Claustra

Autoria

Blanca Garí

Nom

Santa Maria de Conangle

Altres noms

Santa Magdalena de Conangle

Dades cronològiques

donades 1304 - agustinas 1450

Ordes

Donades, devotes
De 1325 a 1450
Altres Agustines
De 1475 a 1550

Comunitats relacionades

Historia Comunitat

Aquesta església es trobava al sud del terme municipal de les Masies de Roda, dins de la finca del mas de Salou i en el terme del castell de s’Avellana. Situada en una península sobre el Ter, en un primer moment, va ser una capella rural que depenia de la parròquia de Roda. Durant el segle XIV i part del segle XV, aquesta capella va acollir un grup de donades.

El lloc de Conangle apareix documentat per primera vegada a l’any 1231, quan es va fer una deixa a Santa Maria de Conangle. En diversos testaments del segle XIII apareixen disposicions sobre aquesta capella, a la qual se l’anomena Santa Maria, encara que posteriorment l’església se la va conèixer sota l’advocació de Santa Maria Magdalena.

La història de la comunitat de donades s’inicia a principis del segle XIV, l’any 1304, quan Maria, del mas del Bosch, situat a la mateixa península de Salou, va comunicar a Dalmau d’Angle, rector de Sant Pere de Roda, del qual depenia la capella, la seva voluntat de lliurar-se ella amb tots els seus béns al servei de la capella en qualitat de deodata o donada. Maria signa un contracte amb el rector el 25 de novembre d’aquell any pel qual es comprometia a residir de forma continuada en la capella en qualitat de majorala o priora, juntament amb altres dones que es volguessin unir a ella; les donades de la capella haurien de fer els vots d’obediència, castedat i pobresa propis de la regla de Sant Agustí i portar hàbit; les almoines i els rèdits de la capella, que es comprometien a mantenir i augmentar, s’havien d’utilitzar per la conservació i culte de la mateixa (Junyent 1955, p.63). Aquest acte va ser aprovat pel bisbe de Vic i aviat es va formar una petita comunitat de donades que mai va sobrepassar les quatre o cinc. Aquestes dones havien de pagar al rector de Roda un morabatí en el moment d’ingressar i llegar el seu dot a la comunitat; així per exemple, Elisenda, filla de Ramon Rosell de Vic, que després arribaria a ser priora o majorala, va ingressar a la comunitat l’any 1328 donant 200 sous una manta i una caputxa (Junyent 1955, p.64).

El segle XIV i la primera meitat del XV van ser el moment de major esplendor i la capella es va beneficiar de moltes donacions testamentàries dels masos dels voltants. A l’any 1326 va esdevenir fins i tot seu d’un benefici eclesiàstic instituït pel ciutadà vigatà Bernat Costes que havia d’assegurar la celebració del oficis divins. Sembla però que l’obligació, que queia sota la responsabilitat del rector de Roda, de celebrar-los els diumenges a la capella no sempre va ser observada, segons deixa veure la visita pastoral de 1399 (Llop i Jordana 2012, p. 62-63). La riquesa de la comunitat degué augmentar al segle XIV, doncs es van fer reformes i es va construir un nou altar que es consagrà el 27 de maig de 1376 i un cementiri per les germanes a petició de les mateixes. Eduard Junyent pensa que és probable que fos en aquest moment de reforma quan es va portar a terme la substitució de l'advocació de Santa Maria per Santa Maria Magdalena, tot i que alguns, com Irene Llop i Núria Sadurní, creuen que es més probable la data de començaments del segle XV, quan es devia encarregar el retaule dedicat a Santa Maria Magdalena atribuït al Mestre de Fonollosa que des d’aleshores presidirà l’altar de la capella, tot i que es conservarà sempre la imatge romànica de la Verge María i la devoció per ella, coneguda posteriorment com a Mare de Déu dels Barretets.

Així doncs més que la despoblació o el descens de les rendes de la petita comunitat durant la crisi del segle XIV, va ser possiblement la inseguretat provocada per les guerres i la situació de violències que es va viure a Catalunya a mitjans del segle XV, així com la tendència a la regularització i “urbanització” de les comunitats femenines, la que va provocar que cap a l’any 1450, la comunitat es trasllades a Barcelona, al carrer Canuda a la casa que havia estat d’en Gabriel Roca, on s'establí el convent de germanes augustinianes, que va subsistir fins a l'esclat de la Guerra Civil.

Figures destacades

Maria del Bosch: fundadora l’any1304, majorala, vivia encara a l’any 1328

Elisenda Rosell: filla de Ramon Rosell de Vic, va ingressar a la comunitat l’any 1328; era majorala al 1348

Benvenguda de Puigmitjà: majorala en l’any 1375

Elisenda de Çaubeurador: majorala, 1391-1410

Catalina Guasch: esmentada com majorala l’any 1421 (junyent 1955 64)

Edifici Arquitectura

L’any 1927 la família Burier van comprar el conjunt de Santa Maria Magdalena i fou el moment en què s’enderrocaren les cases adjacents a la capella on havien viscut primer les donades i després de1450, ermitans i masovers. Aleshores la capella es reformà i l’absis romànic va ser substituït per un trapezoïdal. L’any 1955 es van afegir a la construcció alguns elements procedents del poble de Sant Romà enfonsat sota les aigües del pantà de Sau; finalment l’any 1960 el claustre dels carmelites descalços de Vic es va instal·lar al costat l’antiga església de Santa Magdalena de Conangle. Amb tot, la capella manté avui encara la planta original del segle XIII que es pot distingir bé dels elements arquitectònics posteriors.

Patrimoni Artistic

Al Museu Episcopal de Vic es conserven dos compartiments d’un retaule dedicat a Santa Maria Magdalena procedent de l'ermita de Conangle. Un dels compartiments, que per les seves característiques podria ser el principal, representa a la santa, davant la càtedra, vestida de vermell, coronada i amb un pot de perfum a la mà esquerra com atribut; l’altre la presenta com a penitent al desert. Hom atribueix la seva autoria al Mestre de Fonollosa (c.1400-1450).

La talla romànica de fusta de Santa Maria de Conangle, coneguda com a Mare de Déu dels Barretets per la tradició popular de oferir petits barrets com a pregaria, representava la Verge Maria asseguda amb el seu fill sobre els genoll esquerra. Va desapareixer durant els primers mesos de la guerra civil. 

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Llop, I., Sadurní i Puigbò, N., 2012. Les Masies de Roda i el patrimoni religiós: recull històric i arquitectònic, Les Masies de Roda: Ajuntament de les Masies de Roda. 

Junyent, E., 1955. "Magdalena de Conangle", Ausa, 12: 63-66.

Junyent, E., 1955. "Magdalena de Conangle", Ausa, 12: 63-66.

Llop, I., Sadurní i Puigbò, N., 2012. Les Masies de Roda i el patrimoni religiós: recull històric i arquitectònic, Les Masies de Roda: Ajuntament de les Masies de Roda. 

Paraules clau

Geogràfics

Catalunya

Notes