{"id":1040,"date":"2025-01-03T19:25:42","date_gmt":"2025-01-03T17:25:42","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/es\/?page_id=1040"},"modified":"2025-01-03T20:09:18","modified_gmt":"2025-01-03T18:09:18","slug":"comunicaciones-presentadas-en-2024","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/comunicaciones-presentadas-en-2024\/","title":{"rendered":"Comunicacions presentades al 2024"},"content":{"rendered":"

16a Confer\u00e8ncia de l’Associaci\u00f3 Europea de Sociologia (ESA), del 26 al 29 d’agost de 2024<\/strong><\/span><\/p>\n

G\u00e8nere, benestar i comunitat: La reconfiguraci\u00f3 social de les cures en pand\u00e8mies<\/strong>
\nElisabet Almeda Samaranch, M\u00e0rius Dominguez Amor\u00f3s, Carme Vivancos-Sanchez
\nL’objectiu de la comunicaci\u00f3 \u00e9s presentar alguns dels resultats de la recerca sobre \u00abLa reorganitzaci\u00f3 social de les cures durant la pand\u00e8mia: benestar, comunitat i g\u00e8nere\u00bb que estem duent a terme des de diversos grups de recerca de Catalunya, Euskal Herria, Pa\u00eds Valenci\u00e0 i Illes Balears. Volem analitzar els impactes socials de la COVID-19 sobre les necessitats d’atenci\u00f3 a les llars, les conseq\u00fc\u00e8ncies que t\u00e9 sobre les desigualtats de g\u00e8nere i sobre la reorganitzaci\u00f3 social del treball assistencial, i el paper de les organitzacions i xarxes de suport a la comunitat i solidaritat. La nostra hip\u00f2tesi general \u00e9s que la pand\u00e8mia de la COVID-19 i les mesures associades han suposat un retorn a la llar d’algunes necessitats d’atenci\u00f3 que pr\u00e8viament s’havien externalitzat, modificant estrat\u00e8gies individuals, familiars i col\u00b7lectives per donar resposta al treball assistencial. Aix\u00f2 ha portat a un empitjorament de la crisi assistencial, consolidant i perpetuant les desigualtats socials, especialment les que afecten el benestar dels pobres, i tamb\u00e9 ha portat a l’emerg\u00e8ncia d’iniciatives solid\u00e0ries clau a nivell comunitari. S’evidencia la rellev\u00e0ncia del treball de cures per mantenir l’actual sostenibilitat social i els reptes que afrontem per a una nova reassignaci\u00f3 social d’aquestes tasques cap a un model m\u00e9s just i igualitari. Partint d’una perspectiva cr\u00edtica i no androc\u00e8ntrica, proposem una estrat\u00e8gia metodol\u00f2gica mixta, d’una banda, quantitativa des de la sistematitzaci\u00f3 i an\u00e0lisi de fonts de dades secund\u00e0ries a Espanya, relacionada amb la gesti\u00f3 del temps i el treball de cures, i d’altra banda, qualitativa, amb entrevistes en profunditat a dones amb responsabilitats assistencials i grups de discussi\u00f3 amb entitats socials de suport a l’atenci\u00f3.<\/p>\n

Pand\u00e8mia i temps d’atenci\u00f3: canvis i perman\u00e8ncies<\/strong>
\nIsa Nadal Amengual, Marta Lux\u00e1n Serrano, Carme Vivancos-S\u00e1nchez
\nPartim de la idea que la pand\u00e8mia ha posat de manifest les conseq\u00fc\u00e8ncies de la mercantilitzaci\u00f3 d’espais p\u00fablics, col\u00b7lectius i solidaris sobre la vida comuna (Fraser, 2014), accelerant i agreujant processos socials que ja estaven prenent forma (Comas, 2023; Lux;n et al., 2023). Pel que fa a l’organitzaci\u00f3 social de les cures, mentre que en alguns casos el confinament va permetre dedicar m\u00e9s temps a les cures i va propiciar un \u00abredescobriment\u00bb de la llar com a entorn segur i de les cures com a activitat restauradora i satisfact\u00f2ria, en d’altres va constituir una \u00abnova crisi de les cures\u00bb (Mor\u00e9, 2020). Aix\u00ed, com en tantes altres ocasions d’emerg\u00e8ncia, el temps, el treball i el cos de les dones van resistir la situaci\u00f3 i van sostenir la vida quotidiana (Sagastizabal i Legarreta, 2023). Investiguem l’articulaci\u00f3 dels temps abans, durant i despr\u00e9s de la pand\u00e8mia a partir de les narratives i hist\u00f2ries de vida de 29 dones amb responsabilitats assistencials als territoris del Pa\u00eds Basc, Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana, realitzades en el marc del projecte RESCUPAN R+D (PID2020-118801RB-I00). Prestem especial atenci\u00f3 a les fam\u00edlies en situacions m\u00e9s cr\u00edtiques, com les fam\u00edlies monoparentals, ja que van experimentar m\u00e9s estr\u00e8s, fatiga, sobrec\u00e0rrega familiar, falta de temps per a l’autocura (Carbonero et al., 2021) i, especialment, dificultats per comptar amb suport comunitari, xarxa social o familiar que, abans del confinament, podrien mitigar i millorar les seves realitats (Brey et al., 2023). Aprofundim en els canvis que la pand\u00e8mia pot haver provocat com a possible element rellevant per a una major visibilitat i reconeixement social de les cures.<\/p>\n

Transformacions i continu\u00eftats en els discursos sobre les cures en el context de la COVID-19.<\/strong>
\nSandra Obiol-Franc\u00e9s, Jordi Bonet Mart\u00ed, Jokin Azpiazu Carballo
\nEn els \u00faltims anys han aparegut diferents discursos en l’imaginari social (la cura com a responsabilitat col\u00b7lectiva, l’autocura, la reivindicaci\u00f3 del treball de cura, etc.) que tenien com a objectiu articular una resposta basada en els drets a la crisi assistencial que afecta les nostres societats. No obstant aix\u00f2, amb l’esclat de la pand\u00e8mia de la COVID-19 i les mesures de distanciament social associades, aquests discursos emergents van entrar en contradicci\u00f3 amb els discursos oficials basats en el model m\u00e8dic hegem\u00f2nic, que fomentava la responsabilitat individual i el retorn de la responsabilitat de les cures a la llar. En aquest article, proposem una an\u00e0lisi feminista de com l’impacte de la COVID-19 ha portat a una transformaci\u00f3 dels discursos sobre les cures, especialment aquells que apel\u00b7len a noves maneres d’entendre i organitzar les cures. Per a aix\u00f2, vam basar el nostre estudi en l’an\u00e0lisi sociol\u00f2gica del sistema discursiu d’un corpus de 30 entrevistes en profunditat a dones amb responsabilitats assistencials a la llar en diferents parts d’Espanya. El nostre prop\u00f2sit en aquestes entrevistes era esbrinar com havien organitzat les cures a les seves llars abans, durant i despr\u00e9s de la pand\u00e8mia. L’an\u00e0lisi ens permet identificar la perman\u00e8ncia dels discursos m\u00e9s tradicionals sobre l’organitzaci\u00f3 de les cures que conviuen \u2013sovint en conflicte\u2013 amb refer\u00e8ncies discursives a noves maneres de cobrir aquestes cures, especialment en aquelles dones amb major capital cultural.<\/p>\n

II Congr\u00e9s Internacional d’Antropologia Feminista, 1-3 de juliol de 2024<\/strong><\/span><\/p>\n

Pand\u00e8mia i temps d’atenci\u00f3: canvis i perman\u00e8ncies<\/strong>
\nIsa Nadal Amengual, Marta Lux\u00e1n Serrano, Carme Vivancos-S\u00e1nchez
