{"id":1909,"date":"2021-02-02T12:59:11","date_gmt":"2021-02-02T12:59:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/?p=1909"},"modified":"2021-02-02T13:00:05","modified_gmt":"2021-02-02T13:00:05","slug":"guillem-sala-la-cultura-quan-se-subordina-a-un-projecte-politic-o-moral-es-devalua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/guillem-sala-la-cultura-quan-se-subordina-a-un-projecte-politic-o-moral-es-devalua\/","title":{"rendered":"Guillem Sala: \u00abLa cultura, quan se subordina a un projecte pol\u00edtic o moral, es devalua\u00bb"},"content":{"rendered":"

Com ho diria\u00a0<\/strong><\/em>ha parlat amb l’escriptor Guillem Sala, autor de les novel\u00b7les Imagina un carrer<\/em>\u00a0(2007) \u2014amb la qual va guanyar el Premi Documenta\u2014 i\u00a0La fuga de l’home cranc\u00a0<\/em>(2019). En aquesta entrevista, ens ha parlat de\u00a0El c\u00e0stig<\/em> (2020), publicada fa poc per L’Altra Editorial, i m\u00e9s concretament del model de llengua que hi utilitza.\u00a0<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Com definiries El c\u00e0stig<\/em> des del punt de vista ling\u00fc\u00edstic?<\/strong><\/p>\n

El c\u00e0stig<\/em> \u00e9s una novel\u00b7la escrita en catal\u00e0 on hi ha alguns personatges que parlen o pensen en castell\u00e0. A banda d’aix\u00f2, el narrador carnavalitza els personatges i s’empelta de discurs directe. Hi ha molts di\u00e0legs i, en general, \u00e9s un text oralitzat.<\/p>\n

 <\/p>\n

El c\u00e0stig<\/em> \u00e9s una novel\u00b7la en qu\u00e8 els registres m\u00e9s col\u00b7loquials de la llengua i els argots, tant en catal\u00e0 com en castell\u00e0, hi tenen un paper preponderant. Com vas treballar-los?<\/strong><\/p>\n

\u00abTreballar\u00bb no \u00e9s la paraula que millor descriu el proc\u00e9s. Simplement, no nom\u00e9s imagino situacions, persones, sensacions i accions, sin\u00f3 tamb\u00e9 sons: qu\u00e8 s’hi diu i com \u00e9s dit. M’he limitat a transcriure la parla dels meus personatges tal com l’he imaginada. I la parla dels personatges arrossega, al seu torn, la veu narradora.<\/p>\n

 <\/p>\n

La novel\u00b7la combina el catal\u00e0 i el castell\u00e0 en els di\u00e0legs, i est\u00e0 farcida de calcs, alternances de codi i interfer\u00e8ncies ling\u00fc\u00edstiques. Quin paper hi juga aquest exercici ling\u00fc\u00edstic en el fons de la novel\u00b7la, la construcci\u00f3 dels personatges i els temes tractats?<\/strong><\/p>\n

Les hibridacions ling\u00fc\u00edstiques tenen la funci\u00f3 de definir els ambients i els personatges. Per exemple, una professora que parla en catal\u00e0 amb un alumne castellanoparlant (en el context escolar) es passa al castell\u00e0 aix\u00ed que la comunicaci\u00f3 es torna m\u00e9s personal. \u00c9s un comportament ling\u00fc\u00edstic que podem observar freq\u00fcentment en la nostra societat. I qui ho llegeix disposa aix\u00ed d’una informaci\u00f3 addicional sobre la situaci\u00f3 i sobre la relaci\u00f3 entre els personatges. Respecte als temes i el fons de la novel\u00b7la: la tria ling\u00fc\u00edstica \u00e9s una opci\u00f3 est\u00e8tica i, com a tal, produeix un efecte que vull pensar que forma part del fons. No es poden separar amb nitidesa la forma i el fons d’una novel\u00b7la.<\/p>\n

 <\/p>\n

Hi ha qui al\u00b7lega<\/a> que El c\u00e0stig <\/em>hauria funcionat perfectament igual de b\u00e9 \u00edntegrament en catal\u00e0, i tamb\u00e9 qui sost\u00e9<\/a> que l\u2019alta pres\u00e8ncia de castell\u00e0 al llarg del llibre contribueix a enfortir la idea que catal\u00e0 no \u00e9s v\u00e0lid per tractar certs temes o parlar de certs \u00e0mbits i espais. Qu\u00e8 hi respondries?\u00a0<\/strong><\/p>\n

