Claustra

Autoria

Simonetta Sitzia, Marcello Schirru

Nom

Santa Chiara, Sassari

Dades cronològiques

1505-1879

Ordes

Clarisses
De 1525 a 1550

Comunitats relacionades

Historia Comunitat

El monestir de Santa Clara va ser edificat prop de la catedral, en el nucli més antic de la ciutat de Sassari.

Va ser fundat el 1505 gràcies a la generositat d'una dona noble, Caterina Montanyans i Flos, filla del governador general del Capo di Logudoro, Giovanni Flos, i del seu marit, que va posar a disposició de les monges un immoble de la seva propietat, que aviat va ser objecte d'importants donacions per part de la "Universitas sassarense".

La comunitat de clarisses estava sota la jurisdicció dels frares menors observants del monestir de Sant Pere de Silki, com ho demostra la butlla pontifícia de Lleó X del 4 de setembre de 1517, encara que en les dècades posteriors a la seva fundació, el consell ciutadà, que potser havia contribuït econòmicament en la construcció de l'església i en l'adaptació de la casa dels Flos a monestir, va tractar d'exercir un control directe sobre l'administració del mateix, entrant així en conflicte amb els frares menors. La trajectòria del monestir va ser, per tant, dificultosa, a causa dels conflictes jurisdiccionals entre els franciscans i el consell de la ciutat, i molt aviat també, amb els arquebisbes de Sàsser, que competiren d'igual manera pel seu control.

El 1559, el papa Pau V, convocat pels frares, va ordenar als consellers municipals que no s’entremetessin en els assumptes de les clarisses, sota l'amenaça de fortes sancions. La mesura, que va donar lloc a la suspensió del finançament rebut fins al moment per part de la "Universitas", va repercutir en les condicions de vida de l'edifici i de les monges. El 1561, quan el monestir necessitava importants treballs de restauració perquè estava gairebé en ruïnes, l'abadessa va haver d’implorar la intervenció del rei Felip II, perquè concedís al monestir la suma de 1.500 ducats d'or, que s’obtindrien a Sassari i a altres llocs de Regne de Sardenya, a través de la recollida i venda de joies.

Les disposicions del sobirà, però, o no es van aplicar o la provisió va ser insuficient per resoldre la situació. El 1563 el monarca presenta sense èxit al Papa la sol·licitud d'eximir les monges del pagament d'alguns impostos fiscals i de concedir-los la titularitat de les rendes de l'església rural de Santa Maria de Pisa regina, de la qual es demanava la supressió.

Mentrestant, al deteriorament de les estructures, que necessitaven de reparacions més i més costoses, es van afegir les cada vegada més precàries condicions de vida de les monges, algunes de les quals, arribades al límit de la supervivència, van haver de tornar amb les seves famílies.

El 1566 l'abadessa va haver de recórrer un cop més al sobirà, que assignant certa quantitat de gra reial, va garantir la recuperació del monestir. Durant les dècades següents, gràcies als esforços dels reis espanyols, a les donacions de la "Universitas sassarese" i a les aportacions de benefactors privats, la vida de les clarisses va millorar i en segle següent va ser possible la restauració de les estructures del monestir i la seva ampliació amb la construcció d'una sala capitular.

A la "Relatio ad limina" elaborada el 1616 per l'arquebisbe de Sassari Gavino Manca Cedrelles, es donava una imatge poc afavoridora de la conducta de les monges de Santa Clara, denunciant un relaxament de la disciplina i una excessiva freqüentació amb els frares menors, acusats de la mala gestió del monestir. La cúria arquebisbal començava a plantejar demandes sobre la gestió de la comunitat monàstica.

El 1729 el convent de clarisses es va situar al centre d'una disputa de caràcter jurisdiccional, que va enfrontar als frares menors observants amb el bisbat, determinat a exercir un control total sobre el monestir a expenses dels franciscans. Les interferències exercides per uns i altres, va causar una gran divisió entre les clarisses, i una greu pertorbació de la pau interna. El 1767, en un clima de tensions profundes que van requerir fins i tot la intervenció de la corona savoiana, el monestir va ser assignat a la cúria, per retornar sota la jurisdicció dels frares menors el 1779.

