La descontaminació és un procés d’eliminació, inactivació o destrucció, mitjançant mètodes físics o químics, de microorganismes patògens de superfícies o objectes fins al punt que no siguin capaços de transmetre partícules infeccioses, fent-los segurs per al seu maneig, ús o eliminació.
El principal objectiu dels procediments de descontaminació de materials, objectes, instruments, equips, superfícies o ambients al laboratori biològic és, per tant, eliminar la possibilitat de transmissió d’agents biològics patògens a un hoste susceptible, sigui personal investigador, altres persones o el medi ambient. Aquesta mesura actua directament sobre les primeres etapes de la cadena d’infecció, destruint els agents patògens, evitant així la seva presència o, depenent del mètode, limitant el seu número fins a nivells que no suposin un perill.
- Tipus de descontaminació
- Neteja
- Desinfecció
- Esterilització
- Esterilització per calor seca o per vapor
- Esterilització química
- Esterilització per irradiació
- Més informació
- Altres fonts
Tipus de descontaminació
La descontaminació es pot fer mitjançant una neteja, una desinfecció o una esterilització, en funció del grau de descontaminació perseguit.
Per a escollir el mètode de descontaminació s’han de tenir en compte els aspectes següents: l’ús a què està destinat el material o objecte, la composició (resistència al tractament escollit) i el risc d’infecció que suposa per a la persona que el manipula (tipus agent i concentració).
És important que els procediments de descontaminació estiguin clarament pautats i definits per a evitar errors humans o la falta d’aplicació curosa dels mateixos. És molt recomanable que a tots els laboratoris hi hagi un Check-list per a la neteja i la desinfecció manual, definint el “què, qui, com i quan”, és a dir, superfícies o materials a descontaminar, persones responsables de cada tasca, pautes a seguir i freqüència.
A continuació es descriuen els principals mètodes de descontaminació així com les seves característiques: fonaments generals, usos més freqüents, agents utilitzats, riscos i precaucions que han d’adoptar els treballadors, etc.
Neteja
És l’extracció de brutícia i focus infecciosos, mitjançant l’acció mecànica i química, utilitzant sabó (o detergent) i aigua. No és considerat pròpiament un mètode de desinfecció, però perquè els altres mètodes de descontaminació siguin efectius, és essencial que prèviament es realitzi una neteja de les superfícies o objectes que es volen descontaminar.
Els principals procediments de neteja són:
- Neteja manual per immersió.
- Neteja manual sense immersió.
- Neteja mecànica (rentadores).
- Neteja mecànica (ultrasons).
- Neteja manual per immersió. Consisteix en la immersió completa dels objectes en la solució netejadora de manera que es garanteixi que tant l’agent netejador com els instruments de neteja arriben a la brutícia present. Per fer-ho, pot ser necessari desmuntar alguns elements de l’objecte. La neteja pròpiament dita amb raspalls, raig d’aigua, etc. s’ha de fer per sota de la superfície de la solució netejadora. El procés es completa amb l’escorregut de la solució netejadora i un complet esbandit i assecat dels elements rentats.
- Neteja manual (sense immersió). Consisteix en la neteja dels elements que no es poden mullar. El procés implica la neteja amb draps impregnats en la solució netejadora, tenint cura que aquesta no penetri al dispositiu. El procés es completa amb l’esbandit i assecat dels elements rentats (manual o en càmeres dessecat).
- Neteja mecànica (rentadores). Un dels aspectes més importants és la col·locació dels dispositius de manera que permetin la màxima exposició i una adequada circulació d’aigua i detergent durant el cicle de rentat en què es passa per diferents etapes a diferents temperatures, inclòs un esbandit desinfectant amb aigua calenta (mínim 71 °C durant 3 minuts) i l’assecat complet de les peces.
- Neteja mecànica (ultrasons). La neteja per ultrasons consisteix en la cavitació deguda a les bombolles d’aire que es formen per l’acció d’ones sonores d’alta freqüència i intensitat elevada que provoquen el trencament de l’adherència de la brutícia a les superfícies.
Desinfecció
És la destrucció, mitjançant mètodes químics o físics, de microorganismes, però no de les seves formes de resistència com algunes de les espores bacterianes o els agents biològics enquistats. La desinfecció es realitza quan la neteja, per si mateixa, no permet garantir la innocuïtat en l’ús previst d’un element. Aquest és el nivell intermedi de descontaminació, ja que permet una disminució del focus infecciós.
