Després del període de 1789-1848, amb les revolucions més importants l'europa del s.XIX, i entenent aquest període com el d'una intensitat, tant política com humana, de gran immensitat, hem de fixar-nos en dues coses:

- Després de 1848, la possibilitat de tornar a la situació de l'Antic Règim és inaudita, la qual cosa suposa que el liberalisme ha triunfat i les capes altes de la societat (Aristocracia i reialesa) s'han apuntat al joc democràtic- lliberal de la burgesia.

- Aquest nou món que s'obre planteja infinitats de problemes, però els més candents per l'estructura dels nous estats, és l'ordre social i polític dins el marc de la legalitat, per tant el problema de l'assimilació davant l'intent estructurador de l'Estat, contemplant a tots els ciutadants i evitant Estat dins l'Estat.

Trobant-nos en aquest moment, els resultats dels experiments lliberals han portat una nova classe (proletariat) que en aquest mateix moment començarà a rebre els primers suports (Marx), i que cambia el panorama social tradicional.

Part de la intel·lectualitat europea, dels polítics i del clergat, veuen que el nou món comporta no tansols l'abolició de l'ordre de l'Antic Règim que es combatia en l'inici revolucionari, si no la implantació d'un nou món regit pel mercat amb ambicions destacades, immorals, lluny de la tradició i de Déu. S'obre aquesta base i la influència i poder que els jueus van adquirint es va gestant el sentiment antisemita. Extranyament en contra de lo previsible, no és la qüestió religiosa la que genera més problemàtica, sinó la qüestió racial.