{"id":1899,"date":"2020-12-29T10:10:58","date_gmt":"2020-12-29T10:10:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/?p=1899"},"modified":"2020-12-29T10:18:39","modified_gmt":"2020-12-29T10:18:39","slug":"marta-rojals-la-fixacio-per-la-versemblanca-em-fa-escriure-en-un-conflicte-permanent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/marta-rojals-la-fixacio-per-la-versemblanca-em-fa-escriure-en-un-conflicte-permanent\/","title":{"rendered":"Marta Rojals: \u00abLa fixaci\u00f3 per la versemblan\u00e7a em fa escriure en un conflicte permanent\u00bb"},"content":{"rendered":"<p><em><strong>Com ho diria\u00a0<\/strong><\/em><strong>ha parlat amb l&#8217;escriptora Marta Rojals, autora de les novel\u00b7les <em>Primavera, estiu, etc\u00e8tera<\/em> (2011),\u00a0<em>L&#8217;altra <\/em>(2014) i\u00a0<em>El cel no \u00e9s per a tothom<\/em> (2018).<\/strong><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"aligncenter\" src=\"https:\/\/pbs.twimg.com\/profile_images\/511217025125847040\/P_lLKUkL_400x400.jpeg\" alt=\"Imatge\" \/><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Un dels aspectes que la cr\u00edtica m\u00e9s destaca dels teus llibres \u00e9s la versemblan\u00e7a dels di\u00e0legs. Utilitzen termes com \u00abagilitat\u00bb, \u00abfrescor\u00bb, \u00abnaturalitat\u00bb, \u00abcredibilitat\u00bb&#8230; Com aconsegueixes aquesta versemblan\u00e7a?<\/strong><\/p>\n<p>Gr\u00e0cies per donar-ho per fet. Pel tipus d\u2019hist\u00f2ries que tracto, al comen\u00e7ament ni hi pensava, que la versemblan\u00e7a pogu\u00e9s ser opcional: era una obsessi\u00f3 que tinc tan interioritzada que ni la notava. Despr\u00e9s, a for\u00e7a de respondre preguntes sobre el tema, he arribat a la conclusi\u00f3 que quan no m\u2019ho plantejava m\u2019era m\u00e9s f\u00e0cil: em posava al cap del personatge i li treballava la personalitat a trav\u00e9s de la parla, que \u00e9s com ens arriba la manera de ser de les persones amb qui interactuem. Ara busco el mateix per\u00f2 de manera m\u00e9s conscient, i \u00e9s una murga, un obstacle. A banda, sempre m\u2019ha agradat molt sentir parlar la gent, no tant qu\u00e8 diuen sin\u00f3 com, i aquest gust per escoltar tamb\u00e9 hi deu ajudar.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Fins a quin punt creus que aquests trets que hem mencionat constitueixen un punt clau i caracter\u00edstic de la teva narrativa?<\/strong><\/p>\n<p>El llenguatge col\u00b7loquial \u00e9s el que m\u2019interessa m\u00e9s de l\u2019exercici d\u2019escriure, aix\u00ed que ja deu ser aix\u00f2.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Quin paper hi tenen les registres m\u00e9s col\u00b7loquials en les teves novel\u00b7les? Com els treballes?<\/strong><\/p>\n<p>Hi tenen un paper central. Al que he dit a la primera pregunta afegiria que, en un di\u00e0leg, miro de treballar poc la primera versi\u00f3, perqu\u00e8 com m\u00e9s la potineges, m\u00e9s artificiosa esdev\u00e9; perd l\u2019espontane\u00eftat, que \u00e9s parenta de la parla. Esclar que de vegades no s\u2019ent\u00e9n res i \u00e9s aqu\u00ed on hi entra la feina en el sentit que demanes. L\u2019altra cosa seria retallar, escur\u00e7ar, deixar el m\u00ednim de di\u00e0leg perqu\u00e8 s\u2019entengui el m\u00e0xim, i en aquest sentit encara em falta molt per aprendre.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Sovint es parla d\u2019un suposat equilibri entre el catal\u00e0 m\u00e9s normatiu i el catal\u00e0 m\u00e9s desencotillat, entre la necessitat de reivindicar el catal\u00e0 m\u00e9s genu\u00ed i la necessitat de reflectir el catal\u00e0 que es parla al carrer, especialment en les ficcions. Creus que realment hi ha aquestes dicotomies? Mires de fer algun equilibri des del punt de vista ling\u00fc\u00edstic en les teves novel\u00b7les?