Claustra

Autoria

Blanca Garí

Nom

Santa Maria Magdalena de Barcelona

Dades cronològiques

1365 penedides/1372 agustines

Ordes

Altres Agustines
De 1400 a 1550
Otras Mulieres religiosae
De 1375 a 1375

Comunitats relacionades

Historia Comunitat

Es coneix l'existència a la ciutat de Barcelona de "penedides" que vivien recollides a la casa i capella de Santa Maria Magdalena almenys des de principis del segle XIV a la demarcació parroquial de Santa Maria del Mar. Però el primer d'octubre de 1358 Pere d'Aragó va concedir llicència reial per a la construcció d'un monestir destinat a elles i el va posar sota la seva protecció i salvaguarda en 1363; el 20 gener 1364 es donava permís per recollir almoines amb destinació a la construcció i manutenció del convent i, segons consta en les "Rúbriques de Bruniquer", el 25 novembre 1365 el propi Consell de Cent va concedir a aquest fi 500 lliures (Rúbriques III pàg. 71). Finalment, en 1372 es va fundar a Barcelona el monestir de monges agustines de Santa Maria Magdalena de rigorosa clausura, edificat al carrer de la Riera de Sant Joan, carrer que va desaparèixer segles després amb l'obertura de la Via Laietana. En aquell any, les religioses van prendre l'hàbit i la regla de Sant Agustí professant com monges, el monestir va quedar sota l'autoritat del bisbe de Barcelona.

La formació des de data primerenca de la casa de les "penedides" destinada a convertir-se amb el temps en comunitat monàstica respon clarament als corrents espirituals de l'època. Des del segle XII s'inicien a Europa les campanyes de predicació per a la rehabilitació de prostitutes, l'associació entre aquesta advocació i la prostitució es fa evident en múltiples fundacions de penitents en els segles XIII i XIV a tot Europa, inclòs el convent de penedides de València, fundat en 1287 i el de Mallorca fundat el 1316.

El monestir de Santa Maria Magdalena va patir al llarg del segle XV un procés d'intensa transformació. Tot i que la casa i el primer monestir havien estat fundats per acollir prostitutes penedides i penitents, pel que sembla, el prestigi de la comunitat i la devoció a la figura de Maria Magdalena va portar a un canvi progressiu en l'origen social de les dones que ingressaven a ell. Des de mitjans del segle XV van entrar donzelles de la ciutat, duent-se a terme en amb el temps una inflexió total del perfil i funcions de la comunitat, deixant d'ingressar en ell "penedides". De fet en 1409 havia nascut ja un altre convent de penedides sota l'advocació d'una altra santa pecadora, el convent de les Egipcíaques veí a l'Hospital de la Santa Creu, i al segle XVI veurem aparèixer també en paral·lel noves comunitats d'aquest tipus. El convent va ser reformat a finals del segle XVI, procés en el qual va participar Sor Hipólita, famosa escriptora i priora dominica del Convent dels Àngels de Barcelona, entre 1586 i 1595.

El 1690 el monestir va patir un incendi, però la vida conventual va prosseguir en ell fins l'exclaustració de les monges entre 1835 i 1846, època en què l'edifici va ser utilitzat com a escola. Finalment el 1877 el convent va ser enderrocat per construir la Via Laietana i les monges agustines es van recollir temporalment a la Torre Sarjalet de Gràcia, fins que en 1880 van passar al convent del carrer Muntaner-València. Durant la Setmana Tràgica (juliol de 1909) el convent de l'Eixample va quedar en ruïnes i les monges es van traslladar a un nou edifici al carrer Vallmajor-Copèrnic. La comunitat va abandonar el convent on encara avui es troben durant el període de la Guerra Civil i aquest va ser ocupat i utilitzat com txeca.

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Paulí Meléndez, A., 1942. El Monasterio de Religiosas Agustinas de Sª Maria Magdalena vulgo "arrepentidas" fundado y protegido por el municipio barcelonés: notas históricas, Barcelona: Altés.

Paulí Meléndez, A., 1942. El Monasterio de Religiosas Agustinas de Sª Maria Magdalena vulgo "arrepentidas" fundado y protegido por el municipio barcelonés: notas históricas, Barcelona: Altés.

Paraules clau

Geogràfics

Catalunya

Notes