent enmig de la història, que l'ha conformada i que encara es manté en ella. Ens trobem doncs, davant el problema de que quan parlem d'un jueu es pugui entendre sota diferents conceptes. El més comú, és la religió. Seria dir que un és jueu perque pertany al judaisme, però com podem comprovar en l'actuaitat hi ha gran quantitat de "jueus agnòstics", cosa que no seria possible llavors ser jueu i agnòstic a la vegada. També es pot dir que és una raça, que prové d'un poble determinat, però què els constitueix com a tal? Enmig del món actual en el qual la igualtat intenta arribar a la universalitat, i on la religió, la raça o la nacionalitat no són fets diferenciadors, superant aquests impediments, el misteri del jueu permaneix, i en un món igualitari un jueu és un jueu.

El Ministeri d'Interior de l'Estat d'Israel, té publicada la Llei de Nacionalitat d'Israel, i en ella trobem barrejada tots els trets que hem exposat. Per exemple no condiciona la religió prèvia a la nacionalitat, però parla de conversió al judaisme i diu que per la llei "jueu" significa una persona que va néixer de mare jueva, o que es converteix al judaisme i no és membre de cap religió. Al final, a més proclama que: "El Ministeri d'Interiors pot eximir a un solicitant d'alguns d'aquests requisits". Tot arriba a una paradoxa tremenda, perque ara podríem dir que un jueu és un ciutadà de l'Estat jueu, però no és només això. D'aquesta manera ens trobem davant d'una de les realitats més complexes de la història i dels homes: el significat profund i alhora conformador del judaisme.