\nPartim de la idea que la pand\u00e8mia ha posat de manifest les conseq\u00fc\u00e8ncies de la mercantilitzaci\u00f3 d’espais p\u00fablics, col\u00b7lectius i solidaris sobre la vida comuna (Fraser, 2014), accelerant i agreujant processos socials que ja estaven prenent forma (Comas, 2023; Lux;n et al., 2023). Pel que fa a l’organitzaci\u00f3 social de les cures, mentre que en alguns casos el confinament va permetre dedicar m\u00e9s temps a les cures i va propiciar un \u00abredescobriment\u00bb de la llar com a entorn segur i de les cures com a activitat restauradora i satisfact\u00f2ria, en d’altres va constituir una \u00abnova crisi de les cures\u00bb (Mor\u00e9, 2020). Aix\u00ed, com en tantes altres ocasions d’emerg\u00e8ncia, el temps, el treball i el cos de les dones van resistir la situaci\u00f3 i van sostenir la vida quotidiana (Sagastizabal i Legarreta, 2023). Investiguem l’articulaci\u00f3 dels temps abans, durant i despr\u00e9s de la pand\u00e8mia a partir de les narratives i hist\u00f2ries de vida de 29 dones amb responsabilitats assistencials als territoris del Pa\u00eds Basc, Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana, realitzades en el marc del projecte RESCUPAN I+D (PID2020-118801RB-I00). Prestem especial atenci\u00f3 a les fam\u00edlies en situacions m\u00e9s cr\u00edtiques, com les fam\u00edlies monoparentals, ja que van experimentar m\u00e9s estr\u00e8s, fatiga, sobrec\u00e0rrega familiar, falta de temps per a l’autocura (Carbonero et al., 2021) i, especialment, dificultats per comptar amb suport comunitari, xarxa social o familiar que, abans del confinament, podrien mitigar i millorar les seves realitats (Brey et al., 2023). Aprofundim en els canvis que la pand\u00e8mia pot haver comportat com a possible element rellevant per a una major visibilitat i reconeixement social de les cures, abordant de manera especial les transformacions en l’\u00e0mbit de les normes, els valors i els imaginaris socials en relaci\u00f3 amb les cures i els usos del temps en pand\u00e8mia i postpand\u00e8mia.<\/p>\n

XV Congreso Espa\u00f1ol de Sociolog\u00eda, 26-29 juny 2024<\/strong><\/span><\/p>\n

G\u00e8nere, benestar i comunitat: la reconfiguraci\u00f3 social de les cures en pand\u00e8mies<\/strong>
\nCarme Vivancos-S\u00e1nchez, Elisabet Almeda Samaranch, M\u00e0rius Dom\u00ednguez Amor\u00f3s
\n1) Introducci\u00f3:
\nEn les \u00faltimes d\u00e8cades s’ha desenvolupat una \u00e0mplia l\u00ednia de recerca sobre la (re)organitzaci\u00f3 social de les cures en un context de profundes transformacions sociodemogr\u00e0fiques, capitalisme global i diferents r\u00e8gims de benestar. Els canvis demogr\u00e0fics, l’impacte de la crisi econ\u00f2mica i financera en l’oferta de serveis p\u00fablics i en les condicions de vida de les persones, l’augment de la participaci\u00f3 femenina en el mercat laboral, sense que aix\u00f2 repercuteixi en la disminuci\u00f3 de la dedicaci\u00f3 de les dones al treball de cura, i els canvis simb\u00f2lics en l’imaginari col\u00b7lectiu dels rols i identitats de g\u00e8nere, s\u00f3n alguns dels aspectes principals d’aquestes transformacions. I totes elles han suposat una demanda creixent de necessitats socials i de cures que, en cont\u00ednua evoluci\u00f3, s’han anat plantejant per ser conceptualitzades de nou, millor ateses i reivindicades de manera diferent (Almeda, 2015; Carrasquer, 2013; Ezquerra, 2012; Gonz).lez y Guill\u00e9n, 2018; Le\u00f3n y Pavolini, 2014; Mart\u00ednez Bujan y Mart\u00ednez Virto, 2015; Moreno et al., 2013; OIT, 2018; P\u00e9rez Orozco, 2014; Torns y Recio, 2012; Yeates, 2012). No obstant aix\u00f2, en aquestes transformacions que operen en un marc on la divisi\u00f3 sexual del treball