{"id":1996,"date":"2021-12-21T16:15:43","date_gmt":"2021-12-21T16:15:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/?p=1996"},"modified":"2021-12-21T16:48:50","modified_gmt":"2021-12-21T16:48:50","slug":"cristian-olive-els-joves-son-generadors-de-nou-llenguatge-i-com-a-docents-hem-daprofitar-ho","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/cristian-olive-els-joves-son-generadors-de-nou-llenguatge-i-com-a-docents-hem-daprofitar-ho\/","title":{"rendered":"Cristian Oliv\u00e9: \u00abEls joves s\u00f3n generadors de nou llenguatge i com a docents hem d’aprofitar-ho\u00bb"},"content":{"rendered":"

Com ho diria\u00a0<\/strong><\/em>ha parlat amb Cristian Oliv\u00e9, professor de llengua i literatura a l’Escola Joan Pelegr\u00ed i autor de llibres de divulgaci\u00f3 pedag\u00f2gica com\u00a0Profes rebels: el repte d’educar a partir de la realitat dels joves <\/em>(2020) o Una educaci\u00f3 rebel: el poder de transformar la societat <\/em>(2021), aix\u00ed com\u00a0el llibre d’activitats creatives\u00a0El quadern on per fi em puc expressar sense filtres<\/i>\u00a0<\/em>(2020, 2021),\u00a0escrit a quatre mans amb la professora \u00c8lia Riudavets.\u00a0<\/strong><\/p>\n

..<\/span><\/div>\n
\"\"<\/div>\n
<\/div>\n
..<\/span><\/div>\n

Quina percepci\u00f3 tens de l\u2019argot juvenil que fan servir els teus alumnes?\u00a0<\/b><\/p>\n

Percebo moltes q\u00fcestions que em semblen interessants! La primera \u00e9s que, com a grup que s\u00f3n, tenen el seu propi llenguatge i el revindiquen com a tal perqu\u00e8 els adolescents necessiten assolir la pertinen\u00e7a dins d’un grup de persones. Quan els adults fan servir alguna expressi\u00f3 juvenil, acaba sonant artificial. De fet, no hi ha res m\u00e9s poc juvenil que un adult fent servir una paraula juvenil. Quan a vegades una expressi\u00f3 passa a ser d’\u00fas habitual entre els adults, els joves deixen d’utilitzar-se de seguida perqu\u00e8 ja no els identifica. Tamb\u00e9 em fascina la ruptura geogr\u00e0fica de l’argot juvenil. Com que els adolescents segueixen creadors de continguts d’arreu, poden adaptar al seu llenguatge expressions de l’altra banda del m\u00f3n. \u00c9s sensacional com es catalanitza una expressi\u00f3 que t\u00e9 estructura i morfologia castellana (sobretot de Llatinoam\u00e8rica)\u00a0o anglosaxona.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quina \u00e9s la predisposici\u00f3 del curr\u00edculum a treballar amb el col\u00b7loquial juvenil?<\/b><\/p>\n

Generalment, s’hi fa poc \u00e8mfasi. \u00c9s veritat que l’argot juvenil com a q\u00fcesti\u00f3 te\u00f2rica forma part del curr\u00edculum. Per\u00f2, sovint es presenta amb exemples que ja no formen part del corpus actual. A mi m’agrada treballar la llengua des de l’\u00fas real; el m\u00e9s proper possible al moment. Per aix\u00f2, estic a l’aguait de les expressions que empren di\u00e0riament. Cada curs me’n trobo de noves i sempre les puc classificar segons els criteris te\u00f2rics fixats. Partint de la realitat, tamb\u00e9 puc fer que reflexionin sobre la difer\u00e8ncia entre un sociolecte i un idiolecte. Hi ha expressions que nom\u00e9s em trobo en un grup classe concret. Els joves s\u00f3n generadors de nou llenguatge i com a docents hem d’aprofitar-ho i no tallar-ho. Aix\u00ed funciona la llengua arreu. No es tracta d’una amena\u00e7a, sin\u00f3 d’un s\u00edmptoma de vitalitat…<\/p>\n