Mentrestant, a la fi del segle XVIII i principis del XIX, mentre es feien sentir les conseqüències de la política de racionalització dels regulars duta a terme pel govern dels Savoia, amb la conseqüent disminució en el número de monges, el monestir va experimentar un nou període de dificultats econòmiques i administratives. Alhora, entre les professes es detecta un cert relaxament moral, de manera que el 1811 va ser necessària la intervenció del rei Víctor Manuel I, que va encarregar al vicari general dels frares menors la reordenació de la disciplina de les religioses, fins i tot amb l’ús de mesures coercitives.

El 1834, després d'una visita apostòlica que havia posat de relleu una vegada més la negligència disciplinària de les clarisses, la Sagrada Congregació dels Bisbes i dels Regulars va ordenar la supressió del monestir i va prohibir l'entrada de noves monges, donant llibertat a les novícies per desplaçar-se a altres comunitats o, com a alternativa, romandre a Santa Clara com a oblades.

El monestir, però, va ser rehabilitat el 1844, gràcies a la intervenció de l'arquebisbe Varesini.

En 1879, arran de l'aplicació del decret Rattazzi sobre la supressió de les ordres regulars, el monestir va ser requisat per l'Estat, que el va convertir en una escola de nenes. Les cinc monges que hi vivien van ser traslladades als dos monestirs ciutadans de Santa Isabel i de les Caputxines.

Figures destacades

Catalina Montanyans i Flos, fundadora.

Gerònima Tola, abadessa el 1733.

Joana Maria Sisco, abadessa el 1746, potser relacionada amb Antonio Francesco Sisco, Ministre provincial dels Menors Conventuals a meitat del segle XVIII i autor del manuscrit " Libro di Memorie" que conté informació sobre les Clarisses de Sassari.

Àngela Maria Mundula, professa el 1746, "Instructa in Musica, et Organo" i corista.

Maria Lucrecia Sisco, abadessa el 1775.

Maria Teresa Martínez de Montemuros, postulant, admesa en els vots el 1775. Pertanyia a la noblesa local.

Giuseppa Umana, postulant, admesa en els vots el 1775. Pertanyia a la noblesa local.

Gioanna i Dorotea Puliga, postulants, admeses en els vots el 1776. Germanes, pertanyien a la noblesa local.

Giuseppa Quesada, abadessa el 1805.

Maria Antònia Ballero, abadessa el 1814.

Chiara Fogu, professa. Demana la secularització el 1821.

Edifici Arquitectura

Les fonts documentals, gràfiques i fotogràfiques són insuficients per a delinear les característiques arquitectòniques del monestir. Els documents del segle XVI ens parlen d’un convent en condicions precàries; la mateixa família reial espanyola s'interessa pel destí del mateix, autoritzant la confiscació de recursos per finançar la restauració. La intercessió i els fons de la Corona van afavorir una lenta recuperació del monestir; en la segona dècada del segle XVII, l'edifici albergava aproximadament vuitanta monges. No obstant això, els treballs de restauració duts a terme van ser insuficients: el dormitori, el refectori i el cor necessitaven atencions urgents.

Altres fonts, encara en espera de confirmació arxivística, parlen de les transformacions del segle XIX, dirigides pel frare convers Antonio Cano.

El 1866, l'aplicació de les lleis de supressió de les ordres religioses, va determinar el tancament del monestir de clarisses, aviat convertit en Escola Normal femenina. Aquest va ser el preludi de la futura demolició del convent i del seu entorn urbà: el 1938, el Municipi de Sassari va elaborar un nou pla urbanístic. El projectista, Concezio Petrucci, va dibuixar un important programa de destrucció: una plaça monumental, dedicada als Fasci Littori, i una Casa del Fascio estaven destinades a esborrar les restes de l'antic monestir. Els esdeveniments polítics i militars italians van obstaculitzar l'execució del projecte, però no van evitar la demolició del convent de Santa Clara. Amorf buit urbà, l'actual Piazza Mazzotti, és el resultat més concret de l'operació; alguns fragments muraris del convent franciscà sobreviuen encara al marge meridional.

El record del monestir i de l'atmosfera grisa de la plaça incompleta estimulen la sensibilitat dels artistes i fotògrafs. El pinzell de Giuseppe Biasi immortalitza un espai fosc i material, sobre el qual domina encara el campanar del convent.