<\/strong><\/p>\n<p>Crec que hi s\u00f3n, i em fot fins a la r\u00e0bia. Em fot perqu\u00e8 m\u2019estimo una llengua que ja enyoro m\u00e9s que no pas la sento al carrer. I alhora tinc aquesta fixaci\u00f3 per la versemblan\u00e7a que, d\u2019uns anys en\u00e7\u00e0 \u2013amb la degradaci\u00f3 del catal\u00e0 que percebo exponencial\u2013, em fa escriure en un conflicte permanent, amb un esfor\u00e7 addicional, sense possibilitats de relaxar-me en el sentit que podria fer-ho un autor de Valladolid que escriv\u00eds sobre les mateixes coses. Trobar aquest equilibri que dius pel que fa a la forma em distreu sovint del fons, la sensaci\u00f3 \u00e9s d\u2019intentar de pintar un quadre realista mentre la llum del paisatge no para de canviar, per\u00f2 atrapar aquesta llum \u00e9s el que encara m\u2019empeny a escriure. Si els autors hi podem fer res, per poc que sigui&#8230;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>En algunes novel\u00b7les teves tamb\u00e9 hi apareixen missatges de m\u00f2bil o Whatsapps. Estar\u00edem parlant, doncs, d\u2019un registre col\u00b7loquial escrit que s\u2019ha anat consolidant amb l\u2019arrelament de les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria instant\u00e0nia. Treballes i tractes aquests formats de manera diferent? Quins difer\u00e8ncies creus que hi ha entre aquest col\u00b7loquial escrit de les xarxes i els whatsapps del col\u00b7loquial oral?<\/strong><\/p>\n<p>En aquest cas em permeto barra lliure i aprofito per fer-ne par\u00f2dia, tot i que no s\u00e9 mai si el lector la percebr\u00e0 igual que jo. Les difer\u00e8ncies&#8230; A les xarxes crec que encara hi ha una voluntat de fer-se entendre per part d\u2019un p\u00fablic general, i la manera d\u2019expressar-se tamb\u00e9 \u00e9s part de la imatge que projecta l\u2019usuari. Als whatsapps, que circulen en cercles de confian\u00e7a, hi ha molta menys edici\u00f3, si \u00e9s que hi \u00e9s, i el \u201cja s\u2019ent\u00e9n\u201d passa per sobre de tot.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>A <em>Primavera, estiu, etc\u00e8tera<\/em>, a banda de jugar amb l\u2019oralitat m\u00e9s espont\u00e0nia i la col\u00b7loquialitat, s\u2019hi sumava tamb\u00e9 la q\u00fcesti\u00f3 de la variant diat\u00f2pica. Com vas casar totes aquestes capes? En aquell moment et feia por que fos una opci\u00f3 massa arriscada?<\/strong><\/p>\n<p>Comen\u00e7o pel final: cap por, perqu\u00e8 no tenia consci\u00e8ncia que fos cap tria, ni arriscada ni no. M\u2019explico: era la primera vegada que escrivia m\u00e9s de tres folis seguits, no he estat mai cap gran lectora en catal\u00e0, per\u00f2 no gaires anys abans m\u2019havien posat a les mans Moncada i Ser\u00e9s: llegint-los vaig veure que el catal\u00e0 que tenia al cap es podia escriure, i ho vaig atribuir m\u00e9s a la meua ignor\u00e0ncia de no haver llegit prou en catal\u00e0. I esclar, quan em vaig posar amb el Primavera&#8230;, no se\u2019m va acudir que pogu\u00e9s haver-hi cap altra manera de fer-ho que nos fos aquella.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>En una cr\u00edtica de <em>Primavera, estiu, etc\u00e8tera<\/em> deien que fas \u00abun \u00fas desacomplexat\u00a0del\u00a0dialecte\u00bb. Crida l\u2019atenci\u00f3 l\u2019\u00fas de l&#8217;adjectiu \u00abdesacomplexat\u00bb. Fins a quin punt creus que s\u00f3n importants les novel\u00b7les que s\u2019aparten del catal\u00e0 m\u00e9s est\u00e0ndard? Per qu\u00e8 creus que aquestes opcions ling\u00fc\u00edstiques encara sorprenen, s\u00f3n percebudes com a opcions \u00abdescomplexades\u00bb o \u00abvalentes\u00bb i es destaquen positivament com a tret gaireb\u00e9 \u00abex\u00f2tic\u00bb?<\/strong><\/p>\n<p>Crec que s\u00f3n important\u00edssimes, i que encara sorprenguin \u00e9s la prova de les condicions d\u2019anormalitat amb qu\u00e8 es desenvolupa la nostra llengua. Per aix\u00f2 en calen tantes, perqu\u00e8 ja no se les titlli de desacomplexades ni de valentes. Ara b\u00e9: el possible desacomplexament del <em>Primavera<\/em>&#8230; fa riure, al costat d\u2019una <em>Trapologia<\/em>, per posar un exemple, que crec que \u00e9s un exercici que s\u00ed que obre cam\u00ed i injecta sang a les venes de la llengua. Tamb\u00e9 penso que, de llegir, cada vegada es llegir\u00e0 menys i el testimoni ha de passar als subt\u00edtols de les s\u00e8ries, que ja s\u00f3n consum de masses. Per\u00f2 aix\u00f2 ja \u00e9s un altre tema.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>En alguns casos tamb\u00e9 has hagut d\u2019utilitzar l\u2019argot juvenil, per exemple, a <em>El cel no \u00e9s per a tothom<\/em>, quan narres escenes en qu\u00e8 el Pep, l\u2019Eva i la Sara s\u00f3n adolescents. Com et documentes?<\/strong><\/p>\n<p>Aqu\u00ed s\u00ed que vaig tirar de glossaris d\u2019argot juvenil dels anys 80 combinats amb una mica de mem\u00f2ria. En aquesta ocasi\u00f3 tenia molt clar que volia tocar l\u2019evoluci\u00f3 de la llengua en un per\u00edode llarg, fins i tot abans de saber de qu\u00e8 aniria la hist\u00f2ria. Com a no experta en la mat\u00e8ria, faig servir els llibres per aprofundir en q\u00fcestions ling\u00fc\u00edstiques que m\u2019interessen en cada moment.