Les doctrines reformistes es deriven de les concepcions filosòfiques de Moisés Mendelssohn. Era un antirritualisme i una espècie de puritanisme jueu. Els escriptors atacaven més o menys directament al Talmud i aspiraven a un sort tenua de deisme, sense dogmes.

José Salvador, (1796-1873), va tractar de conciliar en les seves obres, la Llei de Moisés amb el deisme volterià, dient que aquesta doctrina purificada ha de ser la religió mundial el pervenir.

A Cassel, Alemanya, al 1810, es troba la primera sinagoga reformada, i el seu culte es difon després per Westfalia, Hamburg, Berlin, França, Àustria, Anglaterra i Nordamèrica.

Els ortodoxos van combatre enfarrissadament la reforma. Per contra els partidaris de la reforma, sostenint-se en les tesis de Kant i en l'exégesis racionalista, promulgaven que no era important l'observancia de la Llei de Moisés; pot conservar-se, mantenint el seu sentit moral, no però en la seva litúrgia rutinaria, doncs el veritable sentit de la paraula Torah no és, sino el destí providencial d'Israel. L'essencial és la idea monoteista pura i simple.

El judaisme es reduia pels racionalistes en un pur deisme, i arriben a les següents conclusions:

- La Negació de la creença en l'Adveniment d'un Mesíes Personal, susbtituint-lo per la "missió mesiànica·" del poble d'Israel, que ha de realitzar-se en l'era mesiànica de la humanitat.

- L'Abandonament de les lleis referents al Sacerdoci i els sacrificis Supressió de les oracions pel Mesíes esperat i per la reconstrucció del Temple de Jerusalem.

- La Negació del dogma de la Resurrecció.