- El tema es va analitzar a la Jornada “Esport per a la Convivència”, organitzada per Refugees Welcome el 16 de maig del 2023, Dia Internacional de la Convivència en Pau.
- Diverses entitats van exposar les seves experiències en l’ús de l’esport com a mitjà per facilitar el benestar i afavorir l’assentament de les persones desplaçades forçosament.
- L’esdeveniment va comptar amb la participació d’ACNUR, la Fundació Barça, l’Institut de Dret Públic, el projecte COMMUNITY de la Universitat de Barcelona, Street Soccer Barcelona i el Club Escola de Futbol Can Mir.
Barcelona, 16 de maig del 2023.
El dia 16 de maig, Dia Internacional de la Convivència en Pau, es va celebrar la Jornada “Esport per a la Convivència” per analitzar l’ús de l’esport com a mitjà per a promoure la inclusió social de les persones desplaçades forçosament. La jornada forma part de la Setmana de la Convivència, esdeveniment que promou la cultura de benvinguda a la societat.
En els darrers anys hi ha hagut un gran increment de l’ús de l’esport com a eina de transformació social. Nombrosos actors de diferents àmbits de la societat ho estan fent servir per millorar la cohesió social i la convivència de col·lectius que, per diferents circumstàncies, es veuen obligats a conviure en una mateixa comunitat.
Desplaçament forçat, un fenomen creixent
Aquest és el cas dels desplaçaments forçats, fenomen que ha augmentat els darrers anys a causa dels conflictes polítics i socials que proliferen al món. Les persones que es veuen obligades a fugir de la seva comunitat d’origen a la recerca d’asil, arriben sobtadament a una nova societat on troben grans barreres culturals, idiomàtiques i socials.
«A mitjans del 2022 ja eren 103 milions les persones desplaçades forçosament a tot el món, de les quals el 50% aproximadament són nens i nenes per als quals l’esport és fonamental», va explicar a la jornada Edelmira Campos, responsable de l’Àrea de Relacions Externes d’ACNUR a Espanya.
Segons Edelmira, l’estratègia d’ACNUR en l’ús de l’esport es basa en quatre eixos fonamentals al voltant de les persones refugiades: fer que se sentin part de la comunitat d’acollida exercint un rol de lideratge, aconseguir que els atletes accedeixin a l’esport d’elit com a generador d’oportunitats professionals, donar veu a aquest col·lectiu als mitjans de comunicació per generar suports a la societat, i crear una xarxa internacional amb els diferents agents i institucions de l’àmbit esportiu.
Esport per millorar la qualitat de vida
«L’esport ajuda a millorar la qualitat de vida de les persones vulnerables, especialment de les menors d’edat», va afirmar Paco Sanz, corporate manager de la Fundació Barça, entitat que promou activitats esportives per a menors implementades per professionals de l’educació que fan servir un enfocament inclusiu de l’esport.
És a dir, realitzen activitats esportives en què totes les persones puguin participar i sentir-se integrades sense excepció, siguin refugiades, amb diversitat funcional o amb problemes de salut mental, col·lectius amb què la fundació treballa habitualment en els seus projectes esportius.
«L’esport no pot solucionar tots els problemes de la societat, però els hi pot donar visibilitat i fer que els processos de discriminació que afecten les persones refugiades canviïn de direcció», va indicar Raúl Hernández, investigador de la Universitat de Barcelona i organitzador de la jornada.
L’accés a l’esport per a les persones refugiades, una barrera social
Precisament, un d’aquests problemes és que les persones refugiades es veuen apartades de l’esport en arribar a la seva comunitat d’acollida, perquè no poden accedir a gimnasos ni serveis esportius en general pel fet que en molts casos no disposen de document d’identitat.
«Vaig trigar any i mig a poder tornar a practicar esport des que vaig arribar a Espanya», va comentar en aquest sentit Richard Lamah, refugiat i voluntari de Refugees Welcome, entitat organitzadora de l’esdeveniment, «i quan el vaig poder tornar a practicar, tant jo com un altre company africà vam patir discriminacions al món del futbol que ens van fer deixar-ho».