persisteix amb pocs canvis, les dones continuen sent les principals cuidadores de les nostres societats del benestar (Carrasco i Dom\u00ednguez, 2011; Dur.n, 2012; G.lvez, Rodr\u00edguez i Dom\u00ednguez, 2011). I de sobte va arribar la pand\u00e8mia de la COVID-19, amb tots els seus rostres i reptes, reorganitzant cures, llocs de treball i valors. Per\u00f2, tot i que va ser un per\u00edode de canvi i renovaci\u00f3 en alguns aspectes, la incid\u00e8ncia real del treball de cura, la seva valoraci\u00f3 social, econ\u00f2mica o pol\u00edtica, el seu suport a les pol\u00edtiques p\u00fabliques i la seva vida quotidiana, en la majoria de llars, encara no est\u00e0 prou reconeguda i recolzada, i continua recaient en les dones, especialment les que tenen responsabilitats familiars. L’objectiu d’aquesta comunicaci\u00f3 \u00e9s comen\u00e7ar a aprofundir en l’estudi de la reorganitzaci\u00f3 social de les cures durant el per\u00edode de la pand\u00e8mia a l’Estat espanyol, emfatitzant possibles canvis o perman\u00e8ncies en relaci\u00f3 amb el \u201cabans de la pand\u00e8mia\u201d, per\u00f2 tamb\u00e9 en el per\u00edode just despr\u00e9s de l’etapa de confinament per la COVID-19.
\n2) Enfocament te\u00f2ric-metodol\u00f2gic
\nL’enfocament te\u00f2ric es basa en diferents l\u00ednies tem\u00e0tiques, com l’estudi del temps, el treball productiu i reproductiu, la cura i el benestar; la perspectiva te\u00f2rica sobre la ciutadania, els moviments socials, la comunitat, les xarxes socials i pol\u00edtiques; l’estudi dels reptes i dilemes de les transformacions familiars i la salut reproductiva; o la investigaci\u00f3 sobre les transformacions socials i la desigualtat (migraci\u00f3, envelliment, pobresa…).
\nLa nostra recerca es basa en una metodologia mixta, quantitativa i qualitativa i des d’una perspectiva no androc\u00e8ntrica. Les an\u00e0lisis han pres a Europa (EU27) com a refer\u00e8ncia en la part quantitativa, i s’han especificat en els quatre territoris implicats en el projecte en la part qualitativa. En aquest article ens centrarem en l’enfocament qualitatiu.
\nEn el treball qualitatiu s’han realitzat 29 entrevistes semiestructurades a dones amb responsabilitats cuidadores i vuit grups de discussi\u00f3 amb organitzacions i associacions de la societat civil que han desenvolupat tasques de suport comunitari i cooperaci\u00f3 m\u00fatua durant la pand\u00e8mia. Tant les entrevistes com els grups de discussi\u00f3 es van dur a terme en els quatre territoris indicats. El treball de camp per a les entrevistes i grups focals es va dur a terme entre novembre de 2022 i febrer de 2023.
\nLa selecci\u00f3 de participants s’ha desenvolupat a trav\u00e9s d’un presumpte mostreig de bola de neu; s’han tingut en compte la diversitat de treballs assistencials, les responsabilitats en l’atenci\u00f3 de menors dependents i\/o dependents, persones grans dependents o persones amb diversitat funcional i\/o necessitats especials de salut mental. A m\u00e9s, s’han considerat diferents perfils de treball, situacions d’especial vulnerabilitat, diversos entorns geogr\u00e0fics i el que cada territori considerava clau per abastar diferents realitats sociodemogr\u00e0fiques. Les entrevistes tenien com a objectiu obtenir \u201chist\u00f2ries\u201d de les persones per tal d’entendre les seves experi\u00e8ncies, percepcions i punts de vista sobre la COVID-19, el confinament i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies en relaci\u00f3 amb el treball de cura.
