Política catalana d'immigració.
En aquests moments la immigració conforma una de les qüestions clau que afronten el conjunt de les polítiques públiques. Els fluxos migratoris de principis de segle s'insereixen amb força dins l'agenda internacional, context natural d'aquests moviments humans al mateix temps que es tradueixen en demandes que es generen en els territoris i societats que els acullen. Aquesta doble consistència global i local s'ha reflectit, en les societats occidentals, en una creixent necessitat de formular nous paràmentres polítics molt lligats als conceptes centrals de justícia, ciutadania i pluralisme cultural.
En aquest context els diferents agents instiucional, públics i privats que estan actuant en l'efectiva execució de polítiques i en el disseny d'estratègies lligades al tema migratori, formulen demandes sobre com actuar. D'aquí que sigui tan important entendre i conèixer quin és el procés d'incorporació d'aquest tema dins l'agenda política i com es tradueix en les diferents estratègies normatives i institucionals.
A Catalunya, i en general als països del sud d'Europa, la immigració de poblacions estrangeres passa de ser un tema residual a constituir-se en tema central del debat social i de les estratègies públiques. Aquesta circumstància es troba estretament lligada amb el progressiu increment de la població immigrada a la nostra societat, tot i que el seu interés respon, més enllà del nombre, i les circunstàncies que l'acompanyen. La diversificació en l'origen d'aquestes poblacions, la seva creixent feminització, l'assentament de la població immigrada, les noves generacions. L'ampliació de les expectatives socials dels col.lectius immigrats... serien una mostra del ventall d'aspectes que acompanyen el debat dins les societats receptores.
Diversos especialistes dels àmbits acadèmic, polític i social consideren que la correcta gestió de la immigració no comunitària a Catalunya implica per força dos objectiu: determinar quin model intercultural d'integracio pot ser vàlid per al segle XXI, i repensar, dintre del marc autonòmic espanyol, quines han de ser les responsabilitats polítiques de les administracions catalanes, i quin tipus de coordinació i relació hauran de manternir amb la societat civil i amb l'Estat. Aquests dos objectius poden fusionar-se en un de sol: ens cal definir un model català d'integració que sigui compartit, en les seves línies generals, per totes les nostres administracions públiques, per tos els agents socials, i que compti amb el suport majoritari de la població. No és el mateix tenir i executar un conjunt de polítiques que construir una politica de conjunt. Les polítiques sectorials i els plans interdepartamentals sobre el fet immigratori són una condició necessària però no suficient per assolir aquest objectiu.(*remissió al punt 2.1.pàrraf 13)
Catalunya ha d'intervenir decisivament en la definició de les polítiques immigratòries, tant en l'àmbit de l'Estat espanyol com en l'europeu i l'internacional. S'ha de reconèixer la nova diversitat i alhora preservar la nostra identitat . Es tracta de proposar un model d'integració obert i plural i que, a més és, si és possible, sigui el nostre model, aquell que hem decidit i consensuat els ciutadans de Catalunya Aquesta línia és la que es preten seguir amb el Pla Interdepartamental 2000-2004, en el qual es planteja el repte d'apostar per un model d'integració que aconsegueixi el màxim equilibri.
La immigració ha de ser considerada com un fenomen estructural. La nostra és una època d'immigració, i, a casa nostra, la seva incidència serà creixent. Per aquest motiu, l'actuació política ha de saber interpretar i adaptar la legislació vigent a la canviant situació actual incorporant-hi una visió de futur . La immigració ens obligarà a modificar una part de l'estructura bàsica de les nostres institucions, és a dir, haurem de repensar el model de societat que voldrem, el nostre sentit democràtic i el nostre sistema de valors.
La dimensió transversal de la immigració produeix una pluriafectació sectorial que requereix una definició i un tractament integrals, amb la participació de totes les administracions, amb l'acompanyament de l'atribució financera corresponent i amb la creació dels mecanismes de coordinació i d'interrelació adients. Aquesta actuació integral ha d'anar adreçada com a mínim a fomentar la immigració legal i a dificultar la il.legal; a afavorir la integració social dels immigrants residents legals, en especial aquells que romanguin de manera permanent a Catalunya; i a evitar que la immigració generi trencaments de la convivència social. En el tema de la immigració, per tant, no es poden invocar exclusivitats competencials, tot i que les tasques de coordinació no haurien d'esborrar l'adjudicació de responsabilitats.
Així, en el cas català, les actuals competències en inspecció laboral i les atribucions de la policia autonòmica són dues vies directes que cal aprofitar. Igualment, s'han de potenciar les polítiques d'innovació en l'espai local i contribuir a l'establiment de pactes socials amb les associacions, els partits, la premsa i en general amb tots els agents implicats.
A mitjà termini, l'objectiu que s'ha d'assolir és que el Govern català assumeixi totes les competències executives en les matèries sectorials d'immigració excepte aquelles referents al control de fronteres. La qual cosa implica el desplegament de les garanties dels drets, la definició de les noves prestació, l'assumpció de la càrrega financera i l'establiment de mecanismes de coordinació supranacionals.
Les institucions públiques catalanes són conscients de la importància del tema i, recentment, els discursos oficials reconeixen la necessitat de coordinar-se, cooperar i mantenir el debat sobre la immigració fora de l'àmbit de la lluita partidista. Els tres grans reptes són posar-se d'acord en els objectius i mitjans del model d'integració, dotar de recusos econòmics, material i humans suficients els programes finals, i passar a la realitat concreta de forma oberta i dialogant, però alhora ferma i exigent. Això és el que s'ha pretès aconseguir mitjançant el Pla intedepartamental 2000-2004 en el qual reflexa la necessitat de definir una via catalana d'integració.
