Claustra: Monestirs

Cambrón

Identificació
Descripció
Recursos informació
Contacte i serveis
Paràmetres de cerca
Galeria de fotos

Autoria: Mario Lafuente Gómez

Nom: Cambrón
Altres noms: Monasterio de la Concepción de la Virgen de Cambrón
Dades cronològiques: 1208-1563

Ordes

Cistercenques
De 1225 a 1550

Comunitats relacionades

Historia Comunitat

El monestir femení de la Concepción de la Virgen de Cambrón va ser fundat el 1208 pel rei d'Aragó Pere II per acollir la comunitat de religioses que, fins llavors, havia habitat a Santa María de Iguácel, una fundació promoguda pel mateix monarca cinc anys abans. En aquest nou emplaçament, la comunitat va perviure durant aproximadament tres segles i mig, amb una breu interrupció de vint anys, entre el 1448 i el 1473, quan va ser trasllada a les dependències de Santa María in Foris, a la ciutat d'Osca. Posteriorment, el 1541, el monestir de Cambrón va patir una important crisi, provocada per una epidèmia que va acabar amb la vida de vint monges, sobrevivint-ne només quatre. En aquell moment, Hernando de Aragón, arquebisbe de Saragossa, va intervenir en la recuperació de la comunitat traslladant-hi un grup de religioses procedents del monestir de Trasobares i costejant, a més, una profunda rehabilitació de l'edifici. No obstant això, molt poc després, l'aplicació de les disposicions del Concili de Trento (1545-1563), que obligaven a situar les comunitats monàstiques femenines a l'interior de les ciutats, va obligar a traslladar a les religioses i va significar l'abandó definitiu del lloc. La comunitat es va assentar, a partir de llavors, en el convent de Santa Lucía de Zaragoza. En època moderna, la propietat de l’edifici va passar per diverses mans fins que, amb la desamortització del 1836, va ser adquirit per un particular, romanent des de llavors en l'àmbit privat.

Figures destacades

Pere II, rei d’Aragó (1196-1213).

Orcenda Romeo, primera abadessa.

Hernando de Aragón, bisbe de Saragossa (1539-1575).

Edifici Arquitectura

És difícil descriure amb precisió l'edifici que va albergar la comunitat cistercenca de Cambrón, ja que les restes conservades fins a l'actualitat no han estat objecte de cap intervenció professional ni tampoc de cap treball científic en sentit estricte. La particular peripècia que ha viscut aquest monestir en els dos últims segles, quan ha estat reconvertit en magatzem agropecuari i residència, ha significat la pèrdua d'una bona part dels seus elements originals i el deteriorament de molts altres. Així mateix, la desprotecció de l'emplaçament en els últims anys ha afavorit l'espoli d'alguns paraments, com un relleu dedicat a l'Anunciació, conservat actualment al Museu de Yale (EUA).

No obstant això, cal assenyalar que l'estructura conservada sembla correspondre a l'església del monestir, que s'organitzava en base a una planta de creu llatina, amb una sola nau i dues capelles laterals. A l'interior de la mateixa, es poden observar encara els retrats al fresc dels trenta-vuit abats del monestir masculí de Veruela, inclòs don Hernando de Aragón, qui havia ocupat el càrrec abans de ser elegit arquebisbe de Saragossa. La presència d'aquestes representacions està justificada perquè el monestir de Trasobares, d'on procedien les monges que van venir a "repoblar" Cambrón després de l'epidèmia del 1541, es trobava sota l'autoritat de l'abat de Veruela. A l'exterior, actualment no es perceben elements decoratius.

Patrimoni Artistic