La immigració a les ciutats espanyoles. Els factors d'immigració. La relació dels immigrants amb el món laboral.

Les ciutats en si mateixes son un producte de la immigració. Es tracta d'una població de treballadors que busquen en un altre lloc, en un altre país, millor oportunitats de treball, de formació i de desenvolupament. Per tant, el factor d'immigració més rellevant és el factor econòmic entre d'altres com pot ser l'histórico-social i el geogràfic.

En tres o quatre anys es passa del 2% al 4% de població immigrant repartit en la totalitat de la població espanyola. Però en realitat no és així perquè la immigració es concentra en determinades àrees del país. La costa litoral, la Comunitat de Madrid, les Illes Canàries, Ceuta i Melilla són les més afectades per aquest fenomen. Hi ha poblacions catalanes que ja tenen un 10% d'immigrants i, per exemple, a Barcelona, concretament a Ciutat Vella en té el 23%. Això vol dir que la major presència fa més visible les persones immigrants i també va acompanyada de la reagrupació familiar.

Els mitjans de comunicació tenen una funció clara en la conformació de l'opinió de la societat. Generalment, les notícies sobre immigració són notícies problemàtiques. Només allò que és negatiu, és allò que la premsa destaca i contribueixen a formar un opinió de rebuig envers la immigració.

Tot això fa que, en els darrers anys, en les enquestes sobre quines són les preocupacions de la població, la immigració se situï entre els quatre primers problemes que percep la població autòctona juntament amb l'atur, el terrorisme i la seguretat. Entre els anys 1990 i 1996, la immigració no apareixia com un problema per la gent. En les enquestes del CIS d'aquella època, el 47% dels enquestats deien que hi havia molts immigrants, però no masses immigrants. A partir de l'any 1996, però, ja apareix la immigració com a amenaça . El desencadenant d'aquesta amenaça és la consideració dels següents perjudicis:"Els immigrants ens prenen els llocs de treball" (tot i que les dades ho desmenteixen);"Els immigrants aclaparen les prestacions socials".

Però al mateix temps, apareix l'afirmació de la necessitat de persones immigrants per poder ocupar llocs de treball on hi ha un buit i pels quals no es troben treballadors espanyols. Això comporta l'absoluta identificació entre mà d'obra i persona immigrada.

La situació de regularitat de les persones immigrades està molt vinculat a tenir la possibilitat d'oferta de treball. La possiblitat de donar o no els permisos corresponents té molt a veure amb la "situación nacional de empleo".

Tota aquesta situació fa que tinguem un gruix de persones en situació irregular important. Antonio Izquierdo, diu que al 1996 el 42 % dels immigrants irregulars havia viscut al país entre 6 i 9 anys, i molts d'ells en algun moment havien estat regulats. I un 2% d'aquests irregulars portaven més de 10 anys vinculats al nostre país, sense que el nostre sistema hagi estat capaç de mantenir-los en la regularitat.