Patrimoni Documental

Part del patrimoni documental es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Sassari, “Fondo Soppresse Corporazioni Religiose”:

ms. 1 (1785-1787), “Libro de administracion de quentas de recibo, y gasto de este Monasterio de N. M. S. Clara en Sasser, siendo Abadessa la R. M. Sor Maria Josefa Pilo elegida siendo Provincial N. M. R. P. Fr. Vicente Carcupino en xbre 1785”.

ms. 2 (1670-1673), “Libro de recibo, y gasto, entrada, y salida, dela administracion deste convento y Monasterio dela madre Santa Clara desta ciudad de Sasser siendo eleta Abadessa segunda ves, la R. M. Sor Rosa Samperu, en 23 de 8bre de 1670. Siendo vicario Procincial, nuestro M. R. P. Fray Antonio Fenu Letor en Theologia”.

ms. 3 (1788-1789), “Libro de administracion de quentas de gasto y recibo de este Monasterio de N. m. Santa Clara en Sasser siendo Abadessa la M. R. madre Sor Maria Catharina Villani que fue elegida siendo Provincial N. M. R. Padre Fray Luis Polo en el 8bre del año 1788”.

ms. 4 (1652-1655), “Libro del recibo y gasto que se haçe en tiempo de la Muy Reverenda madre Sor Lucretia Pilo Abbadessa deste Monasterio de Santa Clara desta ciudad de Sacer la qual fue electa en 6 de junio del año siendo Provincial el Molto…”.

ms. 5 (1704-1707), “Libro de las cuentas del recibo y gasto de este religioso Monasterio de Nuestra Madre Santa Clara siendo abadessa la muy reverenda Madre Sor Leonora Valentinula qual fue elegida por Nuestro muy Reverendo Padre Fray Seraphin Sisini Lector de Sagrada Thaeologia Examinador Synodal del Arcobispado Turritano Padre de la Santa Provincia de San Saturnino Martir Calaritano y Ministro Provincial de esta Santa provincia de Cerdeña en los veynte y dos de junio del año 1704”.

ms. 35 (1748-1752), “Libro de administracion del Monasterio de N. Madre Santa Clara de la ciudad de Sacer, siendo Abadessa la Reverenda Madre Sor Geroma Deliperi, y fue elegida por N. M. R. P. F. Bernardino Usay, lector jubilafo, ex custodio, ex Diffinidor Califficador del Santo Officio, y en esta de Sardeña Ministro Provincial en los 20 de Noviembre del año 1748”.

ms. 257-1 (1616), Acta de venta, en latín, de un terreno ubicado en Taniga, de Salvatore Deliperi y su esposa Magdalena Deliperi Sequi a Francesco Manca De Canu.

ms. 616-23 (1847), Còpia autèntica del de l’instrument de concessió en emfiteusi perpètua de les terres de Santa Caterina en el lloc assenyalat pel Monestir de Santa Clara d’aquesta ciutat a favor de Salvatore Cano, de la mateixa.

ms. 616-24 de 1851 Concessió en emfiteusis perpètua subscrita per aquest monestir de Santa Clara a favor del secretari Senyor Salvatore Carboni Delogu. Còpia.

ms. 623-1 (1700), “Campion de todos los censos que cobra este Monasterio de Santa Clara, contenidos en este todos sus titulos hecho en tiempo de la Muy Reverenda Madre Sor Francisca Tola Abbadessa de dicho Monasterio, año 1700, con su tabla, y censos de cada mes individual”.

S. 5 ms. 1171-1, unitat codicològica 1 (1613-1777): “Tabla de todos los instrumentos contenidos en este Campion son los siguentes.

S. 5 ms. 1171-14, unità codicologica 2 (1613), Agosto a 5. Renuncia de un Palatio hecha Dorotea, Isabela, y Catherina Salerno; por el R.mo Don Antonio Canopolo”.

S. 5 ms. 1171-1115, unitat codicològica 3 (1663), “Estima de la vigna que es Apared. en medio del palacillo de Salerno”.

S. 5 ms. En 1171-1115, unitat codicològica 4 (1663), Rebut de pagament: el paleta Giovanni Stefano Mela expedeix a l’abadessa del monestir de Santa Clara un rebut de pagament per avançat per treballs de reestructuració d’un edifici.

S. 5 ms. 1171-1116, unitat codicològica 5 (1664), “Fee del gasto que sea hechio para acomodar el palacillo dicho de las devotas de Salerno”.