\nVam realitzar \u201centrevistes a l’episodi\u201d d’entre una i dues hores en les quals discut\u00edem sis temes principals. Per donar una breu descripci\u00f3 de la mostra, cal destacar que l’edat de la nostra mostra oscil\u00b7la entre els 35 i els 65 anys, que \u00e9s l’edat mitjana de les dones entrevistades, 47. La seva ocupaci\u00f3 tamb\u00e9 varia i evidencia diferents realitats laborals, treballadores dom\u00e8stiques i\/o treballadores d’atenci\u00f3 a la gent gran, Kellys, professionals de l’educaci\u00f3, el treball social, la salut, el dret, les vendes, les treballadores sexuals, un conductor d’autob\u00fas i una actriu. Pel que fa a la tipologia de la llar, diferenciem nou perfils diferents: 1) amb parella i depend\u00e8ncia, 2) amb parella i fills menors dependents, 3) amb parella i fills adults dependents, 4) amb parella i fills menors dependents i fills adults dependents, 5) amb parella i fills menors dependents i fills adults dependents, 6) sense parella i ancians dependents, 7) monoparentals amb ancians dependents, 8) monoparentals amb fills menors dependents, 9) monoparentals amb fills adults dependents.
\nEl m\u00e8tode de selecci\u00f3 de participants i entitats en els grups focals seguia la seg\u00fcent l\u00f2gica: 1) havien d’haver jugat un paper actiu en una xarxa, grup d’ajuda m\u00fatua o ONG que s’havia organitzat durant la pand\u00e8mia per proporcionar atenci\u00f3 als col\u00b7lectius vulnerables, sense ser els l\u00edders d’aquestes entitats; 2) havia de reflectir la diversitat territorial (barris) i sectorial (grups) de les xarxes d’ajuda m\u00fatua i ONG; 3) havia de reflectir la diversitat de g\u00e8nere, edat i origen\/provenn\u00e7a.
\nTotes les dades s’han analitzat mitjan\u00e7ant un enfocament tem\u00e0tic inductiu que considera marcs d’intervenci\u00f3, refer\u00e8ncies metodol\u00f2giques i coneixements aplicats, aix\u00ed com la capacitat d’abordar les desigualtats socials.
\n3) Resultats
\nCom ja s’ha indicat, el projecte presentat aqu\u00ed \u00e9s un treball en curs, per al qual encara no \u00e9s possible extreure an\u00e0lisis definitives de resultats o conclusions. En el moment d’escriure els primers articles del projecte s’han acordat sis \u00e0rees tem\u00e0tiques clau per aprofundir en les experi\u00e8ncies de les persones entrevistades, aix\u00ed com les narratives extretes dels grups de discussi\u00f3. A) el paper de la comunitat durant la pand\u00e8mia, b) els treballadors dom\u00e8stics i assistencials, c) la salut mental, l’habitatge i el treball social, d) els canvis i la perman\u00e8ncia abans i despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, e) els discursos sobre les cures, f) les interseccionalitats.
