Claustra

Santa Maria de Valldemaria

Autoria

Brugués Massot, Irene

Nom

Santa Maria de Valldemaria

Altres noms

Valldemaria

Dades cronològiques

fundació 1156-1158

Ordes

Cistercenques
De 1175 a 1550

Comunitats relacionades

Sant Daniel de Girona
Sant Feliu de Cadins
Historia Comunitat

El monestir de Santa Maria de Valldemaria va ser fundat en un lloc aïllat entre les localitats de Maçanet de la Selva i Tordera l’any 1158. Els patrons van ser Berenguer de Maçanet i Gaufred de Rocabertí, i també existeix una carta de confirmació que fa referència al paper fundador de l’abadessa Ricsenda. Va ser el primer monestir cistercenc en els territoris de llengua catalana.

Una carta data 28 de febrer de 1164 mostra una considerable donació de terres per part d’Almodis, filla del comte Ramon Berenguer III, a l’abadessa de Santa Maria de Valldemaria, Ermessenda. La donació incloïa propietats als territoris de les viles de Passanant, l’Espluga i la Tallada. La mateixa Ermessenda va esdevenir poc després, l’any 1169, abadessa de la casa filial de Valldemaria, el monestir de Sant Feliu de Cadins, situat a prop de Cabanes (l’Alt Empordà), gràcies a la intervenció de Gaufred de Rocabertí. La comunitat de Cadins aviat eclipsarà la casa mare de Valldemaria, i l’any 1169 una butlla del papa Alexandre III va confirmar que Valldemaria passaria a ser un priorat dependent de Cadins. Sembla ser, però, que el contacte directe entre les dues comunitats va ser limitat.

Tot i que el seu estatus jurídic va canviar, Santa Maria de Valldemaria va gaudir de la protecció del llinatge dels Cabrera i va continuar funcionant i essent reconeguda per la població local, que beneficià les monges amb terres, propietats, diners i altres béns. Així, l’any 1214, l’abadessa Ricsendis de Valldemaria va rebre unes rendes de la senyora Ermessendis de Cartellà, i es van fer altres llegats similars al monestir per part de la comunitat local. A part de la recepció de donacions, la comunitat també va realitzar nombroses vendes, participant de manera activa en l’economia local, en particular entre el segle XIII i la mitjans del segle XIV.

El monestir es va veure involucrat en un escàndol en la dècada de 1350, quan vàries de les monges de Valldemaria van ser acusades de seduir una tal Constança de Santantoni d’Hostalric i van ser excomunicades.

L’aïllament del monestir va convertir-lo en un blanc fàcil d’atacs i robatoris durant el segle XV. Cap a finals del segle, la comunitat estava començant a disminuir i l’any 1492 sembla que només hi havien al monestir sis monges. L’any 1543 la priora Isabel Pascual va demanar al Papa abandonar el monestir, ja que continuaven els robatoris. Isabel va triar el monestir de Sant Daniel com la seva nova comunitat, i amb ella va emportar-se rendes i propietats, així com també part de l’arxiu monàstic de Valldemaria.

A la mort d’Isabel Pascual, el monestir de Valldemaria va passar a ser propietat de la monja Constanza Sarriera de Sant Daniel, fusionant Valldemaria i Sant Daniel l’any 1550. A causa de la situació ruïnosa de l’església i l’edifici monàstic, l’any 1603 l’abadessa de Sant Daniel va llogar el terreny a Miquel de Jalpí, i la família es va convertir en la nova propietària fins l’any 1905.

Avui dia només resta l'església del segle XII, adjunta a una masia del segle XVII.

Comunitat del monestir de Sant Daniel de Girona: www.santdaniel.com (també al facebook i al twitter) Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona (SAF): www.federaciobenedictines.cat (també al facebook i al twitter) Monestirs de Catalunya: entrada del monestir de Santa Maria de Valldemaria Monestirs de Catalunya: entrada del monestir de Sant Feliu de Cadins
Edifici Arquitectura

A dia d’avui només es conserva l'església del segle XII annexionada a una masia del segle XVII, on molt probablement hi haguéren les dependències monàstiques.

Patrimoni Documental

Els documents generats per la comunitat de monges de Santa Maria de Valldemaria com a conseqüència de la seva activitat des de la seva fundació foren conservat per la mateixa comunitat. No obstant, en el moment que la comunitat s'exhaurir, les seves propietats foren annexionades a Sant Daniel de Girona i amb elles els documents que testimoniaven els drets i deures sobre aquestes propietats. Avui dia doncs, el que s'ha conservat del fons documental del Monestir de Santa Maria de Valldemaria es troba a l'Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona (AMSDG). Es tracta d'algun llibre sobre propietats i censos, la majoria dels quals però pertanyen a l'etapa d'administració sota ja de Sant Daniel.

Malgrat que es tractaria d'un fons independent fins el moment que és annexionat, com a resultes d'una actuació arxivísitca del segle XX, avui el fons del monestir de Santa Margarida del Prat es troba entre la documentació del fons del Monestir de Sant Daniel de Girona.  

