Enumeracions d’elements 

  • Enumeracions a ratlla seguida

    En les enumeracions a ratlla seguida, la puntuació que es troba habitualment en aquests casos (coma o punt i coma) fa que no s’hagi de fer servir la majúscula inicial. Fins i tot, en el cas que hi hagi una marca d’enumeració abans de cada element —lletres en cursiva o nombres seguits d’un parèntesi de tancament en rodona— no hi ha cap motiu per fer servir la majúscula inicial, ni tan sols en el primer element situat després dels dos punts.

    Exemple correcte S’ha elaborat una base de dades que conté cinc tipus d’entrades: a) historiadors; b) revistes i publicacions; c) institucions; d) obres cabdals, i e) conceptes i tendències historiogràfiques.


  • Enumeracions en paràgraf a part

    Quan es fa una enumeració d’elements disposats en paràgrafs diferents, cal considerar un seguit d’aspectes per saber si els elements han d’anar amb majúscula inicial o no.

    • Si es fa una enumeració de mots o sintagmes breus sense cap forma verbal ni cap construcció complexa amb puntuació interna, els diferents elements no van amb majúscula inicial i no es tanquen amb cap signe de puntuació.

      Exemple correcte Els principis que regeixen aquestes actuacions són els següents:
      • cohesió social i territorial
      • autonomia personal i familiar
      • universalitat d’accés als serveis


      Quan una enumeració d’aquest tipus apareix just després d’un títol o d’un subtítol, el primer element va amb majúscula inicial perquè li correspon per posició.

      Exemple correcte Utillatge
      • Un generador de senyals sinusoidals
      • dues resistències
      • un condensador
      • una bobina
      • una placa de connexions
      • un oscil·loscopi


    • D’altra banda, si els elements de l’enumeració inclouen alguna forma verbal, aleshores sí que cal començar el primer mot de cada paràgraf amb majúscula i tancar-los amb punt.

      Exemple correcte L’alumnat ha d’assolir els objectius següents:
      • Conèixer la relació entre l’estructura i l’activitat en les famílies de fàrmacs més representatives.
      • Aprendre els possibles mecanismes d’acció dels fàrmacs.
      • Conèixer les principals transformacions metabòliques que pot experimentar un fàrmac dins l’organisme.


    • Si els elements que formen part de l’enumeració, tot i no tenir caràcter oracional, són molt llargs o, per exemple, tenen un text explicatiu delimitat per algun signe de puntuació també és millor optar per la majúscula inicial i el punt final.

      Exemple correcte L’estudi posa en relleu característiques com ara:
      • La condició d’excedent agrari comercialitzable (el 1605 ja era la principal exportació valenciana).
      • L’enorme difusió assolida, especialment durant els períodes de 1720-1752 i 1789-1807.
      • La vinculació amb l’augment de la superfície regada.


    • En el cas que en l’enumeració s’hi combinin elements dels dos supòsits anteriors (tot i que no és gaire recomanable), cal optar per la majúscula inicial i el punt final.
Darrera actualització: 13-7-2017
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Enumeracions d’elements» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1267> [consulta: 22 juliol 2019].