{"id":752,"date":"2024-01-11T12:15:54","date_gmt":"2024-01-11T10:15:54","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/es\/?p=752"},"modified":"2024-12-10T15:43:47","modified_gmt":"2024-12-10T13:43:47","slug":"comunicacions-presentades-al-2023","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/en\/2024\/01\/11\/comunicacions-presentades-al-2023\/","title":{"rendered":"Comunicacions presentades al 2023"},"content":{"rendered":"

Congr\u00e9s ACS<\/strong><\/h3>\n

Reorganitzaci\u00f3 social de la cura en pand\u00e8mia: benestar, comunitat i g\u00e8nere<\/span><\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

Elisabet Almeda Samaranch, M\u00e0rius Dominguez Amor\u00f3s, Carme Vivancos S\u00e1nchez, Maria Ant\u00f2nia Carbonero Gamund\u00ed<\/span><\/p>\n

L\u2019objectiu de la comunicaci\u00f3 \u00e9s presentar alguns dels resultats de la recerca sobre la \u201cReorganitzaci\u00f3 social de la cura en pand\u00e8mia: benestar, comunitat i g\u00e8nere\u201d que estem duent a terme des de diversos grups de recerca de Catalunya, Euskal Herria, Pa\u00eds Valenci\u00e0 i les Illes Balears. Volem analitzar els impactes socials de la COVID-19 sobre les necessitats de cures a les llars, les conseq\u00fc\u00e8ncies que comporta en les desigualtats de g\u00e8nere i en la reorganitzaci\u00f3 social dels treballs de cures i el paper que hi tenen les entitats i xarxes comunit\u00e0ries de suport i solidaritat. La nostra hip\u00f2tesi general \u00e9s que la pand\u00e8mia de la COVID-19 i les mesures associades han significat un retorn a la llar d\u2019algunes necessitats de cura que pr\u00e8viament s\u2019havien externalitzat, modificant les estrat\u00e8gies individuals, familiars i col\u00b7lectives per a donar resposta als treballs de cura i atenci\u00f3 a les persones. Aix\u00f2 ha comportat una aguditzaci\u00f3 de la crisi de cures, consolidant i perpetuant les desigualtats socials, especialment aquelles que afecten el benestar de les dones, i esdevenint claus les iniciatives de solidaritat a nivell comunitari. S\u2019evidencia la rellev\u00e0ncia dels treballs de cura per a mantenir la sustentabilitat social actual, i els reptes que tenim per una nova reassignaci\u00f3 social d\u2019aquestes tasques cap a un model m\u00e9s just i igualitari. Partint d\u2019una perspectiva cr\u00edtica i no androc\u00e8ntrica, plantegem una estrat\u00e8gia metodol\u00f2gica mixta, d\u2019una banda, quantitativa a partir de la sistematitzaci\u00f3 i an\u00e0lisi de fonts de dades secund\u00e0ries de l\u2019Estat espanyol, relacionades amb la gesti\u00f3 dels temps i els treballs de cura i de l\u2019altra, qualitativa, amb entrevistes en profunditat a dones amb responsabilitats de cura i grups de discussi\u00f3 amb entitats socials de suport de la cura dels diversos territoris implicats en la investigaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La reorganitzaci\u00f3 social de les cures en pand\u00e8mia: visions des de q\u00fcestionaris del CIS<\/span><\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

M\u00e0rius Dom\u00ednguez Amor\u00f3s,\u202fLeon Freude,\u202fJordi Bonet Mart\u00ed,\u202fJuan Carlos Palacios C\u00edvico,\u202f Rosa Maria Ortiz Monera i\u202fIrene Maestro Yarza<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