 <\/p>\n

Fins a quin punt incorpores l\u2019argot juvenil com a material docent? Com ho fas? Quina \u00e9s la resposta dels alumnes?<\/b><\/p>\n

Els demano que facin un llistat d’expressions que utilitzen i que els adults no entenen. Un cop fet aix\u00f2, els proposo que les classifiquin segons els criteris morfol\u00f2gics. Hi identifiquen noms, verbs, adjectius… i fins i tot estructures lexicalitzades, com ara “nen rata”. Despr\u00e9s, els demano que elaborin entrades d’un diccionari imaginari perqu\u00e8 els adults els puguin entendre. No \u00e9s gens f\u00e0cil definir una expressi\u00f3 que forma part del dia a dia. En aquest sentit, s’adonen dels diferents usos i significats que pot tenir una mateixa expressi\u00f3. L’activitat em serveix perqu\u00e8 s’acostin a l’aprenentatge amb m\u00e9s motivaci\u00f3 i per demostrar-los que la llengua \u00e9s un instrument ben viu. Tamb\u00e9 els dic que identifiquin els segments d’una paraula de l’argot juvenil. I sorpresa! Un terme com “stalkejar” presenta un lexema de l’angl\u00e8s i uns morfemes genu\u00efns del catal\u00e0. En l’argot juvenil, tamb\u00e9 hi ha acr\u00f2nims. En lloc de posar l’exemple t\u00edpic de la paraula “ofim\u00e0tica” (de la uni\u00f3 d'”oficina” i “inform\u00e0tica”), comentem formacions de noms propis creuats, que s\u00f3n molt populars. Una alumna em parlava fa dos dies de dos companys de l’altra classe, la Paula i el Joel, que “shipejaven”, \u00e9s a dir, feien bona parella, i per aix\u00f2 s’hi referia com a “Paujel”. \u00c9s un acr\u00f2nim en tota regla! Tamb\u00e9 treballem les relacions de significat amb els emojis. \u00c9s ben curi\u00f3s i alhora fascinant veure com l’emoji de la cara picant l’ullet pot ser antip\u00e0tic o simp\u00e0tic segons qui el llegeixi. Els emojis tenen significats polis\u00e8mics segons l’edat i el context. La resposta dels alumnes, amb aquesta visi\u00f3 m\u00e9s actualitzada dels aspectes ling\u00fc\u00edstics, sol ser positiva. La llengua no \u00e9s l’enemic, sin\u00f3 que serveix per entendre’ns a nosaltres mateixos.<\/p>\n

\u00a0<\/b><\/p>\n

Creus que \u00e9s important acostar-se a la realitat de fora de l’aula i als referents dels joves a l\u2019hora de fer classe? Per qu\u00e8?<\/b><\/p>\n

\u00c9s essencial que all\u00f2 que aprenen (no nom\u00e9s les q\u00fcestions ling\u00fc\u00edstiques) tinguin una relaci\u00f3 directa amb la realitat. Per tal que l’aprenentatge sigui significatiu, hi han de trobar un sentit. En el meu cas, baso els g\u00e8neres discursius a partir dels continguts que consumeixen a internet. Per exemple, els intento demostrar que en un directe de Twitch o d’Instagram hi poden trobar narracions, argumentacions, exposicions, instruccions, descripcions, jocs de paraules… La literatura tamb\u00e9 est\u00e0 present arreu. Nom\u00e9s cal posar-se les ulleres anal\u00edtiques i animar els alumnes a fixar-s’hi. Recordo que quan estudiava filologia catalana, un docent ens va proposar que trob\u00e9ssim errades ling\u00fc\u00edstiques als r\u00e8tols quotidians. Des d’aleshores no he deixat de fer-ho. Quan la teoria ling\u00fc\u00edstica es basa en la realitat i no tant en all\u00f2 que diu el manual de text, els adolescents hi veuen m\u00e9s motivacions per apropar-s’hi. Sovint em comenten que ho tinc molt m\u00e9s f\u00e0cil perqu\u00e8 ensenyo llengua i literatura. \u00c9s curi\u00f3s perqu\u00e8 sempre s’havia associat aquesta assignatura amb l’hermetisme i l’avorriment i ara, en canvi, hi veuen m\u00e9s fil\u00f3 que amb cap altra.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quina mena de referents ling\u00fc\u00edstics, socials i culturals detectes en els teus alumnes?<\/b><\/p>\n