Els procediments de desinfecció més comuns són els processos tèrmics (pasteurització, uperització, etc.), l’ús de productes químics o la radiació (generalment amb llum UV).
El nivell de desinfecció obtingut depèn de diversos factors entre els quals es poden destacar els següents:
- La quantitat i localització dels microorganismes.
- La resistència dels microorganismes al mètode de desinfecció
- El tipus i la quantitat de matèria orgànica i inorgànica present en l’element que s’ha de desinfectar.
- La temperatura i el temps que es troben exposats els elements contaminats amb el desinfectant.
- El pH de la solució i la duresa de l’aigua emprada com a diluent.
- La seva perillositat per al medi ambient i per als treballadors.
Esterilització
Aquest mètode és el nivell més exhaustiu de descontaminació, consisteix en un procés tèrmic, químic o mixt que destrueix totes les formes de microorganismes viables, incloses les espores, que són les més resistents. En conseqüència, és el procediment d’elecció per a tots aquells objectes, materials i instruments que entraran en contacte directe amb els teixits d’una persona. Així mateix, és el procediment d’elecció per al material de laboratori utilitzat als laboratoris de microbiologia (pipetes, plaques Petri, medis de cultiu, etc.), evitant-ne la contaminació i l’alteració dels assaigs que es realitzin. Finalment, serà el mètode de descontaminació dels residus generats durant l’activitat, siguin aquests reutilitzables o destinats a l’eliminació.
Els principals mètodes d’esterilització són:
Esterilització per calor seca o per vapor
L’esterilització per aire calent és útil per a aquells elements que poden suportar les condicions següents:
| Temperatura | 160-170 °C | 170-180 °C | 180-190 °C |
| Temps de contacte | 120 min | 60 min | 30 min |
És important recordar que la temperatura s’ha d’assolir a tota la càrrega i mantenir durant el temps de contacte per a l’esterilització.
És un mètode menys eficaç que l’esterilització per vapor, però és útil per esterilitzar líquids no aquosos (cremes, pomades, greixos, parafines, glicerol, etc.) i elements que puguin ser danyats pel vapor.
El procés d’esterilització per vapor es desenvolupa en una autoclau i consisteix a exposar cada element al contacte directe amb vapor d’aigua saturat a la pressió i la temperatura requerides durant el temps especificat.
| Temperatura | 115 °C | 121 °C | 126 °C | 134 °C |
| Temps de contacte mínim | 10 min | 60 min | 30 min | 3 min |
L´ús d´aquest mètode queda exclòs per a tots aquells materials que no suportin temperatures entre 121 °C i 134 °C.
Els treballadors i treballadores han de fer servir EPI de protecció tèrmica contra elements molt calents.
Esterilització química
L’esterilització s’aconsegueix per l’acció química de diferents compostos sobre els microorganismes. Aquests processos es caracteritzen per desenvolupar-se a baixes temperatures, i els fa idonis per a tot aquell material sensible a la calor i al vapor.
Els agents químics usats amb més freqüència són l’òxid d’etilè i el peròxid d’hidrogen (gas-plasma).
Esterilització per irradiació
L’acció desinfectant i esterilitzant d’aquest procediment està directament lligada al tipus de radiació utilitzada (penetració, intensitat), la dosi emprada i el temps d’exposició de l’objecte a la radiació.
La radiació ultraviolada (UV) és la més utilitzada als laboratoris biològics, però a causa del seu baix poder de penetració, el seu ús es limita a microorganismes no embolcallats (virus, bacteris i fongs).
La llum UV pot comportar aspectes negatius, ja que pot arribar a ser tòxica per a les persones. També, presenta limitacions de penetració en superfícies sòlides o opaques, així com en entorns humits.
L’exposició contínua a aquesta llum pot causar decoloració i degradació d’alguns materials, especialment plàstics i tèxtils.
La seva eficiència depèn del tipus de microorganisme i del bon estat de les fonts de llum.
Més informació
- Podeu consultar a la base de dades d’agents biològics de la web de la Public Health Agency of Canada, Pathogen Safety Data Sheets and Risk Assessment-PSDS, informació diversa sobre els principals agents biològics que poden estar presents en els ambients laborals; trobareu dades sobre la seva sensibilitat a desinfectants.
- També a l’Apéndice 11. Procedimientos de descontaminación y desinfección de la Guía Técnica de Agentes Biológicos del INSST, podeu consultar informació sobre els mètodes de descontaminació més adients segons el tipus d’agent biològic.