La pand\u00e8mia COVID-19 ha implicat importants transformacions socials. En relaci\u00f3 al treball de les cures s\u2019est\u00e0 assistint a una\u00a0<\/span>(re)hogaritzaci\u00f3<\/span><\/i>\u00a0d\u2019algunes necessitats de cures, modificant les estrat\u00e8gies familiars per donar resposta als treballs de cures i atenci\u00f3. En aquest sentit s\u2019accentua la crisi de les cures, consolidant-se les desigualtats socials per classe i g\u00e8nere. L\u2019afebliment de l\u2019estat com a prove\u00efdor de cures emfatitza el paper de les iniciatives comunit\u00e0ries, per\u00f2 tamb\u00e9 for\u00e7a una major implicaci\u00f3 dels homes en un treball de cures, no remunerat, tradicionalment feminitzat.\u202f<\/span>\u00a0Per contrastar aquestes propostes a nivell de l\u2019Estat espanyol es revisen les enquestes que des del Centro de Investigaciones Sociol\u00f3gicas (CIS) s\u2019han dut a terme en el context de la pand\u00e8mia COVID-19. Es planteja identificar aquells indicadors que fan refer\u00e8ncia a les necessitats, repartiment i valoraci\u00f3 del treball de cures i que permeten aprofundir en els processos de desigualtat social. A m\u00e9s, es proposa una estrat\u00e8gia metodol\u00f2gica per mesurar el canvi derivat de la pand\u00e8mia COVID-19. Tot i que no es compta amb q\u00fcestionaris espec\u00edfics sobre el treball (remunerat o no) de cures, aquest est\u00e0 present a tots els estudis realitzats, ja sigui en preguntes concretes o \u00edtems de resposta en bateries m\u00e9s \u00e0mplies.<\/span>\u00a0Per a aquesta pon\u00e8ncia l\u2019an\u00e0lisi es limita a les enquestes del CIS Efectos y Consecuencias del Coronavirus I-VI. Aquestes sis rondes s\u2019han recollit en l\u2019interval de temps compr\u00e9s entre octubre de 2020 i desembre de 2021. Malgrat que les enquestes no s\u00f3n id\u00e8ntiques, algunes preguntes apareixen en diferents moments temporals. En concret, preguntes retrospectives que permeten mesurar el canvi pre- i post-pand\u00e8mia. Es presentaran les preguntes i \u00edtems m\u00e9s rellevants per a l\u2019an\u00e0lisi de la reorganitzaci\u00f3 social de les cures en el context de pand\u00e8mia COVID-19. Tamb\u00e9 es presentaran models operatius que permeten identificar aquelles variables sociodemogr\u00e0fiques i de control que tenen un major poder explicatiu per detectar desigualtats socials en la reorganitzaci\u00f3 social de les cures<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Aproximaci\u00f3 qualitativa a les conseq\u00fc\u00e8ncies de la COVID-19 en la configuraci\u00f3 de les cures no remunerades en l\u2019Estat espanyol.<\/span><\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

Isabel Nadal Amengual,Jokin Azpiazu Carballo, Clara Camps Calvet, Caterina Thom\u00e0s Vanrell ,\u00a0 Ignasi Bernat Molina i Anna Morero Beltran\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

El projecte\u202fRESCUPAN\u202fcerca analitzar l\u2019impacte de la COVID-19 sobre les necessitats de cures en les llars, aprofundint en les conseq\u00fc\u00e8ncies de les desigualtats de g\u00e8nere i en la reorganitzaci\u00f3 social dels treballs de cures en l\u2019Estat espanyol. En la recerca es planteja una metodologia qualitativa de manera transversal, complement\u00e0ria de la quantitativa, des de la perspectiva de g\u00e8nere. Seguint una estrat\u00e8gia de triangulaci\u00f3 seq\u00fcencial, a partir de l\u2019an\u00e0lisi quantitativa es defineixen tipologies d\u2019organitzaci\u00f3 social de la cura segons els models de provisi\u00f3 i les estrat\u00e8gies familiars, que han perm\u00e8s aplicar un disseny tipol\u00f2gic de la selecci\u00f3 de casos qualitativa. S\u2019han realitzat, d\u2019una banda, prop de 30 entrevistes epis\u00f2diques en profunditat i, per un altre, grups de discussi\u00f3 en cadascuna de les comunitats aut\u00f2nomes participants del projecte (Catalunya, Pa\u00eds\u202fValenci\u00e0, Euskal Herria i Illes Balears), amb la finalitat d\u2019obtenir narratives que capturin les conseq\u00fc\u00e8ncies de la COVID-19 en el treball de cures, en relaci\u00f3 a les viv\u00e8ncies de la malaltia i el confinament. S\u2019ha utilitzat un gui\u00f3\u202fsemi-estructurat, deixant espai perqu\u00e8 emergeixin continguts no previstos. La selecci\u00f3 de casos segueix un plantejament de mostreig intencional, sent el criteri de saturaci\u00f3 el que determina el nombre final de participants en l\u2019estudi. Per als grups de discussi\u00f3 s\u2019ha convidat a integrants d\u2019entitats, col\u00b7lectius i xarxes comunit\u00e0ries que van fer tasques d\u2019assist\u00e8ncia, suport i solidaritat en els treballs de cura durant les diferents fases de la pand\u00e8mia. En la comunicaci\u00f3 presentarem els resultats preliminars basant-nos en l\u2019an\u00e0lisi tem\u00e0tica inductiva dels casos, apuntant cap als elements de converg\u00e8ncia i diverg\u00e8ncia en les experi\u00e8ncies de les persones entrevistades i participants dels grups de discussi\u00f3.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

