Introducció La ciutat de Barcelona, després de mantenir durant segles la muralla romano-comtal, va veure la necessitat de construir un nou recinte emmurallat. Això es devia al fet que al llarg de l’alta i plena edat mitjana el creixement de la població havia fet necessària l’urbanització fora muralles, en les diferents vilesnoves, quedant tot aquest terrotori habitat totalment desprotegit. La vida urbana i política ja no es feia només dins les muralles, sinó també a fora, i calia encerclar i protegir tot això. Hem d’entedre les muralles medievals com un equipament defensiu, una barrera fiscal i simbòlica i signe de prestigi. Aquest segon circuit va ser iniciat, sembla, en temps de Jaume I, i va aglutinar els burgs nascuts a llevant i al nord de la urbs romana i la façana oberta al mar, sense comptar, però, amb el port. En canvi, la zona del Raval, a l’altra banda de l’actual Rambla va quedar fora muralles, per passar a ser també inclosa dins l’emmurallat cinquanta anys després, ja el s. XIV. Interessa estudiar com es van produint les integracions de nous espais a la urbs, a la vegada que també es van integrant un nombre important de forasters, vinguts sobretot de les zones rurals, sobretot al llarg del segle XIV, per tal de buscar seguretat, llibertat i un millor nivell de vida.
Ha preparat aquest projecte Teresa Vinyoles i Vidal amb la col·laboració de Carme Muntaner i Alsina.
|