{"id":1226,"date":"2025-06-30T15:41:17","date_gmt":"2025-06-30T13:41:17","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/?page_id=1226"},"modified":"2025-06-30T16:42:42","modified_gmt":"2025-06-30T14:42:42","slug":"comunicacions-presentades-al-2025","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/comunicacions-presentades-al-2025\/","title":{"rendered":"Comunicacions presentades al 2025"},"content":{"rendered":"

III Congreso Internacional de sociolog\u00eda de la AVS (23-25 de gener):<\/strong><\/span><\/p>\n

\u201cTreballadores de la Cura a Espanya: Invisibilitat i Estrat\u00e8gies en el Context de la Pand\u00e8mia\u201d<\/strong>Anna Morero Beltr\u00e1n, Rosa Ortiz Monera, Maria Ant\u00f2nia Carbonero Gamund\u00ed, Lara Borin Campoli.<\/p>\n

Aquesta comunicaci\u00f3 presenta part dels resultats de l’an\u00e0lisi qualitativa realitzada en el marc del projecte I+D \u00abLa Reorganitzaci\u00f3 Social de la Cura durant la Pand\u00e8mia\u00bb, finan\u00e7at pel Ministeri de Ci\u00e8ncia i Innovaci\u00f3 (PID2020-118801RB-I00). L’objectiu del projecte \u00e9s aprofundir en la comprensi\u00f3 de l’organitzaci\u00f3 social de la cura durant la pand\u00e8mia a Espanya. Es van dur a terme un total de vint-i-nou entrevistes en profunditat amb dones que tenien responsabilitats de cura durant aquest per\u00edode, aix\u00ed com vuit grups de discussi\u00f3 amb organitzacions de la societat civil. Els resultats que presentem se centren en l’impacte de la pand\u00e8mia en les dones que treballaven en el sector de la cura. La nostra an\u00e0lisi es basa en set entrevistes amb treballadores de la cura i dom\u00e8stiques, aix\u00ed com en les aportacions dels grups de discussi\u00f3. Els seus testimonis revelen que, malgrat que la pand\u00e8mia era un moment potencial per recon\u00e8ixer la vulnerabilitat de la societat i la import\u00e0ncia cr\u00edtica del treball de cura, les empleades del sector de la cura se sentien desvalorades i ignorades, sense ser inicialment reconegudes com a treballadores essencials. A m\u00e9s, no van rebre el mateix nivell de reconeixement social que altres sectors. Tamb\u00e9 ressaltem com la precarietat i l’explotaci\u00f3 que van patir les dones d’aquest sector es van agravar durant la pand\u00e8mia. Utilitzant un enfocament interseccional, mostrem que la desvaloritzaci\u00f3 i la precaritzaci\u00f3 d’aquest treball no nom\u00e9s estan vinculades al g\u00e8nere, sin\u00f3 tamb\u00e9 a factors com l’origen, l’\u00e8tnia i l’estatus migratori. En aquest context, el suport comunitari va jugar un paper crucial en l’assist\u00e8ncia al sector.<\/p>\n

\u201cRedes de apoyo mutuo durante la Covid19: mediaci\u00f3n y amortiguaci\u00f3n de las desigualdades de g\u00e9nero y classe<\/strong>\u201d <\/strong>Clara Camps, Ignasi Bernat i Elisabet Almeda<\/p>\n

Les xarxes de suport mutu han funcionat com a mediadores de l’augment de les desigualtats de g\u00e8nere i classe causades arran de la Covid19. Davant les estrat\u00e8gies desplegades per part de l’Estat per fer front a la crisi basada b\u00e0sicament en les mesures de confinament, als ERTO’s, ia una abs\u00e8ncia temporal de la funci\u00f3 reproductora social de l’Estat (escoles, serveis socials, casals de la gent gran, etc.) es produeix una rehogaritzaci\u00f3 de les feines de cura. Aquesta reclusi\u00f3 for\u00e7ada a la llar arran dels confinaments torna a posar al centre la fam\u00edlia nuclear com a garant de la reproducci\u00f3 social. Tot i les transformacions familiars de les darreres d\u00e8cades, ens trobem amb un fort repunt i auge de la divisi\u00f3 sexual del treball, de les desigualtats de g\u00e8nere i de la viol\u00e8ncia masclista. En aquest marc, les classes socials que no poden resoldre les necessitats a trav\u00e9s de la rehogaritzaci\u00f3 per la seva posici\u00f3 dins d’un mercat de treball precari i informal s\u00f3n les que necessitaran m\u00e9s de les xarxes de suport mutu, de les institucions religioses i de l’ajuda de la comunitat. Aquesta crisi de reproducci\u00f3 social tindr\u00e0 dues vessants a qu\u00e8 les xarxes de suport mutu intentaran donar resposta: econ\u00f2miques i de cura. Per tant, a trav\u00e9s de la comprensi\u00f3 de les funcions i dels usos que es va fer les xarxes de suport mutu observem com els processos de rehogaritzaci\u00f3 agafen formes i pr\u00e0ctiques diferents en funci\u00f3 de la classe social i de la posici\u00f3 econ\u00f2mica que s’ocupa al mercat de treball. \u00c9s aix\u00ed, com podem comprendre les xarxes de suport mutu com a mediadores i esmorte\u00efdores de les desigualtats de g\u00e8nere i classe. Precisament, la rehogaritzaci\u00f3 havia descarregat certes funcions a la fam\u00edlia ia la divisi\u00f3 social del treball. Aix\u00f2 ha de ser emmarcat a la dial\u00e8ctica Estat-mercat-fam\u00edlia-comunitat i com es van despla\u00e7ant certes c\u00e0rregues de reproducci\u00f3 social. Les xarxes de suport mutu van funcionar com l’anvers de l’ordre social i el g\u00e8nere de la nostra societat.Els resultats provenen de: Dom\u00ednguez Amor\u00f3s, Mario; Almeda Samaranch, Elisabet La reorganitzaci\u00f3 social de la cura en pand\u00e8mia: Benestar, comunitat i g\u00e8nere. PID2020-118801RB-I00. 01\/09\/2021-31\/08\/2025.<\/p>\n

