Concordança entre el subjecte i el verb 

Entre el subjecte i el verb hi ha d’haver concordança gramatical pel que fa al nombre, és a dir, si el subjecte és singular el verb ha d’anar en singular, i si el subjecte és plural el verb ha d’anar en plural. Tot i així, hi ha casos dubtosos o casos en què el subjecte és un nom en singular però expressa pluralitat. En aquests casos (quan el subjecte és un nom col·lectiu, quan el subjecte és un percentatge, altres casos) s’admeten altres possibilitats.
Bibliografia
Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, pàg. 188-190. (Biblioteca Universitària; 22).

Fabra, Pompeu. Converses filològiques. Barcelona: Edhasa, 1984, vol. i, núm. 251, pàg. 250-251.

Jané, Albert. «Un cas de concordança: “Ell és un dels qui va(n) dir que sí”». A: Llengua Nacional, hivern de 2001, núm. 37, pàg. 16-20.

Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, pàg. 1137-1142.
Darrera actualització: 14-10-2016
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Concordança entre el subjecte i el verb» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1185> [consulta: 6 abril 2020].