XII\u00a0<\/span>Congreso<\/span>\u00a0Vasco de\u00a0<\/span>Sociolog\u00eda<\/span>\u00a0y\u00a0<\/span>Ciencia<\/span>\u00a0Pol\u00edtica (Bilbao 5 y 6 de\u00a0<\/span>julio<\/span>\u00a0de 2023)<\/span><\/strong><\/h3>\n

\u00a0COVID-19ak espainiar estatuan ordaindu gabeko zainketen konfigurazioan izandako ondorioei hurbilketa kualitatiboa.\u202f\u00a0<\/strong>
\n\u202f<\/strong><\/p>\n

Jokin Azpiazu Carballo (UPV\/EHU), Elisabet Almeda Samaranch (UB), Maria Antonia Carbonero (UIB), Clara Camps Calvet (UB), Isabel Nadal Armengual (OSIB-UIB), Rosa Ortiz Monera (UB), Anna Morero (UB), Carme Vivancos (UB), Sandra Obiol Frances (UV).<\/span>\u202f<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0RESCUPAN proiektuak COVID-19ak etxeetako zaintzaren antolakuntzan izandako eragina aztertu nahi du, genero-desberdinkerien zein zaintza-lanen berrantolaketa sozialaren azterketan sakonduz. Ikerketak zeharkako metodologia kualitatiboa planteatzen du, kuantitatiboaren osagarritzat, biak ala biak genero-ikuspegitik aplikatuak. Triangulatze sekuentzialaren estrategiei jarraituz, analisi kuantitatibotik abiatuta, zaintzaren antolaketa sozialaren tipologiak definitu ditugu, hornikuntza-ereduen eta familia-estrategien arabera, eta, horri esker, kasu kualitatiboen hautaketaren diseinu tipologikoa aplikatu ere. Alde batetik, 30 bat elkarrizketa sakon egin ditugu, eta, bestetik, eztabaida-taldeak proiektuak ordezkaritzarik duen autonomia-erkidegoetan (Katalunia, Valentzia, Euskal Herria eta Balears). Elkarrizketen bidez, COVID-19ak zainketa-lanean izandako ondorioak irudikatu ditzaketen narratibak lortu ditugu, hala nola gaixotasunaren beraren eta konfinamenduaren bizipenen ingurukoak. Sasi-egituratutako gidoia erabili dugu, aurreikusi gabeko edukiak jasotzeari atea irekiz. Kasuen selekzioak aipatutako hautaketa-planteamenduari darraikio, saturazio-irizpideek zehaztu dutelarik azterlanean parte hartu dutenen behin-betiko kopurua. Eztabaida-taldeen kasuan, pandemiaren fase guztietan zaintza-lanekin lotutako babes eta elkartasun-lanak egin zituzten erakunde, kolektibo eta sare komunitarioetako kideak gonbidatu ditugu. Kongresuko aurkezpenean behin-behineko emaitzak aurkeztu nahiko genituzke, kasuen gaikako azterketa induktiboan oinarrituta, eta elkarrizketatutako pertsonen zein eztabaida-taldeetako parte-hartzaileen esperientzien konbergentzia- eta dibergentzia-elementuei erreparatuz.\u202f<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

