Usos generals 

  • Títols

    En redactar un document, les versaletes es poden utilitzar per als títols de capítols, d’apartats, etc. En l’esquema jeràrquic del document, els títols en versaletes estan subordinats als que van en majúscules i dominen els que van en cursiva o en negreta.


  • Numerals romans

    • Els numerals romans que indiquen segles en un text s’escriuen en versaletes.

      Exemple correcte El segle viii aC

      Exemple correcte L’evolucionisme transformista del segle xviii


    • No s’escriuen en versaletes els numerals romans que acompanyen mots començats amb majúscula distintiva (noms propis de persones, organitzacions, documents, etc.).

      Exemple correcte Ramon Berenguer IV

      Exemple correcte Benet XIII

      Exemple correcte El IV Congrés d’Història de Barcelona

      Exemple incorrecte Ramon Berenguer iv

      Exemple incorrecte Benet xiii

      Exemple incorrecte El iv Congrés d’Història de Barcelona


      Però sí quan la majúscula és demarcativa (és a dir, quan és deguda a la posició que la paraula ocupa en el text: títols, començament de frase, etc.).

      Exemple correcte Segle xviii: la Il·lustració

      Exemple inadequat Segle XVIII: la Il·lustració


    • Els numerals romans que indiquen les pàgines de pròlegs, prefacis i altres parts que precedeixen el text d’una obra es poden escriure en versaletes.

      Exemple correcte pàgina xix


    • Els numerals romans que indiquen les parts orgàniques d’una obra (els capítols, cants, etc.), així com els volums i toms, s’escriuen en versaletes, sempre que no es trobin en un context escrit en majúscules.

      Exemple correcte el cant iv de l’Odissea

      Exemple correcte l’elegia viii de Carles Riba

      Exemple correcte CAPÍTOL V

      Exemple incorrecte SALM xxi


  • Cognoms dels autors

    • Els cognoms dels autors en referències bibliogràfiques s’escriuen també en versaletes amb majúscula inicial.

      Exemple correcte Nabokov, Vladimir. Notes on prosody. New York: Pantheon Books, 1954.


    • Els cognoms dels autors en citacions en nota també s’escriuen en versaletes i majúscula inicial.

      Exemple correcte 1 G. Ferrater, Les dones i els dies, p. 15.


    • La menció de l’autor a peu de text (en pròlegs, epílegs, epígrafs, etc.) s’escriu en versaletes i majúscula inicial.

      Exemple correcte També havem de regraciar els nostres companys de Secció, al consell dels quals havem recorregut constantment, i així mateix tots els qui, amb llurs clarícies i suggeriments, ens han estalviat força vegades d’incórrer en errors i omissions.
      Pompeu Fabra


      Exemple correcte Escopiu a la closca pelada dels cretins.
      Joan Salvat-Papasseit



  • Obra citada a si mateixa

    Els títols d’obres i publicacions periòdiques que se citen a si mateixes dins el text s’escriuen en versaletes sense majúscula inicial.

    Exemple correcte Les remissions a altres parts de l’obra i les notes a peu de pàgina acaben de bastir l’estructura dels capítols d’aquest manual d’estil.
Darrera actualització: 19-2-2021
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Usos generals» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1322> [consulta: 22 setembre 2021].