\u201cProcesos de cuidado, trayectorias laborales y reorganizaci\u00f3n social\u201d <\/strong>M\u00e0rius Dom\u00ednguez i Amor\u00f3s (coordinador de la taula de treball)\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u201cLa reorganizaci\u00f3n social de los cuidados durante la pandemia: g\u00e9nero, desigualdad y respuestas comunitarias\u201d <\/strong>M\u00e0rius Dom\u00ednguez i Amor\u00f3s i Sandra Obiol<\/p>\n

L’objectiu d’aquesta comunicaci\u00f3 \u00e9s presentar alguns dels resultats de la investigaci\u00f3 sobre \u201cLa reorganitzaci\u00f3 social de les cures durant la pand\u00e8mia: Benestar, Comunitat i G\u00e8nere\u201d, realitzada per diversos grups de recerca de Catalunya, Euskal Herria, Pa\u00eds Valenci\u00e0 i Balears. Pretenem analitzar els impactes socials de la COVID-19 sobre les necessitats de cura de les llars, les seves conseq\u00fc\u00e8ncies sobre les desigualtats de g\u00e8nere i la reorganitzaci\u00f3 social del treball de cura, aix\u00ed com el paper de les organitzacions i xarxes comunit\u00e0ries de suport i solidaritat. La nostra hip\u00f2tesi general \u00e9s que la pand\u00e8mia de COVID-19 i les mesures associades han provocat el retorn a la llar de certes necessitats de cures que abans s’externalitzaven, modificant les estrat\u00e8gies individuals, familiars i col\u00b7lectives de gesti\u00f3 del treball de cures. Aquest canvi ha provocat un agreujament de la crisi de les cures, consolidant i perpetuant les desigualtats socials, en particular les que afecten el benestar dels grups m\u00e9s vulnerables, i tamb\u00e9 ha impulsat laparici\u00f3 diniciatives de solidaritat clau a nivell comunitari. \u00c9s evident la import\u00e0ncia del treball de cures en el sosteniment de les actuals estructures socials i els reptes a qu\u00e8 ens enfrontem per redistribuir aquestes tasques cap a un model m\u00e9s just i igualitari. Des d’una perspectiva cr\u00edtica i no androc\u00e8ntrica, proposem una estrat\u00e8gia metodol\u00f2gica mixta: d’una banda, una aproximaci\u00f3 quantitativa a trav\u00e9s de la sistematitzaci\u00f3 i an\u00e0lisi de fonts de dades secund\u00e0ries relacionades amb la gesti\u00f3 del temps i el treball de cures, i de l’altra, una aproximaci\u00f3 qualitativa que implica entrevistes en profunditat a dones amb responsabilitats de cures i grups de discussi\u00f3 amb entitats socials de suport. Aquesta investigaci\u00f3 contribueix a una comprensi\u00f3 m\u00e9s profunda de la reconfiguraci\u00f3 de la cura, particularment en el context d’unitats familiars cada cop m\u00e9s diverses i complexes.<\/p>\n

 <\/p>\n

Segundo Congreso Latinoamericano de Estudios de G\u00e9nero y Cuidados (19-21 de mar\u00e7): <\/strong>Miradas Latinoamericanas al Cuidado.<\/em><\/span><\/p>\n

\u201cLa articulaci\u00f3n de indicadores micro y macrosociales en el an\u00e1lisis comparativo de las desigualdades de g\u00e9nero en el trabajo de cuidados\u201d<\/strong> M\u00e0rius Dom\u00ednguez i Amor\u00f3s<\/p>\n

Les transformacions de les societats occidentals contempor\u00e0nies, des de l’impacte de la crisi econ\u00f2mica, han comportat canvis en el model d’organitzaci\u00f3 social i, concretament, en les maneres de donar resposta a les necessitats de cures i la seva provisi\u00f3. L’afebliment de l’estat del benestar, amb pol\u00edtiques d’ajust estructural que afecten l’oferta de serveis p\u00fablics, i la inaccessibilitat de les fam\u00edlies als serveis que ofereix el mercat, han augmentat la feina de cures no remunerada realitzada a l’interior de les llars.<\/p>\n

Estudis recents mostren, entre els seus resultats, la debilitat explicativa d’aquelles variables relacionades amb les perspectives te\u00f2riques microsocials aix\u00ed com la import\u00e0ncia d’incorporar aspectes \u201csubjectius\u201d relacionats amb les normes i els valors socials de \u201cconstrucci\u00f3 de g\u00e8nere\u201d. Aix\u00f2 \u00e9s, donant validesa a les aproximacions que confirmen la necessitat d’incorporar tant la perspectiva te\u00f2rica dels \u00abrols de g\u00e8nere\u00bb, aix\u00ed com els factors macrosocials (estructurals, institucionals i culturals) a l’an\u00e0lisi de les bretxes de g\u00e8nere en el treball de cures.<\/p>\n

La rellev\u00e0ncia d’analitzar com els factors institucionals i culturals poden influir en el treball no remunerat, permet avan\u00e7ar en l\u00ednies d’an\u00e0lisi en diferents direccions: com afecten el significat i la magnitud dels efectes de les caracter\u00edstiques individuals a la divisi\u00f3 sexual del treball; i la incid\u00e8ncia de pol\u00edtiques socials que afectin lestructura de locupaci\u00f3 i la prestaci\u00f3 de serveis p\u00fablics dassist\u00e8ncia social.<\/p>\n

