Lletres 

Els símbols de les lletres es consignen en cursiva, atès el seu valor metalingüístic, a diferència dels noms corresponents, que s’escriuen en rodona.

Exemple correcte El mot tros s’escriu amb s final.
La j de majestat és una lletra fricativa.

Exemple correcte No sap pronunciar la erra.
En les fonts històriques figura amb ve baixa.


En textos d’àmbits més generals, altres que la matemàtica, la física o la química, no cal escriure en cursiva les lletres d’alfabets no llatins, atès que amb la grafia ja es distingeixen suficientment.

Quan serveixen per descriure una determinada forma s’escriuen en majúscula i rodona.

Exemple correcte Un regle amb forma de T.
Una corba com una S perfecta.


Les lletres poden encapçalar els apartats d’una enumeració. En aquest cas es componen en minúscula cursiva i convé que vagin acompanyades d’un parèntesi de tancament en rodona.

Exemple correcte El català oriental se subdivideix en els dialectes següents:
        a) rossellonès
        b) balear
        c) alguerès
        d) central


Les lletres que es refereixen a un croquis, un plànol, una figura o una part d’un document, també s’escriuen en minúscula i cursiva.

Exemple correcte La figura 2a mostra el comportament d’una falla segons la hipòtesi descrita.

Exemple correcte D’acord amb l’article 20e, el secretari ha de redactar la memòria anual.
Darrera actualització: 16-2-2021
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Lletres» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1248> [consulta: 7 maig 2021].