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Quina percepci\u00f3 tens de l\u2019argot juvenil actual? Hi ha alguna paraula o expressi\u00f3 dels joves d\u2019avui en dia que et cridi l\u2019atenci\u00f3?<\/strong><\/p>\n<p>Em crida l\u2019atenci\u00f3 l\u2019entrada de l\u2019angl\u00e8s, que no ha despla\u00e7at el castell\u00e0, sin\u00f3 el catal\u00e0. Em recorda aquella triple l\u00ednia que proposava Ciudadanos al Pa\u00eds Valenci\u00e0, que parlaven d\u2019implantar l\u2019escola triling\u00fce per reduir-hi encara m\u00e9s la pres\u00e8ncia de valenci\u00e0, d\u2019una meitat a un ter\u00e7. Em crida l\u2019atenci\u00f3 <em>random<\/em> per voler dir rar i no aleatori, em fa petar el cervell; o les crosses <em>en plan<\/em> i <em>com<\/em>, de vegades les compto i tot als podcasts del jovent. Estic intrigada, per aix\u00f2, per veure quines passaran el sed\u00e0s del temps.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>El teu paper en relaci\u00f3 amb la llengua no nom\u00e9s es redueix a les novel\u00b7les. Des de fa anys escrius <a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/autors\/marta-rojals\/\">articles a Vilaweb<\/a>, molts dels quals tracten sobre diverses q\u00fcestions a l\u2019entorn de la llengua. Quina recepci\u00f3 tenen els teus articles sobre llengua? Per qu\u00e8 creus que \u00e9s important reflexionar sobre llengua des de l\u2019articulisme?<\/strong><\/p>\n<p>Ui, els de llengua sempre s\u00f3n ben acollits, per\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 a Vilaweb van directes al seu p\u00fablic. De tota manera, no surten mai del cercle de conscienciats, perqu\u00e8 no hi ha permeabilitat entre la realitat que viu alg\u00fa amb consci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica i la de qui no la t\u00e9, s\u00f3n universos paral\u00b7lels que coexisteixen per\u00f2 no es barregen.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>I l\u2019\u00faltima, probablement la m\u00e9s dif\u00edcil. Quina \u00e9s la teva percepci\u00f3 sobre la situaci\u00f3 actual del catal\u00e0?<\/strong><\/p>\n<p>Soc pessimista i no ho vull ser, per\u00f2 el que veig i sento no em deixa ser d\u2019una altra manera. No anir\u00e9 al cas de Barcelona, perqu\u00e8 tothom qui llegeixi aix\u00f2 ja sap les xifres del drama, per\u00f2 posar\u00e9 un exemple de canvi dins el catal\u00e0 mateix: la canalla del meu poble, avui, parlen un catal\u00e0 hibridat que no havia sentit mai ni sabria ubicar al mapa (s\u2019ha perdut el <em>lo<\/em>, s\u2019ha perdut les <em>e<\/em> lleidatanes&#8230;), tot de canvis que fan que aquell catal\u00e0 del <em>Primavera<\/em>&#8230; sigui una rel\u00edquia, si no un f\u00f2ssil, i nom\u00e9s amb dues generacions de difer\u00e8ncia!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Com ho diria\u00a0ha parlat amb l&#8217;escriptora Marta Rojals, autora de les novel\u00b7les Primavera, estiu, etc\u00e8tera (2011),\u00a0L&#8217;altra (2014) i\u00a0El cel no \u00e9s per a tothom (2018). &nbsp; Un dels aspectes que la cr\u00edtica m\u00e9s destaca dels teus llibres \u00e9s la versemblan\u00e7a dels di\u00e0legs. Utilitzen termes com \u00abagilitat\u00bb, \u00abfrescor\u00bb, \u00abnaturalitat\u00bb, \u00abcredibilitat\u00bb&#8230; Com aconsegueixes aquesta versemblan\u00e7a? Gr\u00e0cies per<a class=\"excerpt-read-more\" href=\"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/marta-rojals-la-fixacio-per-la-versemblanca-em-fa-escriure-en-un-conflicte-permanent\/\" title=\"ReadMarta Rojals: \u00abLa fixaci\u00f3 per la versemblan\u00e7a em fa escriure en un conflicte permanent\u00bb\">&#8230; Read more &raquo;<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1906,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1899","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1899","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1899"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1899\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1905,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1899\/revisions\/1905"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1906"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1899"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1899"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1899"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}