Concordanša entre el subjecte i el verb 

Entre el subjecte i el verb hi ha d’haver concordanša gramatical pel que fa al nombre, Ús a dir, si el subjecte Ús singular el verb ha d’anar en singular, i si el subjecte Ús plural el verb ha d’anar en plural. Tot i aixÝ, hi ha casos dubtosos o casos en quŔ el subjecte Ús un nom en singular per˛ expressa pluralitat. En cas que el subjecte sigui un nom colĚlectiu, un percentatge o altres casos), s’admeten altres possibilitats.
Més informació
Badia i Margarit, Antoni Maria. GramÓtica de la llengua catalana. Barcelona: EnciclopŔdia Catalana, 1994, pÓg. 188-190. (Biblioteca UniversitÓria; 22).

Fabra, Pompeu. Converses filol˛giques. Barcelona: Edhasa, 1984, vol. i, n˙m. 251, pÓg. 250-251.

JanÚ, Albert. «Un cas de concordanša: “Ell Ús un dels qui va(n) dir que sÝ”». A: Llengua Nacional, hivern de 2001, n˙m. 37, pÓg. 16-20.

SolÓ, Joan et al. GramÓtica del catalÓ contemporani. Barcelona: Emp˙ries, 2002, vol. 2, pÓg. 1137-1142.
Darrera actualització: 17-6-2022
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Concordanša entre el subjecte i el verb» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1185> [consulta: 28 novembre 2022].