Posem per cas el personatge de l’Izan. Jo me l’he imaginat castellanoparlant, igual que me l’he imaginat de dotze anys, resident a Santa Coloma i sexualment preco\u00e7. Me’l podria haver imaginat d’una altra manera, \u00e9s clar. No tinc gaire resposta. En realitat, l’\u00fanica resposta \u00e9s aquesta: jo he fet aix\u00f2, \u00e9s el que se m’ha acudit i, sobre aquesta base, he intentat escriure la millor novel\u00b7la possible. Sobre si el catal\u00e0 \u00e9s v\u00e0lid per tractar segons quins \u00e0mbits o espais, segur que s\u00ed. \u00c9s un idioma complet. El problema \u00e9s que hi ha espais socials totalment castellanitzats (per exemple, els jutjats) i, si els retratem en catal\u00e0, \u00e9s f\u00e0cil que la llengua soni postissa. Per\u00f2 es pot fer, evidentment.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quan escrius, perceps la genu\u00efnitat ling\u00fc\u00edstica com un obstacle per a la versemblan\u00e7a, sobretot en el cas dels di\u00e0legs?<\/strong><\/p>\n

Dep\u00e8n del context i, sobretot, de qui parli. Si un personatge, a causa de la seva traject\u00f2ria vital i del seu curr\u00edculum ling\u00fc\u00edstic, parla d’una manera poc genu\u00efna, fer-lo parlar d’una manera genu\u00efna confondria el lector. En aquesta novel\u00b7la hi ha molts personatges que parlen un castell\u00e0 o un catal\u00e0 poc genu\u00efns. Per\u00f2 no \u00e9s que jo escrigui aix\u00ed per sistema. En d’altres novel\u00b7les meves, l’idioma \u00e9s gaireb\u00e9 sempre genu\u00ed. Dep\u00e8n del que demani el text (de fet, la part concreta del text), i el criteri pot variar. No segueixo una l\u00ednia establerta. Perqu\u00e8 genu\u00efnitat o versemblan\u00e7a no s\u00f3n objectius sin\u00f3 estrat\u00e8gies que utilitzo en funci\u00f3 del que em convingui. L’objectiu \u00e9s la qualitat liter\u00e0ria de l’obra i la llengua \u00e9s l’eina que em permet perseguir aquest objectiu, la llengua en totes les seves dimensions.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com definiries un bon di\u00e0leg?<\/strong><\/p>\n

Els di\u00e0legs ajuden a imaginar com parlen els personatges. Jo procuro que no parlin tots igual. Per\u00f2 fa de mal dir. Et pots trobar una novel\u00b7la en la qual l’autor no pretengui singularitzar els personatges i en qu\u00e8 els di\u00e0legs siguin excel\u00b7lents. No m’atreviria a fer una definici\u00f3 universal del bon di\u00e0leg. A La muntanya m\u00e0gica<\/em>, de Thomas Mann, els di\u00e0legs s\u00f3n molt bons; Cormac McCarthy tamb\u00e9 fa uns di\u00e0legs sensacionals i s\u00f3n completament diferents. No et sabria dir qu\u00e8 tenen en com\u00fa.<\/p>\n

 <\/p>\n

Sovint es parla, especialment en el cas de les ficcions, d\u2019una suposada dicotomia entre un catal\u00e0 m\u00e9s normatiu i un catal\u00e0 sense cotilles, entre la necessitat de reivindicar un catal\u00e0 m\u00e9s genu\u00ed i la necessitat d\u2019assolir la versemblan\u00e7a amb un catal\u00e0 \u00abde carrer\u00bb. Existeixen aquestes suposades dicotomies? Diries que amb El c\u00e0stig <\/em>t\u2019has situat volgudament a l\u2019extrem d\u2019un catal\u00e0 desencotillat?<\/strong><\/p>\n

