Dos punts 

Tot i que els dos punts no obliguen a fer ús de la majúscula, hi ha tot un seguit d’usos en documents administratius en què pot aparèixer un mot amb majúscula inicial després dels dos punts (vegeu l’apartat Documents administratius).

A banda d’aquest ús en documents amb una estructura tan fixada, hi ha una certa tendència a fer servir els dos punts seguit de majúscula quan s’escriu un títol d’apartat i el text explicatiu corresponent a línia seguida. En aquest cas és preferible fer ús del punt en comptes dels dos punts.

Exemple correcte Finançament. S’ha donat la puntuació més alta als sistemes sanitaris basats en impostos.

Exemple inadequat Edat: Els més grans tenen més processos, símptomes i malalties cròniques.


En aquest apartat de títols a línia seguida podríem incloure també els casos dels peus d’imatge i de figures, els títols de taules i gràfics, etc.

L’ús dels dos punts només té sentit quan el que apareix després manté una certa relació de dependència amb el que hi ha abans, perquè en fa una descripció o una explicació. Aleshores els dos punts són adequats i, per tant, no cal fer ús de la majúscula inicial.

Exemple correcte Enunciat de l’indicador: descriu l’esdeveniment que s’ha de monitorar.
Darrera actualització: 28-4-2016
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Dos punts» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1296> [consulta: 23 juliol 2019].