L’objectiu d’aquesta pon\u00e8ncia \u00e9s identificar i analitzar els principals factors que, tant individualment com contextualment, poden estar relacionats amb la bretxa de g\u00e8nere en la realitzaci\u00f3 i distribuci\u00f3 del treball no remunerat i de cura dins de les llars. Espec\u00edficament es presenta l’operacionalitzaci\u00f3 d’un sistema d’indicadors socials que permeti l’an\u00e0lisi de l’impacte d’aquestes formes d’organitzaci\u00f3 social de la cura i el benestar. La proposta d\u201findicadors socials es pot utilitzar en an\u00e0lisis comparatives entre diferents pa\u00efsos tenint en compte la din\u00e0mica social, l\u201fespecificitat i la comparabilitat dels contextos sociohist\u00f2rics i culturals.<\/p>\n

Mitjan\u00e7ant l’an\u00e0lisi de les enquestes de l’\u00fas del temps a Argentina, Xile, Uruguai i Espanya, la pon\u00e8ncia pret\u00e9n ser una aportaci\u00f3 als estudis comparatius, avan\u00e7ant en el coneixement dels factors explicatius de la bretxa de g\u00e8nere en el temps de cures a l’interior de les llars (i) desglossant les condicions macrosocials en les dimensions fonamentals; (ii) mostrant la influ\u00e8ncia dels recursos individuals; i (iii) incorporant alguns indicadors subjectius que estan relacionats amb la bretxa de g\u00e8nere en l’assignaci\u00f3 i la distribuci\u00f3 d’aquest treball.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

VIII Seminario Internacional de Desigualdad y Movilidad Social en Am\u00e9rica Latina (24-26 de mar\u00e7).<\/strong><\/span><\/p>\n

\u201cPrecio, coste y remuneraci\u00f3n del trabajo dom\u00e9stico: un estudio de la plataforma digital brasile\u00f1a Parafuzo<\/em>\u201d <\/strong>M\u00e0rius Dom\u00ednguez i Amor\u00eds, Lara Campoli<\/p>\n

Introducci\u00f3: presentaci\u00f3 i objectius<\/em><\/p>\n

Brasil \u00e9s el pa\u00eds amb m\u00e9s treballadores dom\u00e8stiques del m\u00f3n. L’ocupaci\u00f3 dom\u00e8stica representa l’agrupaci\u00f3 ocupacional m\u00e9s gran de les dones brasileres, especialment de les dones negres amb baixos nivells d’educaci\u00f3 i de fam\u00edlies pobres. El 2019, hi havia 6,3 milions de persones empleades all\u00e0, el 92% de les quals eren dones (IBGE, 2020).<\/p>\n

Les treballadores dom\u00e8stiques presten serveis essencials per al manteniment de la llar i de les fam\u00edlies. Tot i l’important valor d’aquestes feines a l’economia i per al desenvolupament social de les poblacions, aquest treball es caracteritza per la informalitat, la inseguretat i l’explotaci\u00f3 de professionals que sovint es troben sense protecci\u00f3 legal.<\/p>\n

Recentment, el treball dom\u00e8stic remunerat ha vist l?entrada d?intermediaris digitals. Les investigacions sobre la plataformitzaci\u00f3 dels serveis mostren que les implicacions del treball de plataforma s\u00f3n ambivalents. D’una banda, hi ha la possibilitat que els treballadors obtinguin m\u00e9s resultats combinats amb horaris m\u00e9s flexibles. De l’altra, es produeix una p\u00e8rdua de poder com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les pr\u00e0ctiques de control, vigil\u00e0ncia i gesti\u00f3 desenvolupades per les plataformes (Hunt; Machingura, 2016).<\/p>\n

Tot i que alguns aspectes d’aquestes observacions s’apliquen a tot tipus de plataformes, altres requereixen un examen detallat de les caracter\u00edstiques particulars de cada sector. Una an\u00e0lisi espec\u00edfica dels impactes de les plataformes sobre les treballadores dom\u00e8stiques ha de tenir en compte les formes de desigualtat existents que estructuren aquest treball, el tipus dactivitat que es realitza i les estructures espec\u00edfiques dels mercats laborals existents (Van Doorn, 2017).<\/p>\n

A la llum de les transformacions en el m\u00f3n del treball provocades pel sorgiment i creixement de les plataformes digitals, aquest treball t\u00e9 com a objectiu, per tant, identificar i analitzar els mecanismes desenvolupats i utilitzats per Parafuzo, empresa brasilera l\u00edder en el segment de plataformes d’intermediaci\u00f3 de serveis dom\u00e8stics, per definir els preus dels serveis oferts i la remuneraci\u00f3 de les treballadores treball. Des d’una perspectiva cr\u00edtica, aquesta investigaci\u00f3 pret\u00e9n contribuir a la comprensi\u00f3 dels riscos i les oportunitats que les plataformes representen per a les treballadores dom\u00e8stiques.<\/p>\n

Plantejament te\u00f2ric-metodol\u00f2gic<\/em><\/p>\n

El treball es basa en la literatura sobre el proc\u00e9s de plataformitzaci\u00f3 del treball, destacant els estudis cr\u00edtics d’aquest proc\u00e9s al sector de cures, com els de Hunt i Machingura (2016); Van Doorn (2017); Ticona i Mateescu (2018); Tandon i Rathi (2021) i Fetterolf (2022).<\/p>\n

S’adopta aqu\u00ed la definici\u00f3 de cura proposada per P\u00e9rez Orozco (2014, p. 62): \u201cCuidados son las actividades que regeneran cotidiana y generacionalmente el bienestar f\u00edsico y emocional de las personas\u201d. Aquestes activitats inclouen les tasques d’interacci\u00f3 directa entre les persones, la gesti\u00f3 dels afectes i de les relacions socials i la producci\u00f3 i reproducci\u00f3 dels b\u00e9ns materials necessaris al nostre manteniment f\u00edsic (les tasques habitualment associades al treball dom\u00e8stic, com ara la neteja de les cases).<\/p>\n