En primer lloc, cal no confondre la genu\u00efnitat ling\u00fc\u00edstica amb la norma ling\u00fc\u00edstica, o l’idioma est\u00e0ndard, que \u00e9s una llengua ideal (inexistent) que serveix com a referent en contextos comunicatius formals o institucionals. Fora d’aquest camp, cadasc\u00fa ha de fer la seva tria. En segon lloc, conv\u00e9 ser conscients que estem combinant nivells diferents: la realitat i el seu so, la versemblan\u00e7a (que no t\u00e9 perqu\u00e8 coincidir-hi) i les formes verbals pr\u00f2pies d’un idioma. I, en tercer lloc, hem d’anar amb compte quan aterrem tot plegat en un camp que, com la literatura, demana llibertat creativa. En el context concret d’aquesta novel\u00b7la, he prioritzat la versemblan\u00e7a per damunt de la genu\u00efnitat. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s un partit pres, ni un comprom\u00eds etern, ni res que s’hi assembli. Potser El c\u00e0stig<\/em> est\u00e0 a l’extrem del catal\u00e0 desencotillat. Tamb\u00e9 \u00e9s una novel\u00b7la ambientada en espais socials que s’expressen ling\u00fc\u00edsticament amb poca genu\u00efnitat ling\u00fc\u00edstica. Jo ho he escrit com m’ho he imaginat. Per escriure-la tota en catal\u00e0 genu\u00ed, \u00e9s com si l’hagu\u00e9s de traduir. Entre aquestes dues opcions, he triat la versi\u00f3 original, per dir-ho aix\u00ed. Per\u00f2 no crec que es puguin classificar els escriptors en dos equips, l’Atl\u00e8tic Genu\u00ed i el Real Versemblant, sempre dependr\u00e0 de la hist\u00f2ria que vulguin explicar i, en cada cas, de quina \u00e9s la manera que troben m\u00e9s adient per explicar-la.\u00a0A vegades, com a escriptor, no t’interessa que el text o un di\u00e0leg sonin versemblants. A vegades, s\u00ed. A vegades, la llengua genu\u00efna et serveix per expressar el que vols de la manera que vols. A vegades, no (i no t\u00e9 per qu\u00e8 ser perqu\u00e8 vols ser versemblant! \u00c9s independent). I en algunes ocasions, \u00e9s cert, per tal que soni versemblant et conv\u00e9 deixar de ser genu\u00ed. Perqu\u00e8 vols que mani el personatge. Per\u00f2 jo no faig res de tot aix\u00f2 de manera conscient. Seria com pujar una escala dirigint conscientment tots els moviments: \u00e9s la millor manera de caure.<\/p>\n

 <\/p>\n

En un article a N\u00favol<\/a>, parles dels \u00abcostos que comporta una actitud obsessivament protectora envers la llengua\u00bb. Quin diries que s\u00f3n aquests costos? Creus que el creador t\u00e9 algun paper davant el proc\u00e9s de substituaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica?\u00a0<\/strong><\/p>\n

Per una banda, pretendre que l’\u00fanica expressi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica leg\u00edtima \u00e9s la que s’ajusta a la norma \u00e9s est\u00fapid. I m\u00e9s en literatura o en qualsevol manifestaci\u00f3 art\u00edstica. Un atrinxerament ling\u00fc\u00edstic exagerat comporta el risc de desconnectar el sistema cultural de la seva base social i convertir-lo en el tancat d’una elit autoreferencial. Per l’altra, la substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica no \u00e9s un problema que s’hagi d’abordar des de la creaci\u00f3 art\u00edstica. Els creadors, personalment, podem tenir les nostres milit\u00e0ncies i els nostres compromisos morals. Per\u00f2 no se’ns pot exigir que les nostres obres serveixin a cap causa moral, social o pol\u00edtica. La cultura, quan se subordina a un projecte pol\u00edtic o moral, es devalua. La substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica \u00e9s un problema que requereix una resposta pol\u00edtica amb maj\u00fascules.<\/p>\n

 <\/p>\n

Creus que la forma tan marcada de la novel\u00b7la i la pol\u00e8mica que se n\u2019ha derivat fins a cert punt ha eclipsat altres facetes del llibre que tenen m\u00e9s a veure amb el fons?\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u00c9s possible que hagi anat a la inversa. S’ha parlat molt de El c\u00e0stig<\/em> a causa de com est\u00e0 escrita, des del punt de vista ling\u00fc\u00edstic, i potser aix\u00f2 ha fet que la llegeixi m\u00e9s gent. \u00c9s dif\u00edcil saber com hauria anat la recepci\u00f3 sense aquest element. Per\u00f2 s\u00ed, la novel\u00b7la tracta temes susceptibles de ser comentats, com ara la sexualitat infantil, la burocr\u00e0cia assistencial o el paper de la fam\u00edlia en la configuraci\u00f3 de la personalitat.<\/p>\n

 <\/p>\n

En aquest<\/a> article de la Lectora, es diu que a El c\u00e0stig<\/em> la identificaci\u00f3 nom-estrat social-llengua es planteja de manera simplista i maniquea. Quina creus que \u00e9s la relaci\u00f3 entre classe social i llengua que es retrata a El c\u00e0stig<\/em>?<\/strong><\/p>\n

