Ser i estar per expressar qualitats 

L’ús dels verbs ser i estar per expressar qualitats del subjecte depèn fonamentalment dels dos factors següents:
  • el caràcter animat (persones o animals) o inanimat (per exemple, biblioteca) del subjecte del verb;
  • el caràcter permanent (per exemple, intel·ligent) o transitori (per exemple, prim) de la qualitat a la qual es fa referència.

Amb subjectes animats

  • S’usa ser amb adjectius que indiquen qualitats permanents, definitòries o classificatòries (com ara intel·ligent, competent i viu en el sentit d’‘espavilat’):

    Exemple correcte La degana d’aquesta Facultat és molt intel·ligent.

    Exemple correcte És molt més competent ara que fa cinc anys.

    Exemple correcte El bidell que teníem fins ara era molt viu.

    Exemple correcte Els gats són molt polits.


  • En canvi, s’usa estar amb adjectius, participis i adverbis que indiquen qualitats transitòries (com ara prim, cansat i ), llevat dels adjectius solter, casat, viu en el sentit ‘que té vida’ i mort, que tradicionalment es construeixen amb ser:

    Exemple correcte La degana està prima.

    Exemple correcte No m’estranya que estiguis cansat: en aquestes circumstàncies jo també ho estaria.

    Exemple correcte Els bidells que fan el torn de tarda són tots solters.

    Exemple correcte Les rates de l’estabultari no estan bé. Em temo que es deuen haver infectat.


  • Cal subratllar que alguns adjectius (com ara alegre, trist, tranquil, quiet, jove, vell, amable, lleig, horrible i boig) tant poden indicar qualitat permanent com qualitat transitòria; així doncs, l’ús de ser o estar no significa el mateix:

    Exemple correcte La degana és alegre: sempre té el somriure a la cara.

    Exemple correcte La degana està alegre: acaba de saber que han aprovat el nou ensenyament.


Amb subjectes inanimats

  • S’usa ser amb adjectius, tant si indiquen qualitats permanents, definitòries o classificatòries (com ara bonic, difícil, bo) com si indiquen qualitats transitòries (com ara incomplet):

    Exemple correcte La biblioteca de la Facultat de Matemàtiques és bonica.

    Exemple correcte L’assignatura Lingüística Informàtica és difícil.

    Exemple correcte Les tesis que es feien al segle xix eren molt extenses.

    Exemple correcte La col·lecció de manuscrits és incompleta.


  • S’usa estar amb participis i adverbis que indiquen qualitats transitòries (com ara desordenat i ):

    Exemple correcte La Biblioteca de la Facultat està desordenada.

    Exemple correcte La Biblioteca de la Facultat està bé, té un bon fons.


    En els casos de participis del tipus obert o tancat es prefereix també l’ús del verb estar, malgrat que la construcció amb el verb ser també és correcta.

    Exemple correcte Aquesta oficina avui està tancada.

    Exemple inadequat Aquesta oficina avui és tancada.


  • Cal subratllar que alguns adjectius (com ara fluix, tort, espès, net, brut i humit) tant poden indicar qualitats permanents com qualitats transitòries; així doncs, l’ús de ser o estar no significa el mateix:

    Exemple correcte Les bombetes de la sala de graus són fluixes: s’han de canviar per bombetes de més watts.

    Exemple correcte Les bombetes de la sala de graus estan fluixes: s’han d’enroscar més.
Darrera actualització: 25-2-2016
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Ser i estar per expressar qualitats» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1109> [consulta: 7 maig 2021].