Hi ha de tot. No et sabria dir quins s\u00f3n els referents ling\u00fc\u00edstics. Potser els professors ocupem aquest paper tan important. Pel que fa als referents socials i culturals, depenen del moment. Sovint els troben a les xarxes socials. He observat que molts creadors de continguts s\u00f3n conscients d’aquest poder que exerceixen en els joves i aposten per crear continguts d’entreteniment amb uns valors en clau positiva. Penso en Ibai, per exemple. Tamb\u00e9 llegeixen for\u00e7a a trav\u00e9s de Wattpad. Evidentment que hi ha de tot, per\u00f2 no percebo les xarxes socials amb l’estigma negatiu.<\/p>\n

 <\/p>\n

De quina manera creus que es podria apropar el catal\u00e0 a aquells joves que no el tenen com a llengua habitual?<\/b><\/p>\n

Calen referents a internet en catal\u00e0. Per aix\u00f2, les classe de catal\u00e0 poden ser un est\u00edmul per generar nous continguts, perqu\u00e8 pensin noves formes, perqu\u00e8 elaborin materials que no existeixen en catal\u00e0 per\u00f2 s\u00ed en castell\u00e0 o angl\u00e8s. I penso que cal ensenyar el catal\u00e0 des de l’obertura de ment. La llengua evoluciona perqu\u00e8, com deia abans, \u00e9s s\u00edmptoma que est\u00e0 viva. No podem recriminar-los que utilitzin un catal\u00e0 menys normatiu si l’objectiu, al capdavall, \u00e9s que el parlin. Una cosa \u00e9s ser cur\u00f3s i una de ben diferent \u00e9s ser purista. La primera ens ajuda a millorar; la segona \u00e9s prohibitiva i elitista.<\/p>\n

 <\/p>\n

Digue\u2019ns la teva paraula preferida de l\u2019argot juvenil.<\/b><\/p>\n

Us en dir\u00e9 dues: “crush”. \u00c9s una expressi\u00f3 que es refereix a l’amor plat\u00f2nic de tota la vida. Em t\u00e9 el cor robat; ho reconec. A m\u00e9s, em fascina que l’expressi\u00f3 s’empri amb un \u00fas diferent de l’original. L’altra expressi\u00f3 que em fa riure \u00e9s “mamad\u00edssim”. Per als joves d’avui dia, ja no vol dir “anar begut”, sin\u00f3 “fort o que t\u00e9 bona aparen\u00e7a”. Va ser divertid\u00edssim sentir a classe un alumne dient que “el ti\u00f3 de casa est\u00e0 mamad\u00edssim” perqu\u00e8 es tracta d’una soca ben grossa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Com ho diria\u00a0ha parlat amb Cristian Oliv\u00e9, professor de llengua i literatura a l’Escola Joan Pelegr\u00ed i autor de llibres de divulgaci\u00f3 pedag\u00f2gica com\u00a0Profes rebels: el repte d’educar a partir de la realitat dels joves (2020) o Una educaci\u00f3 rebel: el poder de transformar la societat (2021), aix\u00ed com\u00a0el llibre d’activitats creatives\u00a0El quadern on per… Read more »<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1997,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1996","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1996","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1996"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1996\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2004,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1996\/revisions\/2004"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1997"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1996"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1996"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/comhodiria\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1996"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}