\nTot i que no es poden extreure conclusions definitives, un cop finalitzat el proc\u00e9s de treball de camp, podem aventurar-nos a dir el que ja ten\u00edem previst en les hip\u00f2tesis: la pand\u00e8mia de la COVID-19 ha tingut un efecte molt important en la resignificaci\u00f3 de les cures, per\u00f2 queden reptes per a una reassignaci\u00f3 social de les cures cap a un model m\u00e9s just i igualitari en termes de g\u00e8nere. En la presentaci\u00f3 d’aquesta comunicaci\u00f3 (si s’accepta) esperem poder donar resultats m\u00e9s concrets i concisos.<\/p>\n

Transformaci\u00f3 i continu\u00eftat en els discursos sobre les cures en el context de la COVID-19<\/strong>
\nJordi Bonet-Mart\u00ed, Sandra Obiol Franc\u00e9s, Jokin Azpiazu Carballo
\n1) Introducci\u00f3: presentaci\u00f3 i objectius
\nEn els \u00faltims anys han aparegut diferents discursos en l’imaginari social (la cura com a responsabilitat col\u00b7lectiva, l’autocura, la reivindicaci\u00f3 del treball de cura…) que tenien com a objectiu articular una resposta basada en els drets a la crisi assistencial que afecta les nostres societats. No obstant aix\u00f2, amb l’esclat de la pand\u00e8mia de la COVID-19 i les mesures de distanciament social associades, aquests discursos emergents van entrar en contradicci\u00f3 amb els discursos oficials basats en el model m\u00e8dic hegem\u00f2nic i que fomentaven la responsabilitat individual i la rehogaritzaci\u00f3 de les cures. En aquest article, ens vam proposar entendre com l’impacte de la COVID-19 ha portat a una transformaci\u00f3 dels discursos socials sobre les cures, especialment aquells que apel\u00b7len a noves maneres d’entendre i organitzar les cures.
\n2) Enfocament te\u00f2ric-metodol\u00f2gic
\nEls resultats que presentem aqu\u00ed s’emmarquen en el projecte I+D+i RESCUPAN \u201cLa reorganitzaci\u00f3 social de l’atenci\u00f3 en pand\u00e8mies: Benestar, comunitat i g\u00e8nere\u201d (Ref. PID2020-118801RB-I00 ). Tot i que la recerca adopta un enfocament multim\u00e8tode, en aquesta comunicaci\u00f3 ens centrarem a mostrar els principals resultats qualitatius de l’an\u00e0lisi d’un corpus de 30 entrevistes en profunditat a dones amb responsabilitats assistencials, dins i fora de la llar, en diferents territoris de l’Estat espanyol. L’objectiu de les entrevistes era con\u00e8ixer com havien organitzat les cures a casa seva abans, durant i despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, i la metodologia d’an\u00e0lisi utilitzada va ser l’an\u00e0lisi sociol\u00f2gica del sistema discursiu.
\n3) Resultats: principals aportacions, troballes i conclusions
\nL’an\u00e0lisi desenvolupada ens ha perm\u00e8s identificar com l’esclat de la pand\u00e8mia de la COVID-19 va representar un moment d’interrupci\u00f3 de la normalitat en el qual es va produir una hibridaci\u00f3 de discursos tradicionals sobre les cures (la cura com a obligaci\u00f3, les cures generalitzades, etc.) amb discursos emergents (la cura com a responsabilitat col\u00b7lectiva, la centralitat de l’autocura, la revaloraci\u00f3 de les cures) que des de diferents corrents del feminisme com la Teoria de la Reproducci\u00f3 Social havien q\u00fcestionat l’organitzaci\u00f3 social de les cures vigent en les nostres societats. No obstant aix\u00f2, l’an\u00e0lisi mostra com en molts casos aquesta hibridaci\u00f3 entre discursos tradicionals i emergents, lluny de proposar una repolititzaci\u00f3 de les cures, va acabar portant a una progressiva despolititzaci\u00f3 del seu potencial reivindicatiu, ja que va ser captada per l’economia de les cures i una constant apel\u00b7laci\u00f3 a l’emotivitat congruent amb els models de subjectivaci\u00f3 neoliberal i que apareix com a transversal a les diferents posicions socials.
\nNo obstant aix\u00f2, l’an\u00e0lisi tamb\u00e9 mostra l’emerg\u00e8ncia de resist\u00e8ncies i ruptures discursives respecte a l’economia de les cures i la gesti\u00f3 emocional de les cures, especialment entre aquells posicionaments discursius que no van interrompre la seva activitat laboral mentre realitzaven treballs essencials durant la pand\u00e8mia o que es van implicar en xarxes de solidaritat i suport mutu que van sorgir als territoris.