La definici\u00f3 adoptada per al concepte de plataformes digitals, alhora, correspon a una combinaci\u00f3 de la concepci\u00f3 de Van Dijck, Poell i Waal (2019) amb la de Krein i Manzano (2022). Els primers autors defineixen les plataformes com \u201c(re-)programmable digital infraestructures that facilitate and shape personalised interactions among end-users and complementors, organised through the systematic collection, algorithmic processing, monetisation, and circulation of data\u201d (Poell; Nieborg; Van Dijck, 2019, p. 03).<\/p>\n

Com entenen Krein e Manzano (2022), m\u00e9s que facilitar o intervindre en les interaccions entre els usuaris, les plataformes tenen un paper actiu en el control i la gesti\u00f3 de la m\u00e0 d’obra. A m\u00e9s d’estipular les condicions necess\u00e0ries per a la inclusi\u00f3, perman\u00e8ncia o exclusi\u00f3 de cada treballador, les plataformes poden definir diferents aspectes del treball, com ara la remuneraci\u00f3 i l’horari laboral. \u00c9s compartint d’aquesta visi\u00f3 que analitzem el Parafus des d’una perspectiva cr\u00edtica.<\/p>\n

Per examinar-la, analitzem la seva p\u00e0gina web, el canal de YouTube i fem simulacions a l’aplicaci\u00f3. A causa de l’escassetat de dades disponibles sobre l’empresa, complementem l’an\u00e0lisi amb una entrevista pilot realitzada a una treballadora registrada a la plataforma. L’objectiu de l’entrevista \u00e9s proporcionar un primer esb\u00f3s del funcionament de la plataforma a partir de l’\u00fas i l’experi\u00e8ncia de la treballadora.<\/p>\n

Resultats: principals aportacions, resultats i conclusions<\/em><\/p>\n

El principal servei que ofereix Parafuzo \u00e9s la neteja residencial, per\u00f2 la plataforma tamb\u00e9 presta serveis de neteja comercial, planxat i muntatge de mobles. L’empresa va ser fundada el 2014 i avui opera a m\u00e9s de 160 ciutats del Brasil. El 2019, la plataforma comptava amb 3.000 professionals registrats i, des de llavors, no hi ha hagut actualitzacions del n\u00famero.<\/p>\n

Els treballs sota control de Parafuzo poden classificar-se com a on location based (OIT, 2021), ja que es tracta de treballs realitzats de forma presencial en llocs concrets. Tamb\u00e9 es categoritzen com a \u201cwork-on-demand via apps\u201d (De Stefano, 2016) i els seus treballadors com a \u201cjust-in-time\u201d, condici\u00f3 en qu\u00e8, encara que estiguin constantment a disposici\u00f3 de l’empresa per treballar, part de la seva jornada laboral no es reconeix com a temps de treball, ja que nom\u00e9s s’utilitza i remunera en la mesura exacta de la demanda (Ab\u00edlio, 2020).<\/p>\n

Segons l’empresa, Parafuzo \u00e9s una plataforma que actua com a \u00abfacilitadora\u00bb i \u00aben col\u00b7laboraci\u00f3 amb milers de professionals\u00bb connectant dos extrems: \u00abels usuaris finals que necessiten ajuda per netejar casa i oficines i els professionals de la neteja que realitzen aquesta activitat\u00bb. A la pr\u00e0ctica, per\u00f2, \u00e9s l’empresa la que determina concretament el valor del treball i la remuneraci\u00f3 dels professionals i que defineix i gestiona la distribuci\u00f3 dels serveis.<\/p>\n

El preu dels serveis dep\u00e8n del tipus de neteja i del nombre d’hores que es vulgui contractar. En sol\u00b7licitar una modalitat de neteja, el client ha d’informar la seva adre\u00e7a, el tipus d’allotjament, el nombre d’habitacions i si vol sol\u00b7licitar tasques addicionals que no estiguin incloses a la neteja sol\u00b7licitada. A partir d’aix\u00f2, una \u201ccalculadora intel\u00b7ligent\u201d estima el temps necessari per a la neteja i, aix\u00ed, el preu del servei.<\/p>\n

Els c\u00e0lculs utilitzats per fixar els preus s’actualitzen di\u00e0riament en funci\u00f3 de les opinions dels clients i els comentaris realitzats a les avaluacions. S’afirma que els preus establerts inclouen el cost del transport i el menjar del professional, cosa que discrepa la treballadora entrevistada, per a qui el bitllet d’autob\u00fas i el cost del menjar formen part del cost que implica la feina.<\/p>\n

Els pagaments pels serveis es realitzen mitjan\u00e7ant transfer\u00e8ncia banc\u00e0ria, sempre la setmana seg\u00fcent a la treballada. Per rebre el pagament, els professionals registrats han de tenir un compte bancari al seu nom a un dels bancs acceptats per la plataforma. L’import rebut correspon a la suma de totes les neteges fetes durant la setmana, menys la quantitat abonada per l’empresa. No es disposa d’informaci\u00f3 recent sobre quina part dels diners pagats queden a les mans de l’empresa.<\/p>\n

Parafus tamb\u00e9 cobra una quota d’afiliaci\u00f3 de R$90 (16,76\u20ac), descomptada en tres quotes de R$30 (5,60\u20ac), en les tres primeres neteges realitzades, aix\u00ed com una quota mensual de R$29,90. Un altre cost correspon als materials de neteja utilitzats en la modalitat de \u00abNeteja Post-Obra\u00bb i \u00abNeteja Pre-Mudan\u00e7a\u00bb, en qu\u00e8 s\u00f3n els professionals els que han de comprar i portar els materials utilitzats.<\/p>\n

