Fill d'escribà, copista de rotllos sagrats de la ciutat de Dessau, destacà per la seva capacitat en l'estudi filosòfic. A Berlin va estudiar literatura alemana, aprenent llatí i idomes europeus. Va conéixer a Lessing per la qual cosa va començar a publicar alguns escrits filosòfics en alemany.

El seu pensament estableix una unió entre la filosofia racionalista mediaval i les idees del segle XVIII. Parteix de la veritat de la revelació divina manifestada en la "donació de la Llei" del Mont Sinaí. Això era la "divina constitució", més aprop de la religió natural que qualsevol altra cosa. Veia en això el significat universal d'aquesta constitució universal.

A partir d'ell, es crearà un grup influyent dins la reforma, i els Maskilim seguiran la seva herència espiritual.

De les seves obres cal destacar. "Philosophische Gespraeche" 1755, gràcies a la seva amistat amb Lessing, i en favor de l'optimisme de Leibniz contra Voltaire. L'any 1769, publicà "Schreiben an Lavater", fent confessió de la seva fe jueva davant la presentació que Lavater fa d'ell com un home proper al cristianisme. Amb el seu prestigi adquirit exposa el seu sistema filosòfic a "Morgenstunden oder Vorlesungen über das Dasein Gottes" al 1785. En defensa de les lleis rituals jueves "Ritualgesetze der Juden" al 1778. De les relacions Església-Estat, "Jerusalem oder über religiöse Macht und Judentum", 1783, calificat per Kant com l'obra mestra de Mendelssohn, el "Sócrates Berlinés".