Cursiva 

Generalment les abreviatures s’escriuen de la mateixa manera que les expressions desenvolupades corresponents. Així, per exemple, una abreviatura pot anar en cursiva quan se’n fa un ús metalingüístic o quan apareix en el títol d’una obra:

Exemple correcte L’abreviatura núm. equival a la paraula número.
En un discurs, no és convenient dir etc. tan sovint.

Exemple correcte Ha escrit un altre Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
Veurem La Sra. Parker i el cercle viciós.


També s’escriuen en cursiva les abreviatures que corresponen als manlleus no admesos per la normativa; la resta, en canvi, s’escriu en rodona.
             
Exemple correcte a. m. [ante meridiem]
n. b. [nota bene]

Exemple correcte c. [circa]
íd. [ídem]


En les referències bibliogràfiques, els llatinismes, siguin acceptats o no per la normativa, hereten les característiques tipogràfiques de l’element a què es refereixen i, per tant, es consignen en rodona, cursiva o versaletes, segons la posició que ocupen.

Referent a…
Tipus de lletra
Abreviatura
autor
versaletes
íd. [ídem]
títol
cursiva
op. cit. [opus citatum]
loc. cit. [loco citato]


En les obres lexicogràfiques, en què l’esforç de síntesi és important, les abreviatures solen destacar-se amb lletra cursiva, versaletes o qualsevol altre tipus de lletra diferent del general del text; així s’estalvien el punt final.

Exemple correcte pou m geomorf En un avenc, cavitat vertical. || fís En electroestàtica, cos carregat negativament, generalment d’aspecte puntual, al qual arriben les línies de camp. || mar Part de la bodega d’una embarcació que correspon verticalment a cada escotilla.
Darrera actualització: 6-2-2018
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Cursiva» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/criteri.php?id=1235> [consulta: 27 novembre 2020].