No \u00e9s cap novetat que el treball dom\u00e8stic es caracteritzi per la invisibilitat, la precarietat, els baixos ingressos i l’escassa protecci\u00f3 social. El que \u00e9s nou \u00e9s que, amb les plataformes, aquests elements s\u00f3n controlats de manera organitzada. Desprotegides socialment, les treballadores no nom\u00e9s viuen a la incertesa sobre el seu propi salari i c\u00e0rrega de treball, sin\u00f3 que estan subordinades a empreses que organitzen, gestionen i controlen la seva feina. Tot i que la plataforma Parafuzo es presenta com un \u00abfacilitador\u00bb que opera en \u00abassociaci\u00f3\u00bb amb les treballadores registrades, l’empresa defineix concretament el valor dels serveis que ofereixen, aix\u00ed com la seva remuneraci\u00f3, transferint-los, sempre que sigui possible, els costos i riscos que implica la seva feina.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

INCASI Conference (21-22 de maig): <\/strong>Public Policies, Reforms and Innovation in Europe and Latin America.<\/em><\/span><\/p>\n

\u201cThe Social Reorganization of Care in Pandemic Times: Public Policies, Gender Inequalities, and Community Strategies in the Spanish State\u201d<\/strong> M\u00e0rius Dom\u00ednguez i Amor\u00f3s, Carme Vivancos-S\u00e1nchez and Elisabet Almeda Samaranch<\/p>\n

La crisi sociosanit\u00e0ria causada per la propagaci\u00f3 de la COVID-19 ha exposat les conseq\u00fc\u00e8ncies de la mercantilitzaci\u00f3 de la vida p\u00fablica i les relacions humanes, emfatitzant tant la import\u00e0ncia com la vulnerabilitat de l’organitzaci\u00f3 social de les cures, una tasca que duen a terme predominantment les dones. Aquest article examina l’impacte de la pand\u00e8mia en les cures, abordant els reptes estructurals, els canvis en les din\u00e0miques familiars i laborals, i les estrat\u00e8gies comunit\u00e0ries emergents i preexistents dins de l’Estat espanyol. Basant-nos en el projecte d’R+D \u00abLa Reorganitzaci\u00f3 Social de les Cures en la Pand\u00e8mia: Benestar, Comunitat i G\u00e8nere-RESCUPAN\u00bb (PID2020-118801RB-I00), hem desenvolupat un enfocament metodol\u00f2gic mixt, que inclou entrevistes semiestructurades amb dones que porten c\u00e0rregues de cures i grups de discussi\u00f3 en diversos territoris (Catalunya, Pa\u00eds Valenci\u00e0, Euskadi i Illes Balears) per a la part qualitativa, mentre que utilitzem l’Estat espanyol com a refer\u00e8ncia territorial amb una estrat\u00e8gia comparativa utilitzant dades de la UE-27 per a la part quantitativa. Les troballes destaquen canvis significatius en l’organitzaci\u00f3 de la llar abans i despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, que impacten en el temps personal i familiar. Tamb\u00e9 descobreixen experi\u00e8ncies de conflicte i benestar modelades per desigualtats estructurals i contextos d’atenci\u00f3 espec\u00edfics. A m\u00e9s, l’estudi revela que les pol\u00edtiques governamentals van prioritzar les solucions assistencials i biom\u00e8diques, descuidant el paper central de l’atenci\u00f3 i perpetuant una c\u00e0rrega desproporcionada sobre les dones, especialment aquelles en condicions prec\u00e0ries, com ara les treballadores migrants o les mares solteres. No obstant aix\u00f2, les iniciatives de suport comunitari i la solidaritat ve\u00efnal van sorgir com a solucions parcials a les mancances estatals, demostrant com les xarxes socials preexistents van facilitar respostes locals efectives i van mitigar parcialment les desigualtats socials. L’estudi pret\u00e9n proporcionar eines per comprendre millor la situaci\u00f3 actual, avaluar la qualitat de les pol\u00edtiques p\u00fabliques i analitzar les estrat\u00e8gies dels actors econ\u00f2mics i socials. Subratlla la necessitat que les pol\u00edtiques p\u00fabliques integrin programes amb perspectiva de g\u00e8nere per garantir la sostenibilitat del sistema d’atenci\u00f3. En definitiva, aquest treball contribueix al debat internacional sobre els reptes als quals s’enfronten els r\u00e8gims de benestar, oferint reflexions cr\u00edtiques sobre com avan\u00e7ar cap a sistemes m\u00e9s inclusius i sostenibles en un m\u00f3n postpand\u00e8mic marcat per crisis recurrents i desigualtats persistents.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

X Conferencia Latinoamericana y Caribe\u00f1a de Ciencias Sociales (9-12 de juny): <\/strong><\/span>Horizontes y transformaciones para la igualdad. Democracias, resistencias, comunidades, derechos y paz.<\/em><\/span><\/u><\/p>\n

\u201cLa reorganizacion social del cuidado en pandemia en Espa\u00f1a: un retorno al hogar\u201d <\/strong>M\u00e0rius Dom\u00ednguez Amor\u00f3s,\u00a0Elisabet Almeda Samaranch\u00a0i\u00a0Carme Vivancos<\/p>\n