REPS Palma de Mallorca<\/strong><\/h3>\n

G\u00e8nere, treballs de cura i pand\u00e8mia<\/span><\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

Elisabet Almeda Samaranch<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

M\u00e0rius Dom\u00ednguez Amor\u00f3s<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

Carme Vivancos S\u00e1nchez<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

Maria Ant\u00f2nia Carbonero Gamund\u00ed<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

L\u2019objectiu de la comunicaci\u00f3 \u00e9s presentar alguns dels resultats de la recerca sobre la \u201cReorganitzaci\u00f3 social de la cura en pand\u00e8mia: benestar, comunitat i g\u00e8nere\u201d que estem duent a terme des de diverses grups de recerca de Catalunya, Euskal Herria, Pa\u00eds Valenci\u00e0 i les Illes Balears. Volem analitzar els impactes socials de la COVID-19 sobre les necessitats de cures a les llars, les conseq\u00fc\u00e8ncies que comporta en les desigualtats de g\u00e8nere i en la reorganitzaci\u00f3 social dels treballs de cures i el paper que hi tenen les entitats i xarxes comunit\u00e0ries de suport i solidaritat. La nostra hip\u00f2tesi general \u00e9s que la pand\u00e8mia de la COVID-19 i les mesures associades han significat un retorn a la llar d\u2019algunes necessitats de cura que pr\u00e8viament s\u2019havien externalitzat, modificant les estrat\u00e8gies individuals, familiars i col\u00b7lectives per a donar resposta als treballs de cura i atenci\u00f3 a les persones. Aix\u00f2 ha comportat una aguditzaci\u00f3 de la crisi de cures, consolidant i perpetuant les desigualtats socials, especialment aquelles que afecten el benestar de les dones, i esdevenint claus les iniciatives de solidaritat a nivell comunitari. S\u2019evidencia la rellev\u00e0ncia dels treballs de cura per a mantenir la sustentabilitat social actual, i els reptes que tenim per una nova reassignaci\u00f3 social d\u2019aquestes tasques cap a un model m\u00e9s just i igualitari. Partint d\u2019una perspectiva cr\u00edtica i no androc\u00e8ntrica, plantegem una estrat\u00e8gia metodol\u00f2gica mixta, d\u2019una banda, quantitativa a partir de la sistematitzaci\u00f3 i an\u00e0lisi de fonts de dades secund\u00e0ries de l\u2019Estat espanyol, relacionades amb la gesti\u00f3 dels temps i els treballs de cura i de l\u2019altra, qualitativa, amb entrevistes en profunditat a dones amb responsabilitats de cura i grups de discussi\u00f3 amb entitats socials de suport de la cura dels diversos territoris implicats en la investigaci\u00f3.\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Conseq\u00fc\u00e8ncies de la COVID-19 i cures no remunerades en l\u2019Estat espanyol: Resultats preliminars qualitatius<\/span><\/b>\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

Jokin Azpiazu Carballo, Clara Camps Calvet, Caterina Thom\u00e0s Vanrell i Isabel Nadal Amengual<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

