>
>
>
>
- Llibre d’estil
- Qüestions de llengua
- Convencions
- Abreviacions
- Llenguatge inclusiu
- Majúscules i minúscules
- Nombres
- Ordenació alfabètica
- Partició i separació de mots
- Puntuació
- Referències i citacions bibliogràfiques
- Representació d’elements informàtics
- Sistemes de transcripció
- Tipus de lletra
- Tractaments protocol·laris
- Traducció
- Producció de textos
- Models de documents
- Nomenclatura universitària
- Libro de estilo
- Style Guide
- Enumeracions a ratlla seguida
En les enumeracions a ratlla seguida, la puntuació que es troba habitualment en aquests casos (coma o punt i coma) fa que no s’hagi de fer servir la majúscula inicial. Fins i tot, en el cas que hi hagi una marca d’enumeració abans de cada element —lletres en cursiva o nombres seguits d’un parèntesi de tancament en rodona— no hi ha cap motiu per fer servir la majúscula inicial, ni tan sols en el primer element situat després dels dos punts.
S’ha elaborat una base de dades que conté cinc tipus d’entrades: a) historiadors; b) revistes i publicacions; c) institucions; d) obres cabdals, i e) conceptes i tendències historiogràfiques. - Enumeracions en paràgraf a part
Quan es fa una enumeració d’elements disposats en paràgrafs diferents, cal considerar un seguit d’aspectes per saber si els elements han d’anar amb majúscula inicial o no.- Si es fa una enumeració de mots o sintagmes breus sense cap forma verbal ni cap construcció complexa amb puntuació interna, els diferents elements no van amb majúscula inicial i no es tanquen amb cap signe de puntuació.
Els principis que regeixen aquestes actuacions són els següents: - cohesió social i territorial
- autonomia personal i familiar
- universalitat d’accés als serveis
Quan una enumeració d’aquest tipus apareix just després d’un títol o d’un subtítol, el primer element va amb majúscula inicial perquè li correspon per posició.
Utillatge - Un generador de senyals sinusoidals
- dues resistències
- un condensador
- una bobina
- una placa de connexions
- un oscil·loscopi
- cohesió social i territorial
- D’altra banda, si els elements de l’enumeració inclouen alguna forma verbal, aleshores sí que cal començar el primer mot de cada paràgraf amb majúscula i tancar-los amb punt.
L’alumnat ha d’assolir els objectius següents: - Conèixer la relació entre l’estructura i l’activitat en les famílies de fàrmacs més representatives.
- Aprendre els possibles mecanismes d’acció dels fàrmacs.
- Conèixer les principals transformacions metabòliques que pot experimentar un fàrmac dins l’organisme.
- Conèixer la relació entre l’estructura i l’activitat en les famílies de fàrmacs més representatives.
- Si els elements que formen part de l’enumeració, tot i no tenir caràcter oracional, són molt llargs o, per exemple, tenen un text explicatiu delimitat per algun signe de puntuació també és millor optar per la majúscula inicial i el punt final.
L’estudi posa en relleu característiques com ara: - La condició d’excedent agrari comercialitzable (el 1605 ja era la principal exportació valenciana).
- L’enorme difusió assolida, especialment durant els períodes de 1720-1752 i 1789-1807.
- La vinculació amb l’augment de la superfície regada.
- La condició d’excedent agrari comercialitzable (el 1605 ja era la principal exportació valenciana).
- En el cas que en l’enumeració s’hi combinin elements dels dos supòsits anteriors (tot i que no és gaire recomanable), cal optar per la majúscula inicial i el punt final.
- Si es fa una enumeració de mots o sintagmes breus sense cap forma verbal ni cap construcció complexa amb puntuació interna, els diferents elements no van amb majúscula inicial i no es tanquen amb cap signe de puntuació.
Citació recomanada:
«Enumeracions d’elements» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1267> [consulta: 27 maig 2022].