S. 5 ms. 1171-1117, unitat codicològica 6 (1644), “Coppia del acte dela creassio del sensal de proprietat dos çentes ll.es pensio annual setgie' ll.es fet par s.ra Francisca Zampello y Omedes alas mongias del monastir de Canta Clara pro ut intus”.

S. 5 ms. 1171-1118, unitat codicològica 7 (1638), “Papeles y auctos del palacillo dicho de las devotas de Salerno y aora del monasterio de S.ta Clara de Sasser”.

S. 5 ms. 1171-1119, unitat codicològica 8 (1637), “Coppia de su atu de sa venda de su Palatu fatta per Isabella Salernu a Francesca Zampellu et de omedes pro ut intus”.

S. 5 ms. 1171-1153, unitat codicològica 9 (1700), “Procedimientos de la compra de la casa terrena que hera de Antonio Tedde puesta en la calle de pedro Sebio”.

S. 5 ms. En 1171-1153, unitat codicològica 10 (1632), “Copia del auto del senso de 250 ll. tomado por los obreros de la iglesia de san Apolinar pro ut intus agora lo paga don Juan Pilo”.

S. 5 ms. B 1171-1153, unitat codicològica 11 (1653), “Sentencia en favor delas Monjas de Santa clara delos bienes de homedes donde declara, que el Monasterio es legitimo heredero de dichos bienes”.

S. 5 ms. C 1171-1153, unitat codicològica 12 (1673), “Luision de 125 ll. que hizo el Monasterio de Santa Clara por la vina que possehia Hieronimo Bellina puesta en ponti Brandino y se deve poner en el Campion para que Conste en todos tempo”.

S. 5 ms. 1171-1171, unitat codicològica 13 (1703), “Copia del auto de la transasion y cession hecha entré el Reverendo monasterio de Santa Clara desta çiudad y las nobles hermanas dona Anna Maria y dona Anna Cardona èndonde dicho monasterio cede el Palassio puesto en Carrèra longa ut Intus”.

S. 5 ms. 1171-1154, unitat codicològica 14 (1680), “Apoca de Difinicion que hase mestre Iuan Baptista Devicia alas Reverendas Monijas pro ut intus”.

Altres documents es conserven a la Biblioteca Municipal de Sassari, “Fondo manoscritti”:

ms. D IV C 3, 1665-78, Llibre amb dues causes del Monestir de Santa Clara.

ms. D IV C 5, 1750, Monestir de Santa Clara. Cartes de deliberació i altres.

Patrimoni Artistic

Sense notícies destacables.

Arqueologia

Sense notícies destacables.

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Porcu Gaias, M., 1996. Sassari: storia architettonica e urbanistica dalle origini al '600, Nuoro: Ilisso.

Costa, E., 1967. Sassari, Sassari: Edizioni Gallizzi.

Fara, G.F., Cadoni, E., 1992. Sardiniae chorographiam. Bibliotheca introduzione edizione critica e apparato a cura di Enzo Cadoni traduzione italiana di Maria Teresa Laneri, Sassari: Gallizzi. 

Vico, F. de, 2004. Historia general de la isla y reyno de Sardena (Ed. Francesco Manconi, M Galiñanes Gallén), Sassari: Centro di Studi Filologici sardi-CUEC.

Pisanu, L., 2002. I Frati Minori di Sardegna: I Monasteri femminili dal 1260 al 1636, vol. 3, Cagliari: Edizioni della Torre.

Costa, E., 1967. Sassari, Sassari: Edizioni Gallizzi.

Fara, G.F., Cadoni, E., 1992. Sardiniae chorographiam. Bibliotheca introduzione edizione critica e apparato a cura di Enzo Cadoni traduzione italiana di Maria Teresa Laneri, Sassari: Gallizzi. 

Pisanu, L., 2002. I Frati Minori di Sardegna: I Monasteri femminili dal 1260 al 1636, vol. 3, Cagliari: Edizioni della Torre.

Porcu Gaias, M., 1996. Sassari: storia architettonica e urbanistica dalle origini al '600, Nuoro: Ilisso.

Vico, F. de, 2004. Historia general de la isla y reyno de Sardena (Ed. Francesco Manconi, M Galiñanes Gallén), Sassari: Centro di Studi Filologici sardi-CUEC.

Paraules clau

Caterina Maontanyans y Flors; Giovanni Flors; Francescani Osservanti; San Pietro di Silki

Geogràfics

Sardegna

Notes