El moviment jueu de la il·lustració, és a dir, l'Haskala, era una derivació de la il·lustració europea, semblant-se en el fet de que enaltia a l'individu, a l'"ésser humà", i aspirava a lliberar-lo dels motlles socials i religiosos històricament conformats. Otorgant a l'home l'orgull inherent a la seva propia localització en el món, la Il·lustració sostenia que l'enteniment humà és l'instrument que serveix per medir tots els fenòmens naturals i socials. S'enfronten els valors i institucions tradicionals, tendint a veure els errors antics de la Humanitat ocasionats per l'ignorància, l'excés de creença en l'autoritat i l'explotació de les masses incultes per dirigents àvids de poder i riquesa. El fet més curiós és que l'Haskala jueva surgeix durant la integració social i cultural dels jueus al món que els rodeja, absorvint els valors culturals de les nacions europees. No obstant, sempre eren els principis bàsics del judaisme els que constituien l'eix central de les obres dels Maskilim, inclús quan es presentaven impregnades d'un esperit d'extrem racionalisme.