Actualment l'Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona és gestionat pel SAF, el Servei d'Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines, que s'encarrega de vetllar per la conservació, preservació, gestió i difusió del patrimoni documental passat, present i futur de la comunitat de monges benedictines de Sant Daniel de Girona. I com a tal ofereix servei de consulta per a investigadors amb concertació de visita prèvia a través del correu electrònic saf.mbc@gmail.com. Trobareu més informació a la web del SAF www.federaciobenedictines.cat

Estat de conservació: Bo

Instruments de descripció: 

Els pròpis del fons del Monestir de Sant Daniel de Girona: un fitxer manual del fons del monestir eleborat durant l'últim quart del segle XX per la germana arxivera Rosalia Samsó, i que encara avui és d'ús, i el quadre de classificació del fons del monestir que s'està duent a terme actualment des del SAF perquè pugui ser consultable a través del seu Catàleg Col·lectiu en Xarxa. 

Publicacions: 

MARQUÈS, J.M., Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300), Barcelona, Fundació Noguera, 1997.

ALBERTÍ, J., Santa Maria de Valldemaria 1146-1580. El monestir desconegut, Maçanet de la Selva, Ed. Gregal, 2014.

Patrimoni Artistic

La talla romànica de la Mare de Déu de Valldemaria desaparegué els anys setanta del segle XX.

Arqueologia

Entre el 2005 i el 2008 el Taller d'Història de Maçanet de la Selva restaurà de forma voluntària i d'acord amb la família propietària del mas, l'església monàstica de Valldemaria que fins aleshores havia estat el magatzem i les corts del mas. No es té constància que durant la restauració, o prèviament, s'hagués dut a terme cap tipus d'intervenció arqueològica. 

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Piquer i Jover, J.J., 1966. "Monestirs cistercencs femenins de la Corona d' Aragó al segle XIX", Studia monastica, V(8): 71-132.


Albertí, J., 2014. Santa Maria de Valldemaria 1146-1580: el monestir desconegut, Maçanet de la Selva: Taller dʼhistòria de Maçanet de la Selva. 


Gironella i Delgà, A., Oliveras, J.M., 2010. El Monestir de Sant Daniel, Girona: mil anys de vida a la vall, Barcelona: Fundació Abertis. 


Marquès, J.M., 1997. Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300), Barcelona: Fundació Noguera.


Albertí, J., 2014. Santa Maria de Valldemaria 1146-1580: el monestir desconegut, Maçanet de la Selva: Taller dʼhistòria de Maçanet de la Selva. 


Gironella i Delgà, A., Oliveras, J.M., 2010. El Monestir de Sant Daniel, Girona: mil anys de vida a la vall, Barcelona: Fundació Abertis. 


Marquès, J.M., 1997. Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300), Barcelona: Fundació Noguera.


Piquer i Jover, J.J., 1966. "Monestirs cistercencs femenins de la Corona d' Aragó al segle XIX", Studia monastica, V(8): 71-132.


Enllaços

Comunitat del monestir de Sant Daniel de Girona: www.santdaniel.com (també al facebook i al twitter)

Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona (SAF): www.federaciobenedictines.cat (també al facebook i al twitter)

Monestirs de Catalunya: entrada del monestir de Santa Maria de Valldemaria

Monestirs de Catalunya: entrada del monestir de Sant Feliu de Cadins

Contacte

Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona (SAF. Servei d'Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines):
www.federaciobenedictines.cat (també al facebook i al twitter)
saf.mbc@gmail.com

Serveis

Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona

El SAF, el Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines, que gestiona l'Arxiu del Monestir de Sant Daniel, té per missió aplegar, gestionar, conservar i difondre el patrimoni documental de les diferents comunitats que integren la Federació. Per això ofereix diferents serveis:

Servei de consulta de documentació
Servei de reproducció de documentació
Visites guiades als centres d’arxiu (destinades a estudiants de batxillerat o d’universitat, entitats i centres culturals i qualsevol grup que hi pugui estar interessat)
Sessions de docència a l’arxiu
El SAF també ofereix al llarg de l'any diferents activitats formatives i culturals:

Jornades, cursos i tallers (orientats a la formació complementària en l’àmbit de l’arxivística, la història i les diverses ciències afins: diplomàtica, paleografia, musicologia, etc. que permetin comprendre millor el model de vida monàtica benedictina)
Itineraris històrics, excursions i visites guiades a l’entorn dels monestirs femenins benedictins catalans i dels seus espais històrics
Conferències, prestacions i publicacions
En definitiva, tot tipus d’activitat formativa o cultural relacionada amb el patrimoni documental i cultural històric del monacat benedictí femení. Activitats que anualment el SAF programa i organitzar i que també ofereix sota demanda per a grups interessats.

Més informació a www.federaciobenedictines.cat.

Paraules clau

Berenguer de Maçanet; Gaufred de Rocabertí; Ricsenda de Valldemaria; Almodis; Ermessendis de Cartellà; Constança de Santantoni; Isabel Pascual; Constanza Sarriera; Miquel de Jalpí

Geogràfics
Catalunya
Notes

CLAUSTRA es un proyecto del IRCVM (Institut de Recerca en Cultures Medievals) de la Universitat de Barcelona.
CLAUSTRA ha sido financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación 2008-2010 y 2011-2013 (HAR2008-02426, HAR2011-25127), el Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya 2010-2011 y las ayudas a las actividades de investigación de la Facultad de Geografía e Historia de la Universitat de Barcelona.