Representació de la citació bibliogràfica dins de text 

La representació de les citacions bibliogràfiques dins de text és habitual en l’àmbit de les ciències socials.
  • La informació que acostuma a incloure la citació bibliogràfica és la següent: el cognom de l’autor, l’any de publicació i, opcionalment, les pàgines, separada per comes i escrita entre parèntesis.

    Exemple correcte (Cognom, any, pàgina)

    Exemple correcte (Canyelles, 2003, 57)


    Quan l’autoria no és personal, cal indicar el nom de l’organisme, grup o entitat en lloc del cognom.

    Exemple correcte (GRETEL, 1995, 23)

    Si es vol fer referència a un capítol (cap.), un paràgraf (, §), un apartat (apt.), una nota, etc., s’ha d’indicar amb l’abreviatura, el símbol o la paraula corresponent.

    Exemple correcte (Kandel, 2000, cap. 3)

    Exemple correcte (Solà, 1990, § 1.8)

    Exemple correcte (Amigó, 2001, 262, nota 24)


    La indicació de pàgina, després de l’any, es recomana posar-la sense cap abreviatura, però en cas que hi aparegui és preferible p., tant en singular com en plural.

    Exemple correcte (Grundberg-Manago, 1999, 193-227)

    Exemple correcte (Grundberg-Manago, 1999, p. 193-227)

  • Si el cognom de l’autor surt en el text, ja no cal que aparegui dins la citació.

    Exemple correcte Segons Hawking (1992), el concepte de temps no té cap significat abans del Big Bang.

    Exemple correcte A continuació mostrem la comparació de les escales de Richter i Mercalli, extreta d’Amigó et al. (2001, 141).

  • Quan hi ha dos o tres autors, s’esmenten tots, separats per comes. Si n’hi ha més de tres, s’esmenta el primer seguit de l’abreviatura et al. (et alii) en rodona.

    Exemple correcte Cal cercar l’origen dels cormòfits en antics tal·lòfits dins el grup de les algues verdes (Conesa, Pedrol, Recasens, 2002).

    Exemple correcte El DNA fou aïllat per Miescher el 1869 i identificat com a material genètic per Avery, McLeod i McCarthy el 1944 (Peretó et al., 1996, 117).

  • Si se cita més d’una obra d’un mateix autor, se’n separen les dates amb un punt i coma, per evitar confusions amb la pàgina.

    Exemple correcte (Margalef, 1993; 1994, 50; 2001)


    Si se citen dues obres o més d’un mateix autor publicades el mateix any, s’afegeix darrere de l’any una lletra, en cursiva (a, b, etc.), que també s’ha d’escriure a la referència bibliogràfica corresponent.

    Exemple correcte (Carbonell, Sala, 2002a, 6)
    (Carbonell, Sala, 2002b, 51)

  • Si se citen diverses referències amb autors diferents:
    • Les referències se separen amb un punt i coma.

      Exemple correcte (Jonsson, 1994; Peterson et al., 1996, 285-286)

    • Si un dels autors té més d’una obra i no s’indiquen les pàgines, els anys se separen amb comes.

      Exemple correcte (Togel, 1998; Shirasaki, Murakami, 2001, 2003)

    • I, en canvi, si hi figuren les pàgines, els anys se separen amb punt i coma, i les referències, amb punt.

      Exemple correcte (Rich, 1954; 1955. Watson, Crick, 1953, 397; 1956, 473-475)

  • Quan es remet a un text que forma part d’un recull (articles d’una publicació periòdica, parts d’un llibre, etc.), és preferible de posar dins la citació bibliogràfica només l’autor que se cita.

    Exemple correcte (Sundborg, 1956)

    Exemple inadequat (Sundborg, 1956. A: Collinson, Thompson, 1982)

  • Quan es remet a un text que no té la responsabilitat principal explícita (sigui perquè és col·lectiva o perquè es desconeix), la citació bibliogràfica acostuma a incloure el títol de l’obra, el volum si n’hi ha, i la pàgina.

    Exemple correcte (Títol, volum, pàgina)

    Exemple correcte (Història natural dels Països Catalans, vii, 45)
Darrera actualització: 8-3-2016
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Representació de la citació bibliogràfica dins de text» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/criteri.php?id=2219> [consulta: 2 desembre 2020].