Domínguez-Amorós, M., Aparicio-Chueca, P., & Maestro-Yarza, I. (2025). A Systematic Review and Bibliometric Analysis of Studies on Care and Gender: The Effects of the Pandemic. Social Sciences, 14(6), 319. https://doi.org/10.3390/socsci14060319
Abstract:
Aquest estudi revisa sistemàticament la literatura acadèmica sobre el treball de cura no remunerat durant i després de la COVID-19, posant èmfasi en les dimensions de gènere. Utilitzant Web of Science (WOS) i SCOPUS, analitza 75 articles empírics publicats entre 2020 i 2024 en anglès i espanyol. La selecció es va centrar en estudis que aborden les cures no remunerades des de múltiples perspectives, especialment les dinàmiques familiars. L’anàlisi quantitativa va examinar freqüències i percentatges, mentre que l’anàlisi qualitativa va explorar la profunditat del contingut. Els resultats revelen una perspectiva biomèdica dominant sobre l’atenció, sovint descuidant el benestar emocional i els impactes socioeconòmics més amplis. El present estudi també identifica una manca de reflexió crítica sobre la naturalesa de gènere de l’atenció i les responsabilitats assistencials desiguals. Les dones, històricament carregades de tasques de cura, van enfrontar-se a un augment de les demandes domèstiques durant la pandèmia, a causa del tancament d’escoles i els serveis limitats, agreujant la desigualtat de gènere i reduint la participació laboral. Una anàlisi bibliomètrica de la investigació sobre COVID-19, gènere i atenció social posa de manifest una col·laboració limitada, amb estudis fragmentats entre grups de recerca i mancats de coautoria internacional. Aquest estudi demana iniciatives governamentals i internacionals per fomentar la col·laboració transfronterera, permetent una comprensió més completa de l’atenció que integri els aspectes emocionals i socioeconòmics juntament amb els problemes de salut. Això promouria un enfocament més inclusiu i reflexiu de la investigació sobre cures no remunerades.
Camps Calvet, Clara, Bonet-Martí, Jordi, & Bernat Molina, Ignasi (2024). The social reproduction crisis during the COVID-19 pandemic in Barcelona: Potentialities and limitations. Critical Criminology, 32(2), 171–184. https://doi.org/10.1007/s10612-023-09739-z
Abstract:
L’esclat de la pandèmia social va posar en primer pla la crisi de la reproducció social que afecta les nostres societats. Tanmateix, aquesta nova visibilitat de la importància del treball de cures i l’aparició de xarxes de suport mutu no va ser una condició suficient perquè es produís la politització de l’esfera reproductiva, contràriament al que va passar durant la crisi del 2008. Aquest article pretén comprendre les raons per les quals aquesta politització no es va produir mitjançant un estudi de cas realitzat amb quatre grups focals formats per representants de xarxes de suport mutu establertes a Barcelona per respondre a les necessitats dels grups més vulnerables de la població. Els resultats obtinguts mostren els límits de la teoria de la reproducció social per explicar les teories de la politització, ja que no reconeix prou l’agència de l’estat.
Camps-Calvet, Clara, Bonet-Martí, Jordi, & Ortiz Monera, Rosa (2024). Social reproduction theory and critical state theory after the COVID-19 syndemic. Capital & Class, 48(2), 287–301. https://doi.org/10.1177/03098168241234103
Abstract:
Aquest article ofereix una visió dels reptes als quals s’enfronten els moviments socials a l’hora d’intentar polititzar la crisi de la reproducció que va tenir lloc durant la sindèmia de la COVID-19 a la ciutat de Barcelona. L’anàlisi que es proporciona aquí amplia l’anàlisi de la teoria de la reproducció social i, més àmpliament, els enfocaments feministes marxistes. De fet, un dels factors que expliquen l’absència de politització durant la sindèmia és el tipus de respostes donades a l’emergència per part de l’estat neoliberal autoritari, que van anar més enllà de les previstes per la desena tesi teoritzada pel marxisme-feminisme i la teoria de la reproducció social. Així, en aquest article, argumentem que aquesta situació és una oportunitat per establir un diàleg entre la teoria de l’estat crític i el marxisme-feminisme per entendre com l’agència de l’estat pot condicionar la reproducció social de la vida i bloquejar les possibilitats emancipadores de les cures i les lluites socials al voltant de la crisi de les cures, complementant així la desena tesi del marxisme-feminisme.