Hi ha ambients diversos, a la novel\u00b7la. Al Bon Pastor, els nanos es diuen Ismael, Zita, Jordi, Javi, Kalata, etc., i parlen en castell\u00e0. Fa dues generacions hi haur\u00edem trobat molts Pere i Josepa i un \u00fas generalitzat del catal\u00e0. Entre els gitanos del Bon Pastor, a les cases barates i els voltants, la substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica \u00e9s r\u00e0pida i aix\u00f2 es manifesta tamb\u00e9 en els noms. La novel\u00b7la ho reflecteix. Entre els professors d’institut, per agafar la \u00abclasse alta\u00bb de la novel\u00b7la, hi ha m\u00e9s personatges catalanoparlants, que tenen noms com Carles, Canals o S\u00edlvia. En alguns instituts de Sant Andreu i del Bon Pastor, aix\u00f2 \u00e9s habitual. Si hagu\u00e9s ambientat la novel\u00b7la a segons quina escola de Sarri\u00e0-Sant Gervasi, probablement hauria imaginat una distribuci\u00f3 idiom\u00e0tica entre professors i alumnes similar, per\u00f2 amb les jerarquies invertides (els professors serien la \u00abclasse baixa\u00bb m\u00e9s aviat catalanoparlant). Aix\u00ed i tot, les correspond\u00e8ncies no s\u00f3n mec\u00e0niques, com no ho s\u00f3n en la realitat. La Sandra, la protagonista, sense anar m\u00e9s lluny, \u00e9s una professora castellanoparlant amb un origen social similar al de la majoria dels seus alumnes.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com perceps l\u2019argot juvenil actual? Hi ha alguna paraula o expressi\u00f3 que hagis sentit i et cridi l\u2019atenci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

L’argot juvenil est\u00e0 en plena explosi\u00f3 creativa. Per una banda, pel contacte intensificat amb l’angl\u00e8s i, per l’altra, perqu\u00e8 est\u00e0 incorporant amb gran agilitat tot un seguit de codis propis de les vies de comunicaci\u00f3 que ofereix la tecnologia disponible. Com a paraula nova, trio cringe<\/em>. Sovint, les paraules que aporta l’argot sintetitzen un ventall de paraules. Per exemple, guai<\/em>\u00a0aglutina el significat d’una colla de paraules m\u00e9s precises. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 un dels motors de l’argot \u00e9s l’economia del llenguatge. Per\u00f2 cringe<\/em>? No, cringe<\/em> \u00e9s d’aquelles paraules que t’obren una nova finestra de significat i que, un cop oberta, sembla mentida que abans no la trobessis a faltar. De tant en tant, l’argot ens regala paraules com aquesta, que ens serveixen per expressar-nos amb m\u00e9s exactitud. De tota manera, cringe<\/em> encara \u00e9s polis\u00e8mica. Espero que, quan evolucioni, no acabi tancada en un vell calaixet, degradada a la simple condici\u00f3 de sin\u00f2nim de qualsevol paraula consabuda.<\/p>\n

 <\/p>\n

I finalment, quin \u00e9s el teu diagn\u00f2stic pel que fa a la salut del catal\u00e0 en l\u2019actualitat?\u00a0<\/strong><\/p>\n

Coincideixen dues tend\u00e8ncies: la castellanitzaci\u00f3 del catal\u00e0 (evoluci\u00f3 del catal\u00e0 cap a formes ling\u00fc\u00edstiques castellanes) i la substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica (progressiva substituci\u00f3 del catal\u00e0 pel castell\u00e0 en diversos \u00e0mbits socials). S\u00f3n processos diferents per\u00f2 molt r\u00e0pids tots dos. Per combatre aquesta din\u00e0mica ho tenim dif\u00edcil, perqu\u00e8 som un pa\u00eds subordinat a un estat que treballa incansablement per limitar-nos i llimar-nos, des del punt de vista pol\u00edtic, econ\u00f2mic i cultural. S\u00f3n tres \u00e0mbits que, com saben perfectament les elits que governen l’estat espanyol i les seves extensions a Catalunya, estan for\u00e7a relacionats entre ells.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Com ho diria\u00a0ha parlat amb l’escriptor Guillem Sala, autor de les novel\u00b7les Imagina un carrer\u00a0(2007) \u2014amb la qual va guanyar el Premi Documenta\u2014 i\u00a0La fuga de l’home cranc\u00a0(2019). En aquesta entrevista, ens ha parlat de\u00a0El c\u00e0stig (2020), publicada fa poc per L’Altra Editorial, i m\u00e9s concretament del model de llengua que hi utilitza.\u00a0   Com… Read more »<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1910,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1909","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1909","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1909"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1909\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1911,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1909\/revisions\/1911"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1910"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1909"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1909"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1909"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}