El projecte\u202fRESCUPAN\u202fcerca analitzar l\u2019impacte de la COVID-19 sobre les necessitats de cures en les llars, aprofundint en les conseq\u00fc\u00e8ncies de les desigualtats de g\u00e8nere i en la reorganitzaci\u00f3 social dels treballs de cures en l\u2019Estat espanyol. En la recerca es planteja una metodologia qualitativa de manera transversal, complement\u00e0ria de la quantitativa, des de la perspectiva de g\u00e8nere. Seguint una estrat\u00e8gia de triangulaci\u00f3 seq\u00fcencial, a partir de l\u2019an\u00e0lisi quantitativa es defineixen tipologies d\u2019organitzaci\u00f3 social de la cura segons els models de provisi\u00f3 i les estrat\u00e8gies familiars, que han perm\u00e8s aplicar un disseny tipol\u00f2gic de la selecci\u00f3 de casos qualitativa. S\u2019han realitzat, d\u2019una banda, prop de 30 entrevistes epis\u00f2diques en profunditat i, per un altre, grups de discussi\u00f3 en cadascuna de les comunitats aut\u00f2nomes participants del projecte (Catalunya, Pa\u00eds\u202fValenci\u00e0, Euskal Herria i Illes Balears), amb la finalitat d\u2019obtenir narratives que capturin les conseq\u00fc\u00e8ncies de la COVID-19 en el treball de cures, en relaci\u00f3 a les viv\u00e8ncies de la malaltia i el confinament. S\u2019ha utilitzat un gui\u00f3\u202fsemi-estructurat, deixant espai perqu\u00e8 emergeixin continguts no previstos. La selecci\u00f3 de casos segueix un plantejament de mostreig intencional, sent el criteri de saturaci\u00f3 el que determina el nombre final de participants en l\u2019estudi. Per als grups de discussi\u00f3 s\u2019ha convidat a integrants d\u2019entitats, col\u00b7lectius i xarxes comunit\u00e0ries que van fer tasques d\u2019assist\u00e8ncia, suport i solidaritat en els treballs de cura durant les diferents fases de la pand\u00e8mia. En la comunicaci\u00f3 presentarem els resultats preliminars basant-nos en l\u2019an\u00e0lisi tem\u00e0tica inductiva dels casos, apuntant cap als elements de converg\u00e8ncia i diverg\u00e8ncia en les experi\u00e8ncies de les persones entrevistades i participants dels grups de discussi\u00f3.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

Segundo Congreso Latinoamericano de Ciencias Sociales de la UNMV y PreCongreso argentino CODESOC. Aportes y reflexiones a 40 a\u00f1os de la democracia a Argentina. Poderes, proyectos y discursos en disputa.\u202f\u00a0<\/strong><\/h3>\n

La reorganizaci\u00f3n social del cuidado en pandemia: bienestar, comunidad y g\u00e9nero.\u202f\u00a0<\/strong><\/p>\n

Juan Carlos Palacios C\u00edvico.<\/span>\u202f<\/span><\/p>\n

El trabajo que se propone sintetiza los aspectos fundamentales del proyecto \u201cLa reorganizaci\u00f3n social del cuidado en pandemia: Bienestar, comunidad y g\u00e9nero\u201d. El objetivo general de \u00e9ste es analizar el impacto de la COVID-19 sobre las necesidades de cuidados en los hogares y las consecuencias que ello comporta en las desigualdades de g\u00e9nero y en la reorganizaci\u00f3n social de los trabajos de cuidados en el Estado espa\u00f1ol, haciendo especial hincapi\u00e9 en el papel de las redes comunitarias de apoyo y solidaridad.<\/span>\u202f<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

Con ese fin, se plantea una estrategia metodol\u00f3gica mixta, con perspectiva de g\u00e9nero. Por un lado, el an\u00e1lisis cualitativo se lleva a cabo de forma transversal, combinando la realizaci\u00f3n de entrevistas en profundidad con la creaci\u00f3n de grupos de discusi\u00f3n, en donde se trabajar\u00e1n los contenidos de las entrevistas. Por otro lado, el an\u00e1lisis cuantitativo se basar\u00e1 en la sistematizaci\u00f3n y an\u00e1lisis de fuentes de datos secundarias disponibles, tomando como referencia Europa (EU27) y el Estado Espa\u00f1ol. De esta manera, se incorporan, en un primer momento, las valoraciones, imaginarios y opiniones sobre las tendencias y experiencias de (re)organizaci\u00f3n del cuidado, para triangularlos posteriormente con la parte cuantitativa.<\/span>\u202f<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Congr\u00e9s ACS Reorganitzaci\u00f3 social de la cura en pand\u00e8mia: benestar, comunitat i g\u00e8nere\u00a0 Elisabet Almeda Samaranch, M\u00e0rius Dominguez Amor\u00f3s, Carme Vivancos S\u00e1nchez, Maria Ant\u00f2nia Carbonero Gamund\u00ed L\u2019objectiu de la comunicaci\u00f3 \u00e9s presentar alguns dels resultats de la recerca sobre la \u201cReorganitzaci\u00f3 social de la cura en pand\u00e8mia: benestar, comunitat i g\u00e8nere\u201d que estem duent a … Read more<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-752","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/752","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=752"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/752\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1032,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/752\/revisions\/1032"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=752"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=752"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=752"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}