URL i adreces electròniques 

Les adreces web s’expressen en forma d’URL (localitzador uniforme de recursos). L’estructura dels URL es compon del nom abreujat del protocol (per exemple, HTTP o de transferència d’hipertext i FTP o de transferència de fitxers), seguit de dos punts i dues barres inclinades, i el nom del domini acompanyat, si escau, del camí fins al recurs (els elements que segueixen el nom del domini se separen per mitjà de barres inclinades).

Exemple correcte http://www.uoc.edu/jocs/7/articles/olle/index.html

Aquest URL fa referència a l’article «L’espai desert de Pere Gimferrer», del professor Manel Ollé, publicat al número 7 de la revista Journal of Catalan Studies.


Els dominis són la part central de les adreces i es componen de la seqüència d’etiquetes següent: a) les tres w; b) el domini de primer nivell, que identifica territoris (per exemple, .cat fa referència a l’àmbit de la llengua i la cultura catalanes i .fr s’identifica amb França) o sectors d’activitat (en general, .com fa referència a empreses; .org, a organitzacions sense ànim de lucre; .net, als proveïdors de serveis d’Internet; .edu, a institucions educatives; etc.), i c) el domini de segon nivell, és a dir, el nom que hi ha a l’esquerra del domini de primer nivell i que identifica l’autor del recurs:

Exemple correcte www.gencat.cat
www.ub.edu
www.larutadelcister.info
www.llengua.org


Així doncs, l’adreça web http://www.ub.edu té els elements següents:
  • http és el protocol de transferència d’hipertext.
  • www indica el subdomini.
  • ub és el domini de segon nivell.
  • .edu és el domini de primer nivell que correspon a organitzacions amb finalitats educatives.

Les adreces d’Internet s’escriuen en rodona i en minúscules. Per referir-se als dominis de primer nivell, es manté el punt inicial i s’opta per les minúscules, com passa amb les extensions de fitxer.

Exemple correcte .cat, .org, .net, .es, .com, .gov, .edu, etc.
Bibliografia
Berners-Lee, Tim; Fielding, Roy T.; Masinter, Larry. «Uniform resource identifier (URI): generic syntax» [en línia]. Reston VA: Internet Society, 2005. <http://www.ietf.org/rfc/rfc2396.txt> [Consulta: 22 maig 2012].

Citation Style Guides for Internet and Electronic Sources [en línia]. Edmonton (Canada): University of Alberta Libraries. <http://guides.library.ualberta.ca/citing> [Consulta: 17 maig 2017].

Com citar documents electrònics [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Biblioteca. <http://www.bib.ub.edu/ajuda/com-citar/documents-electronics/> [Consulta: 22 maig 2012].

Estivill, Assumpció; Urbano, Cristóbal. Com citar recursos electrònics [en línia]. Vers. 1.0. Barcelona: Universitat de Barcelona. Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació, 1997. <http://www.ub.es/biblio/citae.htm> [Consulta: 13 juny 2005].

ISBD (ER): descripció bibliogràfica normalitzada internacional per a recursos electrònics. Traducció catalana de Maria Rosa Escayola Ritter; revisada per Assumpció Estivill. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1999.

Merlo Vega, José Antonio. «Estilos de citas y referencias de documentos electrónicos» [en línia]. Revista Española  de Documentación, oct.-des. 2000, vol. 23, núm. 4, pàg. 483-496. <http://digital.csic.es/bitstream/10261/9457/1/citas.pdf> [Consulta: 21 agost 2005].

Norme international ISO 690-2: (F). Information-Références bibliographiques. Partie 2: Documents éléctroniques, documents complerts ou parties de documents. Ginebra: ISO, 1997.
Darrera actualització: 13-11-2017
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«URL i adreces electròniques» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1582> [consulta: 3 març 2021].