«Volia jugar a futbol, però no era possible sense passaport», es va lamentar Yakuba, refugiat procedent d’Àfrica. «Gràcies al projecte esportiu Street Soccer Barcelona vaig poder tornar a jugar, encara que no fos de manera professional. De fet, el que volia era ser àrbitre, però sense papers era impossible. Al final, gràcies a la seva ajuda, vaig poder estudiar per obtenir els certificats necessaris i ara estic arbitrant partits de futbol. Tot gràcies a projectes esportius com aquest».
Esport: un dret humà?
«És l’esport un dret fonamental que s’hauria de reconèixer a nivell internacional com a dret humà?». Aquesta és la pregunta que va llançar als assistents de la jornada Karlos Castilla, coordinador de l’Institut de Dret Humans de Catalunya. «I, en aquest cas, qui ha de regular aquest dret? Hauria d’estar a càrrec d’ens públics en comptes d’entitats privades amb interessos particulars?».
Segons va explicar el professor Castilla, actualment no hi ha una norma internacional que consideri el dret a l’esport com a dret humà. Només alguns països tenen aquest reconeixement a nivell nacional. El document més universal que fa aquest reconeixement és la Carta Olímpica del Comitè Olímpic Internacional, que serveix de referència a la comunitat internacional tot i que no té pes jurídic.
«L’absència de dret fa que les persones refugiades no puguin participar en certes lligues o activitats esportives per manca de documentació o perquè qui regula aquests àmbits són agents privats com les federacions, i no pas l’estat», va apuntar Karlos. «Per tant, es discrimina les persones refugiades i, el que és més important, la infància refugiada».
Accés a l’esport per a persones refugiades des de l’àmbit universitari
Perquè les persones refugiades tinguin accés a l’esport han aparegut nombroses propostes des de diferents àmbits de la societat. Un és l’àmbit universitari. La Universitat de Barcelona (UB) ofereix des del 2015 programes esportius dirigits a aquest col·lectiu. Actualment es duu a terme el projecte ‘COMMUNITY’, que fa setmanalment Trobades Socioesportives per a persones refugiades.
«El que és interessant d’aquest projecte és que barreja població local i refugiada per afavorir la convivència entre les dues comunitats, a més de contribuir a la millora del seu benestar», va assegurar Cati Jerez, coordinadora del Programa de suport a persones refugiades i procedents de zones en conflicte de la UB, que coordina la Fundació Solidaritat UB.
Segons Cati Jerez, la UB desenvolupa aquesta metodologia des del 1993. Es basa en jocs motors cooperatius en lloc de fer-ho en esports estàndard per evitar les rivalitats pròpies dels esports competitius com el futbol o el bàsquet. Això afavoreix la formació de vincles positius entre les persones que hi participen, i que aquestes tornin a sentir-se humanes i tractades des d’una posició d’igualtat.
«Les Trobades Socioesportives s’enfoquen en tres punts: que les persones participants puguin conèixer gent, passar-s’ho bé i fer exercici», va afirmar Laura Tomás, educadora social del projecte. «Això aconsegueix de manera progressiva i natural que les persones s’obrin emocionalment, millorin les destreses socials i la capacitat d’assumir responsabilitats, habilitats que poden traslladar a la seva vida quotidiana».
Esport com a eina d’integració i transformació social
Tot apunta que el fenomen de la migració forçada ha vingut per quedar-s’hi. La societat ha de donar resposta a les necessitats derivades d’aquest fenomen per pal·liar els problemes socials que poden produir els xocs interculturals i l’exclusió social.
Segons els experts de la jornada, l’esport té un poder unificador i harmonitzador que pot ajudar a solucionar aquests problemes, contribuint a disminuir la segregació social, així com el racisme i la discriminació que pateixen les persones refugiades. I, alhora, millorar la convivència entre elles i la seva comunitat d’acollida.
No obstant això, per aconseguir-ho cal que la comunitat d’acollida s’impliqui en el canvi. L’esport pot ser, en aquest sentit, un eix estratègic per arribar a les persones disposades a ajudar aquest col·lectiu vulnerable.
En conclusió, fent-lo servir de la manera adequada, l’esport pot ser una eina impulsora de canvi i transformació social que té la capacitat de cohesionar la societat i generar oportunitats alhora que guareix les persones i els retorna l’esperança.
Fotografies de la jornada
