Identificació perill intrínsec de l’agent biològic

Index:

• Classificació dels agents biològics. Grups de risc
• Fitxes d’agents biològics
• Organismes Modificats Genèticament
• Més informació

Classificació dels agents biològics. Grups de risc

La perillositat d’un agent biològic o la seva capacitat patogènica s’estableix, en gran manera, mitjançant la seva classificació en grup de risc. Aquesta classificació es realitza en funció dels següents criteris:

1. Capacitat per infectar persones sanes
2. Possibilitat de transmetre’s entre persones o a la col·lectivitat
3. Gravetat de la malaltia que causa
4. Disponibilitat de fàrmacs o profilaxi per combatre els efectes negatius de la mateixa

Atesos aquests criteris un agent biològic pot ser:

• Agent biològic del grup 1: aquell que resulta poc probable que causi una malaltia infecciosa en les persones.
• Agent biològic del grup 2: aquell que pot causar una malaltia infecciosa lleu o moderada en les persones i pot suposar un perill per als treballadors/es, sent poc probable que es propagui a la col·lectivitat i existint generalment profilaxi o tractament eficaç.
• Agent biològic del grup 3: aquell que pot causar una malaltia greu en les persones i presenta un seriós perill per als treballadors/es, amb risc que es propagui a la col·lectivitat i existint generalment una profilaxi o tractament eficaç.
• Agent biològic del grup 4: aquell que pot causar una malaltia greu o molt greu en les persones i suposa un seriós perill per als treballadors/es, amb moltes probabilitats que es propagui a la col·lectivitat i sense que existeixi generalment una profilaxi o un tractament eficaç.

CLASSIFICACIÓ DELS AGENTS BIOLÒGICS EN GRUPS DE RISC Guia Tècnica RD 664/1997
Agent biològic del grup de risc	Risc infecciós	Risc de propagació a la col·lectivitat	Profilaxi o tractament eficaç
1	Poc probable que causi malaltia	No	Innecessari
2	Pot causar una malaltia i constituir un perill per als treballadors/es	Poc probable	Possible generalment
3	Pot provocar una malaltia greu i constituir un seriós perill per als treballadors/es	Probable	Possible generalment
4	Provoca una malaltia greu i constitueix un seriós perill per als treballadors/es	Elevat	No conegut en l’actualitat

La Universitat de Barcelona no disposa d’instal·lacions de nivell de contenció superiors al nivell 2 de bioseguretat. Per tant, les activitats de tipus 3 i 4 no es poden dur a terme a la UB per inexistència d’instal·lacions adequades.

Aquesta classificació no té en compte la perillositat dels agents biològics deguda als possibles efectes al·lergènics i tòxics que aquests poden produir. En aquesta diferenciació es proporcionen els criteris per a la classificació dels agents biològics en quatre grups atenent exclusivament al risc d’infecció que suposen per a persones sanes, i no té en compte els riscos al·lèrgics i tòxics, també considerats en la definició d’agent biològic de la normativa (RD 664/97).

---

Fitxes d’agents biològics

Encara que per als agents biològics no hi ha l’obligació de disposar de “Fitxes de Dades de Seguretat”, equivalents a les existents per a agents químics, es poden trobar “Fitxes d’agents biològics” i és molt recomanable consultar-les. En aquestes fitxes es reuneix informació bàsica sobre aspectes com: efectes sobre la salut (patogenicitat, dosi infectiva, vies d’exposició i transmissió, període d’incubació, etc.), propagació, viabilitat, primers auxilis i mesures profilàctiques, perills per al personal del laboratori, control de l’exposició i mesures de protecció, entre d’altres.

S’annexen a continuació alguns enllaços a fonts d’informació i bases de dades dels principals agents biològics. La informació continguda en les fitxes és molt útil per a l’avaluació i prevenció del risc biològic.

Altres fonts d’informació sobre agents biològics no inclosos en la llista de l’annex II del RD 664/1997, o sobre agents biològics la perillositat dels quals pugui variar respecte a les espècies o soques incloses en l’esmentada llista són: l’Organització Mundial de la Salut (OMS); els Centres per al Control de Malalties i la seva prevenció (CDC), o l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).