\nEn conclusi\u00f3, l’an\u00e0lisi mostra com, en un context d’excepcionalitat, una separaci\u00f3 entre la demanda de cures i les condicions materials en qu\u00e8 es proporciona pot acabar portant a la seva despolititzaci\u00f3. Per tant, cal parar atenci\u00f3 a les ruptures discursives que permeten reconnectar la q\u00fcesti\u00f3 de les cures amb la just\u00edcia social, ja que apunten a altres maneres d’acostar-se a l’organitzaci\u00f3 social de les cures que no es poden retornar a la l\u00f2gica neoliberal basada en l’apel\u00b7laci\u00f3 a la responsabilitat individual i la gesti\u00f3 positiva de les emocions.<\/p>\n

La reorganitzaci\u00f3 social de les cures en la pand\u00e8mia. Benestar, comunitat i g\u00e8nere. Revisi\u00f3 dels q\u00fcestionaris del CIS<\/strong>
\nM\u00e0rius Dom\u00ednguez Amor\u00f3s, Leon Freude, Carme Vivancos S\u00e1nchez, Marta Luxan Serrano
\n1) Introducci\u00f3:
\nLa pand\u00e8mia de la COVID-19 ha suposat importants transformacions socials. En relaci\u00f3 amb el treball de cures, estem assistint a una (re) familiaritzaci\u00f3 \/ (re) domesticaci\u00f3 d’algunes necessitats assistencials, modificant estrat\u00e8gies familiars per donar resposta al treball assistencial i reproductiu. En aquest sentit, s’accentua la crisi assistencial, consolidant les desigualtats socials per classe i g\u00e8nere. L’afebliment de l’estat com a prove\u00efdor de cures posa l’accent en el paper de les iniciatives comunit\u00e0ries, per\u00f2 tamb\u00e9 obliga a una major implicaci\u00f3 dels homes en el treball de cures no remunerades, tradicionalment feminitzades.
\n2) Planteamiento te\u00f3rico-metodol\u00f3gico
\nPer contrastar aquestes propostes a nivell de l’Estat espanyol hem revisat les enquestes realitzades pel Centre d’Investigacions Sociol\u00f2giques (CIS) en el context de la pand\u00e8mia de la COVID-19. L’objectiu era identificar aquells indicadors que fan refer\u00e8ncia a les necessitats, la distribuci\u00f3 i l’avaluaci\u00f3 del treball de cures i que permeten aprofundir en els processos de desigualtat social. A m\u00e9s, pretenem mesurar el canvi derivat de la pand\u00e8mia de la COVID-19. Tot i que no hi ha q\u00fcestionaris espec\u00edfics sobre treball de cures (pagats o no), el treball de cures est\u00e0 present en tots els q\u00fcestionaris espec\u00edfics de pand\u00e8mia realitzats durant la pand\u00e8mia, ja sigui en preguntes espec\u00edfiques o en elements de resposta en bateries m\u00e9s \u00e0mplies.
\n3) Resultats: principals aportacions, resultats i conclusions
\nPer a aquesta presentaci\u00f3, l’an\u00e0lisi es limita a les enquestes CIS Efectos y Consequencias del Coronavirus I-VI. Aquestes sis rondes s’han recollit en l’interval de temps entre octubre de 2020 i desembre de 2021. Tot i que les enquestes no s\u00f3n id\u00e8ntiques, algunes preguntes es repeteixen en diferents q\u00fcestionaris. En concret, preguntes retrospectives que permetin mesurar el canvi pre i postpand\u00e8mia. Aqu\u00ed es presenten les preguntes i \u00edtems m\u00e9s rellevants per a l’an\u00e0lisi de la reorganitzaci\u00f3 social de les cures en el context de la pand\u00e8mia de la COVID-19.