La pon\u00e8ncia presentar\u00e0 la investigaci\u00f3 que s’est\u00e0 fent a l’Estat Espanyol (2021-2024) sobre la reorganitzaci\u00f3 social de la cura en pand\u00e8mia (PID2020-118801RB-I00, Ag\u00e8ncia Estatal de Recerca d’Espanya). L’objectiu general del projecte \u00e9s analitzar l’impacte de la COVID-19 sobre les necessitats de cures a les llars, i les conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 comporta en les desigualtats de g\u00e8nere i en la reorganitzaci\u00f3 social dels treballs de cures a l’Estat espanyol, fent especial \u00e8mfasi en el paper de les xarxes comunit\u00e0ries de suport i solidaritat. La hip\u00f2tesi general de la investigaci\u00f3 \u00e9s que la pand\u00e8mia de la COVID-19 i les mesures sociosanit\u00e0ries associades signifiquen un retorn a la llar d’algunes necessitats de cura que s’havien externalitzat pr\u00e8viament, modificant les estrat\u00e8gies per donar resposta als treballs de cura i atenci\u00f3. Aquesta reorganitzaci\u00f3 de les cures comporta un doble moviment. D’una banda, s’assisteix a un empitjorament de la crisi de les cures, ja que s’accentuen algunes de les tend\u00e8ncies que s’estaven produint des de la recessi\u00f3 de 2008-2009, consolidant i perpetuant les desigualtats socials i afectant de manera m\u00e9s costosa el benestar de les dones, i fent m\u00e9s claus les iniciatives de solidari. D’altra banda, s’evidencia la rellev\u00e0ncia dels treballs de cura per mantenir la sostenibilitat social, que suposa una reassignaci\u00f3 de tasques cap a un model m\u00e9s igualitari entre dones i homes, i una oportunitat de canvi en les normes, els valors i els imaginaris socials que sustenten l’organitzaci\u00f3 social de la cura.<\/p>\n

En aquest marc general, tres s\u00f3n els objectius de la investigaci\u00f3 que s’est\u00e0 fent. El primer objectiu ha estat analitzar l’impacte de la COVID-19 sobre les necessitats de cures a les llars i les conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 comporta en el conjunt de l’organitzaci\u00f3 social dels treballs de cures a l’Estat espanyol. En aquest sentit, s’han obtingut en primer lloc, evid\u00e8ncies emp\u00edriques, de les estrat\u00e8gies de les llars en satisfer les necessitats de cures en un context precovid 19, i on es van generalitzar els programes d’austeritat despr\u00e9s de la crisi econ\u00f2mica i financera (2008-2009), que van comportar tant un augment de la mercantilitzaci\u00f3 dels serveis prove\u00efdor de cura. I, en segon lloc, analitzar com tot aix\u00f2 ha canviat arran de l’inici de la pand\u00e8mia el febrer-mar\u00e7 del 2020.<\/p>\n

En segon lloc, s’ha aprofundit en l’impacte de l’epid\u00e8mia de la COVID-19 a les desigualtats socials, especialment les de g\u00e8nere arran dels processos de (re)organitzaci\u00f3 de les cures. Partint de la idea que el g\u00e8nere ha d’entendre’s en la seva complexitat i en interconnexi\u00f3 amb altres condicions d’identificaci\u00f3 i discriminaci\u00f3 social segons un vector multidimensional (els ingressos, la classe, la situaci\u00f3 del mercat laboral, la situaci\u00f3 migrat\u00f2ria, l’etnicitat, les modalitats familiars i les caracter\u00edstiques de la llar); aix\u00ed com en les dimensions de les necessitats de depend\u00e8ncia i atenci\u00f3 especial.<\/p>\n

En tercer lloc, s’ha explorat l’articulaci\u00f3 de les estrat\u00e8gies de cura en relaci\u00f3 amb les xarxes i les interaccions socials de suport i solidaritat; i analitzar la resposta de la societat a partir de les xarxes de suport c\u00edviques i comunit\u00e0ries. En aquest sentit, s’ha obtingut informaci\u00f3 sobre els recursos que la ciutadania utilitza en el context de confinament i pand\u00e8mia, tant formals (ajuts p\u00fablics, pol\u00edtiques socials, servei de salut, ajuts d’entitats del tercer sector etc.) com informals (xarxes familiars i ve\u00efnals, entitats socials de suport i autogesti\u00f3, pr\u00e0ctiques informals).<\/p>\n

La metodologia de recerca ha seguit una estrat\u00e8gia de triangulaci\u00f3 seq\u00fcencial. Una primera fase quantitativa a partir de les enquestes existents sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies del c\u00f2vid (Enquesta en l\u00ednia Living, working and COVID-19, Eurofound, 2020; Estudi sobre Benestar Emocional i Estudi sobre Efectes i Conseq\u00fc\u00e8ncies del Coronavirus, Centre d’Investigacions Sociol\u00f2giques d’Espanya, 2020). A partir de l\u201fan\u00e0lisi quantitativa, es defineixen tipologies d\u201forganitzaci\u00f3 social de la cura segons els models de provisi\u00f3 i les estrat\u00e8gies familiars que permeten aplicar un disseny tipol\u00f2gic de la mostra qualitativa. Concretament, seguint el disseny tipol\u00f2gic identificat a la part quantitativa es fan entrevistes en profunditat aproximadament a unes 30-35 persones, entre persones individuals, d’entitats comunit\u00e0ries de suport o de professionals sociosanitaris.<\/p>\n