---

Organismes Modificats Genèticament

Els projectes de recerca i/o procediments experimentals que suposin la creació o la manipulació d’Organismes Modificats Genèticament (OMGs) només es poden iniciar després d’efectuar una avaluació de risc biològic i notificar a l’autoritat competent les instal·lacions per a l’ús confinat d’aquests OMGs i les activitats que es realitzin amb els mateixos (RD 664/1997, Llei 9/2003, RD 178/2004).

Les propietats patògenes i qualsevol perill potencial associat a aquests organismes poden ser nous i no estar ben caracteritzats. Per tant, cal avaluar les propietats de l’organisme donant, la naturalesa de les seqüències d’ADN que es volen transferir, les propietats de l’organisme receptor i les propietats de l’entorn. Aquests factors ajudaran a determinar el nivell de bioseguretat que es necessita per a manipular en condicions de seguretat l’OMG resultant, i a identificar els sistemes de contenció biològica i física que caldrà emprar.

Les avaluacions de risc han de ser efectuades per les persones que millor coneguin les característiques peculiars dels organismes amb els quals es vol treballar, els equips i els procediments a utilitzar, els models animals que poden usar-se, i els mitjans de contenció disponibles.

El director del laboratori o l’investigador principal (IP) del projecte de recerca és el responsable d’assegurar que es realitzin de manera adequada les avaluacions de risc i de col·laborar estretament amb el comitè de bioseguretat i/o responsables de bioseguretat de la instal·lació per tal de vetllar que es disposi dels equips i els mitjans apropiats per al treball que està previst dur a terme.

Un cop realitzades, les avaluacions de riscos han de ser consultades periòdicament i revisades cada vegada que sigui necessari, tenint en compte les noves dades i tota nova informació pertinent que aparegui en les publicacions científiques, i que tinguin alguna influència en el grau de risc.

Així, per a poder treballar amb OMGs, caldrà fer una recerca prèvia de la informació i l’avaluació de cada projecte experimental i/o d’investigació amb OMGs, tenint en compte les característiques dels organismes donants i els organismes receptors/hostes, és a dir, és obligatòria l’avaluació de riscos de cada cas particular de treball amb OMGs (principi “cas per cas”), que comporta la recerca i l’anàlisi dels següents punts:

1. La identificació de qualsevol efecte potencialment nociu de l’organisme modificat genèticament i, en particular, els relacionats amb:
   • l’organisme receptor,
   • el material genètic inserit procedent de l’organisme donant o el mateix organisme donant (si s’utilitza durant l’operació),
   • el vector,
   • l’organisme modificat genèticament resultant.
2. L’anàlisi de les característiques de l’activitat amb els organismes modificats genèticament, per estimar la gravetat dels efectes potencialment nocius i la probabilitat que aquests efectes es produeixin. És necessari analitzar les condicions de treball i aspectes com:
   • Propòsit i escala (magnitud) de l’activitat.
   • Qualsevol operació no normalitzada (per exemple: inoculació d’animals amb OMGs, ús d’equips que puguin generar aerosols, etc.).
   • Les característiques de l’entorn on pugui quedar exposat l’OMG (per exemple, la presència de fauna i flora conegudes que es puguin veure afectades negativament pels microorganismes emprats en l’activitat d’utilització confinada).

Finalment, atenent la informació obtinguda en l’avaluació de riscos per a la salut humana i el medi ambient, les activitats d’utilització confinada es classifiquen en quatre tipus, que determinen les mesures de control i protecció que s’han d’implantar: activitats de risc nul o insignificant, de baix risc, de risc moderat i d’alt risc.

Activitats
Tipus 1	Activitats amb risc nul o insignificant
Tipus 2	Activitats de baix risc
Tipus 3*	Activitats de risc moderat
Tipus 4*	Activitats d’alt risc
*Les activitats de tipus 3 i 4 no es poden dur a terme a la UB per inexistència d’instal·lacions adequades.

---

Més informació

• Instal·lacions i activitats confinades amb organismes modificats genèticament.
• Apéndice 1 Riesgo biológico en la utilización confinada de organismos modificados genéticamente. Guía Técnica RD 664/1997 para la evaluación y prevención de los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos.
• Health and Safety Executive. Scientific Advisory Committee on Genetic Modification (SACGM). The SACGM Compendium of guidance. Genetically Modified Organisms.
• Capítol 16: Bioseguridad y tecnología del ADN recombinante. Manual de bioseguretat al laboratori. 3a edició. OMS; 2005.
• SECTION 2. Risk assessment. Laboratory biosafety manual, 4th Edition. OMS; 2021.