\nMesura del canvi
\nEn les enquestes l’element temporal que permet mesurar el canvi \u00e9s sempre subjectiu i basat en la percepci\u00f3. Concretament els q\u00fcestionaris es pregunten si alguna cosa es fa (o es valora) m\u00e9s, menys o igual (o millor, pitjor o igual) des de l’estat d’alarma o pand\u00e8mies\/confinament en general. Alternativament, els q\u00fcestionaris formulen preguntes d’aquesta manera: com es va fer (o es va valorar) alguna cosa a principis d’any (prepand\u00e8mia) o en els 12 mesos anteriors a la pand\u00e8mia i com es valora ara.
\nEn aquest sentit, \u00e9s important assenyalar que les enquestes del CIS ens restringeixen als canvis en la percepci\u00f3\/valors al voltant de les cures pre-pand\u00e8mia\/post-pand\u00e8mia o pre-confinament (1)-confinament (2)-post-confinament (3). No fan refer\u00e8ncies als per\u00edodes anteriors a la crisi 2008, crisi 2008 i recuperaci\u00f3 de crisi que tamb\u00e9 formen part del nostre projecte de recerca.
\nCom que algunes preguntes es repeteixen en diferents q\u00fcestionaris, tamb\u00e9 podem analitzar el canvi durant les pand\u00e8mies.
\nVariables i elements m\u00e9s rellevants
\nPel que fa al treball de cura hem vist que m\u00e9s del 70% dels entrevistats afirma que han estat fent m\u00e9s tasques dom\u00e8stiques des de les pand\u00e8mies. Tamb\u00e9 afirmen que han estat fent m\u00e9s treball de cura per a altres membres de la llar. Tamb\u00e9 vam observar que el treball de cura de la poblaci\u00f3 activa per a avis\/mares disminu\u00efa. A m\u00e9s, el treball de cura dels avis\/mares cap als nets va disminuir fortament. Una majoria diu que van dedicar el mateix temps a la cura en comparaci\u00f3 amb abans de les pand\u00e8mies; no obstant aix\u00f2, la segona opci\u00f3 freq\u00fcent \u00e9s que el temps dedicat a la cura ha augmentat des de les pand\u00e8mies. El comportament de compra tamb\u00e9 va canviar: per exemple, el menjar fresc i el menjar cuinat s’ordenen m\u00e9s sovint a trav\u00e9s d’internet.
\nTamb\u00e9 disposem de dades relatives a xarxes personals i pr\u00e0ctiques familiars, salut mental, home office i conciliaci\u00f3, aix\u00ed com l’avaluaci\u00f3 de les institucions.
\nPrevisions de t\u00e8cniques
\nTamb\u00e9 es presentaran models operatius que permetin identificar aquelles variables sociodemogr\u00e0fiques i de control que tenen m\u00e9s poder explicatiu per detectar les desigualtats socials en la reorganitzaci\u00f3 social de les cures. El g\u00e8nere t\u00e9 un paper clau en aquestes an\u00e0lisis i per tant volem procedir amb alguna an\u00e0lisi bivariant per g\u00e8nere primer.
\nHoritz\u00f3 comparatiu del projecte
\nFormen part de la xarxa INCASI amb l’objectiu de dialogar amb realitats llatinoamericanes. En el futur ens agradaria poder incloure comparacions relatives a la (re) familiaritzaci\u00f3 \/ (re) domesticaci\u00f3 d’algunes necessitats d’atenci\u00f3, modificant estrat\u00e8gies familiars per donar resposta al treball assistencial i reproductiu.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

16a Confer\u00e8ncia de l’Associaci\u00f3 Europea de Sociologia (ESA), del 26 al 29 d’agost de 2024 G\u00e8nere, benestar i comunitat: La reconfiguraci\u00f3 social de les cures en pand\u00e8mies Elisabet Almeda Samaranch, M\u00e0rius Dominguez Amor\u00f3s, Carme Vivancos-Sanchez L’objectiu de la comunicaci\u00f3 \u00e9s presentar alguns dels resultats de la recerca sobre \u00abLa reorganitzaci\u00f3 social de les cures durant … Llegiu m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1040","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1040","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1040"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1040\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1049,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1040\/revisions\/1049"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1040"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}