Entre alguns dels principals resultats, destaca com La pand\u00e8mia de COVID-19 i les mesures restrictives associades signifiquen un retorn a la llar d’algunes necessitats de cura que s’havien satisfet fora de casa o per personal extern (persones cuidadores), modificant les estrat\u00e8gies per donar resposta a les necessitats de cura i atenci\u00f3. Aix\u00f2 ha suposat increments en el volum de treball dom\u00e8stic i de cures no remunerada, cosa que inclou tenir cura de menors, una major quantitat de tasques dom\u00e8stiques durant el confinament (com cuinar i netejar), i tenir cura de familiars malalts. En aquests casos, les llars s’han enfrontat a una \u201cnova\u201d crisi de les cures ja que s’ha revertit el proc\u00e9s d’externalitzaci\u00f3 de les cures. Per la seva banda, la rehogaritzaci\u00f3 de les cures en el context de la COVID-19 implica una major visibilitzaci\u00f3 i reconeixement de la cura, en un \u201credescobriment\u201d de la llar com a entorn segur i de les cures com a activitats reparadores i satisfact\u00f2ries. Encara que les desigualtats de g\u00e8nere a les cures persisteixen (les dones continuen assumint una part desproporcionada del treball de cures), alguns homes li estan dedicant m\u00e9s temps, per la qual cosa durant el confinament s’observa una reassignaci\u00f3 de tasques cap a un model lleugerament m\u00e9s igualitari. Encara que tant dones com homes s’estan enfrontant a m\u00e9s problemes f\u00edsics i emocionals com a resultat de la pand\u00e8mia i les mesures relacionades per abordar-la, aquesta situaci\u00f3 est\u00e0 tenint un impacte m\u00e9s gran en les dones: majors nivells d’ansietat, depressi\u00f3, sobrec\u00e0rrega de treball, a\u00efllament o malalties f\u00edsiques pel major volum de treball dom\u00e8stic i de cures no remunerada que recau sobre elles. A m\u00e9s, les dones s\u00f3n les principals perjudicades en termes de la seva participaci\u00f3 al mercat laboral i la sobrerepresentaci\u00f3 a la desocupaci\u00f3, a causa de la seva major pres\u00e8ncia els sectors m\u00e9s afectats per la crisi (ocupaci\u00f3 dom\u00e8stica, activitats sanit\u00e0ries i el sector de cures en resid\u00e8ncies, comer\u00e7, turisme i ind\u00fastria manufacturera). I finalment, Tot i que el confinament ha dificultat l’acc\u00e9s a les xarxes i les interaccions socials de suport b\u00e0siques i la trobada informal a l’espai p\u00fablic, s’han continuat donant pr\u00e0ctiques de reciprocitat volunt\u00e0ria i de solidaritat entre ve\u00efns\/es ia petita escala, que s’han organitzat de manera m\u00e9s o menys formal donant lloc, en algunes situacions, a xarxes organitzades de suport mutu.<\/p>\n

\n

7th Transforming Care Conference (25-27 de juny): <\/strong><\/span>Social and Human Rights in Care.<\/em><\/span><\/p>\n

\u201cContinuities and Changes in Women\u2019s Discourse on Care in the Context of COVID-19\u201d <\/strong>Sandra Obiol-Franc\u00e9s, Jordi Bonet-Mart\u00ed, Jokin Azpiazu Carballo, M\u00e0rius Dom\u00ednguez Amor\u00f3s i Elisabet Almeda Samaranch<\/p>\n

En els darrers anys, han aparegut diferents discursos en l’imaginari social (les cures com a responsabilitat col\u00b7lectiva, l’autocura, la reivindicaci\u00f3 del treball de cures, etc.) que pretenien articular una resposta basada en drets a la crisi de les cures que afecta les nostres societats. Tanmateix, amb l’esclat de la pand\u00e8mia de la COVID-19 i les mesures de distanciament social associades, aquests discursos emergents van entrar en contradicci\u00f3 amb els discursos oficials basats en el model m\u00e8dic hegem\u00f2nic, que promovia la responsabilitat individual i el retorn de la responsabilitat de les cures a la llar. En aquest article, proposem una an\u00e0lisi feminista de com l’impacte de la COVID-19 ha portat a una transformaci\u00f3 dels discursos sobre les cures, especialment aquells que apel\u00b7len a noves maneres d’entendre i organitzar les cures. Per a aix\u00f2, hem basat el nostre estudi en l’an\u00e0lisi sociol\u00f2gica del sistema discursiu d’un corpus de 30 entrevistes en profunditat amb dones amb responsabilitats de cures a la llar en diferents parts d’Espanya. El nostre prop\u00f2sit en aquestes entrevistes era esbrinar com havien organitzat les cures a les seves llars abans, durant i despr\u00e9s de la pand\u00e8mia. L’an\u00e0lisi permet identificar la perman\u00e8ncia dels discursos m\u00e9s tradicionals sobre l’organitzaci\u00f3 de les cures que coexisteixen \u2013sovint en conflicte\u2013 amb refer\u00e8ncies discursives a noves maneres de cobrir aquestes cures, especialment en aquelles dones amb un capital cultural m\u00e9s elevat.<\/p>\n

\u00a0<\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n

XVIII CONGRESO DE MEDICINA SOCIAL Y SALUD COLECTIVA (4-8 d’agost): <\/strong>Por la democracia, los derechos sociales y la salud: Retomar el camino de la determinaci\u00f3n social y la soberan\u00eda de los pueblos.<\/em><\/span><\/u><\/p>\n

\u201cCambios y continuidades en los discursos emergentes sobre el cuidado en el contexto de la crisis de la COVID-19\u201d <\/strong>Jordi Bonet-Mart\u00ed<\/p>\n

Introducci\u00f3<\/em><\/p>\n

La pand\u00e8mia de la COVID-19 va generar un context d’excepcionalitat que va tensionar les formes organitzades socialment de la cura. Tot i les expectatives d’aven\u00e7 en la democratitzaci\u00f3 de la cura despr\u00e9s del cicle de mobilitzacions feministes el per\u00edode 2017-2019, durant el confinament domiciliari es va produir un refor\u00e7 dels discursos tradicionals i una intensificaci\u00f3 de les c\u00e0rregues de cura sobre les dones.<\/p>\n

En aquest treball s’analitzen els canvis i les continu\u00eftats en els discursos emergents sobre la cura a partir de l’an\u00e0lisi d’un corpus d’entrevistes a dones cuidadores a diferents comunitats aut\u00f2nomes de l’Estat espanyol. L’estudi utilitza l’an\u00e0lisi del discurs per identificar les configuracions discursives dominants durant la crisi sanit\u00e0ria, els efectes de la pand\u00e8mia sobre les pr\u00e0ctiques i els significats de la cura, i la manera com aquests discursos es van relacionar amb els marcs institucionals, familiars i comunitaris.<\/p>\n

L’an\u00e0lisi evidencia la persist\u00e8ncia de desigualtats de g\u00e8nere i territorials, aix\u00ed com l’emerg\u00e8ncia de discursos h\u00edbrids que articulen elements de la cura tradicional, professionalitzada, democratitzadora i individualitzada, mostrant la tensi\u00f3 entre la polititzaci\u00f3 de la cura i la seva reabsorci\u00f3 en clau individual i emocional.<\/p>\n

Objectiu<\/em><\/p>\n

Analitzar els canvis i les continu\u00eftats en els discursos sobre la cura entre dones cuidadores durant la pand\u00e8mia de la COVID-19, identificant configuracions discursives, les seves transformacions i la influ\u00e8ncia dels marcs socials i institucionals.<\/p>\n

Metodologia<\/em><\/p>\n

La investigaci\u00f3 es basa en l’An\u00e0lisi Sociol\u00f2gica del Sistema de Discursos (ASSD) aplicada a 29 entrevistes a dones amb c\u00e0rregues de cura residents a Catalunya, Illes Balears, Pa\u00eds Basc i Comunitat Valenciana. Les participants van ser seleccionades mitjan\u00e7ant mostreig intencional, amb diversitat de perfils laborals, familiars i comunitaris. Les entrevistes, realitzades en el marc del projecte RESCUPEN, van ser transcrites i codificades amb el programari CATMA. L’ASSD va permetre reconstruir el sentit del discurs segons les condicions socials de producci\u00f3 i les posicions d’enunciaci\u00f3. L’an\u00e0lisi es va centrar a identificar configuracions discursives sobre la cura i els despla\u00e7aments durant el confinament. Es van considerar tamb\u00e9 les difer\u00e8ncies territorials, les mediacions tecnol\u00f2giques i el paper de l’autocura als relats de les entrevistades.<\/p>\n

Resultats<\/em><\/p>\n

Les entrevistes revelen que el confinament va ser viscut majorit\u00e0riament com una intensificaci\u00f3 de les c\u00e0rregues de cura, encara que algunes entrevistades ho van interpretar com un per\u00edode de reorganitzaci\u00f3 personal i familiar. Es van identificar quatre discursos principals:
\n(1) Discurs tradicional-familiarista: assumeix la cura com a obligaci\u00f3 femenina, amb forta pres\u00e8ncia en mares.
\n(2) Discurs modernitzador: promou la professionalitzaci\u00f3 de la cura, encara que sense coresponsabilitat masculina.
\n(3) Discurs democratitzador: planteja la cura com a dret i responsabilitat col\u00b7lectiva, visible sobretot al Pa\u00eds Basc.
\n(4) Discurs h\u00edbrid: combina elements dels anteriors i articula la cura com a atenci\u00f3 mediada tecnol\u00f2gicament i com a gesti\u00f3 emocional, donant lloc a una forma individualitzada de l’autocura.
\nEls resultats mostren que la pand\u00e8mia no va impulsar un aven\u00e7 generalitzat del discurs democratitzador. Nom\u00e9s alguns grups (monomarentals, treballadores sexuals) van experimentar un gir en aquesta direcci\u00f3, probablement per la vinculaci\u00f3 amb xarxes de cura comunitari. L’an\u00e0lisi territorial evidencia difer\u00e8ncies: al Pa\u00eds Basc es destaquen xarxes comunit\u00e0ries, a Catalunya el paper del ve\u00efnat; a les Balears i Val\u00e8ncia, dificultats per accedir a recursos p\u00fablics. En tots els casos, persisteix la feminitzaci\u00f3 de la cura i la depend\u00e8ncia del mercat davant de la insufici\u00e8ncia de l’Estat.<\/p>\n

Conclusions<\/em><\/p>\n

La pand\u00e8mia va reafirmar la centralitat del treball de cures a les mans de les dones, sense generar una transformaci\u00f3 estructural de la seva organitzaci\u00f3. El discurs sanitari hegem\u00f2nic va identificar la cura com una responsabilitat individual. Encara que van emergir discursos que revaloritzen la cura, aquests van coexistir amb narratives tradicionals i formes individualitzades centrades en l’autocura emocional. El discurs democratitzador va apar\u00e8ixer com a horitz\u00f3 desitjable, per\u00f2 limitat a la seva implementaci\u00f3. L’estudi mostra com les difer\u00e8ncies territorials en acc\u00e9s i organitzaci\u00f3 de la cura s’han de considerar en el disseny de pol\u00edtiques p\u00fabliques sociosanit\u00e0ries. Aix\u00ed mateix, el discurs h\u00edbrid planteja nous reptes per a la polititzaci\u00f3 de la cura des d’una perspectiva feminista i emancipat\u00f2ria.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

III Congreso Internacional de sociolog\u00eda de la AVS (23-25 de gener): \u201cTreballadores de la Cura a Espanya: Invisibilitat i Estrat\u00e8gies en el Context de la Pand\u00e8mia\u201dAnna Morero Beltr\u00e1n, Rosa Ortiz Monera, Maria Ant\u00f2nia Carbonero Gamund\u00ed, Lara Borin Campoli. Aquesta comunicaci\u00f3 presenta part dels resultats de l’an\u00e0lisi qualitativa realitzada en el marc del projecte I+D \u00abLa … Llegiu m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1226","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1226","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1226"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1226\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1240,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1226\/revisions\/1240"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/copolis\/rescupan\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1226"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}